Sexualitat, Vida de Parella
Com es col·loca el dispositiu intrauterí DIU
Índex de continguts
Què és un DIU
Els dispositius intrauterins, més coneguts com a DIU, són petites peces de metall (en general de coure) o de plàstic dissenyades per introduir-les dins de l’úter. Es fan servir per evitar l’embaràs.
El seu mecanisme d’acció es basa en el contacte del coure amb les parets internes de l’úter, fet que origina una inflamació de baixa intensitat. Aquesta reacció inflamatòria impedeix que els espermatozous arribin fins a les trompes de Fal·lopi i fa impossible que l’oòcit fecundat s’implanti a l’úter.
D’altra banda, els DIU afavoreixen la segregació d’unes substàncies anomenades prostaglandines que fan augmentar la inflamació i estimulen el múscul uterí, la qual cosa reforça l’anticoncepció.
Classes de DIU
Bàsicament n’hi ha de dues menes: de coure i hormonals. En tots dos casos en trobem de diverses marques i totes ofereixen molt bons resultats com a contraceptius. Encara se’n distribueixen d’una tercera classe, relativament nova, que és el DIU Kyleena; té la particularitat que els seus efectes duren fins a vuit anys. Es basa en l’alliberament de dosis molt baixes de levonorgestrel dins de l’úter, una hormona sintètica semblant a la progesterona que l’organisme produeix de manera natural.
També n’hi ha de diverses formes: de T, de set, amb nanses en forma de C o de D. Incorporen uns fils als extrems per facilitar-ne l’extracció en el moment oportú.
Com i quan es col·loquen
Abans de col·locar el DIU, s’ha de fer una exploració completa de l’úter per determinar-ne la mida i comprovar que no hi ha cap infecció important a l’aparell genital. També cal fer una citologia per descartar qualsevol malaltia del coll uterí. A més a més, en aquesta primera visita el metge ha de proporcionar a la pacient tota la informació rellevant sobre la col·locació d’un DIU.
El dispositiu intrauterí s’ha d’inserir quan les dones tenen la menstruació, perquè és quan el coll de l’úter és més permeable i en facilita la col·locació; altrament, caldrà passar una prova d’embaràs.
El procés d’inserció no dura més de deu minuts. No sol ser dolorós tot i que molesta una mica; hi influeixen factors com la forma de l’úter, la dilatació del coll uterí i, naturalment, l’estat d’ànim o grau de relaxació de la dona. El DIU s’introdueix en una beina de poc diàmetre a través de l’orifici cervical de l’úter, i aleshores l’especialista la desplaça amb delicadesa fins a l’interior de la cavitat uterina. Quan el metge considera que ell lloc és idoni, descarrega el DIU. En acabat, se’n tallen els fils procurant que restin a un parell de centímetres del coll uterí.
A la majoria dels centres se sol fer una visita després de la regla següent, per saber si s’ha tolerat bé o si hi ha hagut cap problema.
A Espanya encara és el ginecòleg qui col·loca el DIU. En altres països se’n fa càrrec una infermera especialitzada, una opció que també s’ha pensat posar en pràctica al nostre país.
Després de la col·locació
Normalment s’indica un cert període de repòs relatiu (per exemple, no fer esforços) que dura poques hores i, si apareixen molèsties, s’aconsella de prendre algun analgèsic com ara l’ibuprofèn o el paracetamol. No es recomana l’aspirina, perquè faria augmentar el possible fluix de sang. És possible que els dies següents es tingui una hemorràgia vaginal més intensa.
Una vegada col·locat el dispositiu, es poden reprendre les relacions sexuals quan la pacient ho decideixi.
Cal renovar els DIU de tant en tant. El metge ha d’establir la periodicitat de les revisions i la durada de la vida del dispositiu, en funció de la classe de dispositiu triat.
Efectes secundaris del DIU
Entre els efectes secundaris més freqüents que origina el DIU trobem un fluix menstrual més intens, dolorós i que dura més que les regles prèvies a la col·locació del dispositiu. Aquests efectes varien segons la classe de DIU, però els dispositius que són més petits tenen menys efectes secundaris.
Possibles problemes dels DIU
Tot i que no es donen sovint, enumerem a continuació els problemes associats al DIU:
Infecció pelviana
Hi ha molts estudis que relacionen la infecció pelviana amb l’ús del DIU; la raó principal, segons sembla, és que els fils que emergeixen per la vagina actuen com una “ble” per als bacteris, que s’hi desplacen fins a la cavitat uterina. Cal dir que la incidència de la infecció és més alta amb determinats models de dispositius intrauterins i segons la promiscuïtat sexual de la dona. Així doncs, si una dona té múltiples parelles sexuals i fa servir un DUI amb nombrosos filaments als extrems, corre més perill de contreure una malaltia inflamatòria pelviana.
Els símptomes principals de la infecció pelviana són el dolor a la part baixa de l’abdomen, la febre, les exploracions ginecològiques doloroses, etc.
El tractament en la majoria dels casos consisteix bàsicament en antibiòtics.
Gestació ectòpica
És un embaràs en què l’embrió es desenvolupa fora de la cavitat uterina (en general, a les trompes de Fal·lopi). Les dones que porten un DIU tenen menys probabilitat de tenir una gestació ectòpica que les dones que no fan servir anticoncepció, perquè és molt difícil que quedin prenyades amb aquest dispositiu anticonceptiu. Així i tot, si una dona que fa servir el DIU queda prenyada, l’embaràs serà ectòpic en prop d’un 5 % dels casos. Això passa perquè les trompes no estan tan protegides contra l’embaràs com la cavitat uterina.
Embaràs amb un DIU
Aproximadament el dos per cent de dones que fan servir el DIU durant un any queden prenyades i retenen a l’interior el dispositiu, un fet que cal reportar al ginecòleg.
La taxa d’avortament espontani, si no s’extreu el DIU després de l’embaràs, voreja el 50 % dels casos. Altres riscos que s’associen amb els embarassos complicats per un DIU retingut inclouen la pèrdua del fetus en el segon trimestre, l’avortament sèptic i el part prematur.
Si els fils del dispositiu són visibles quan es diagnostica l’embaràs, cal extreure el DIU i informar la pacient que la probabilitat de tenir un avortament espontani és del 30 %.
El pot fer servir qualsevol dona?
Hi ha una sèrie de situacions que desaconsellen clarament de fer servir aquest mètode anticonceptiu, com les que afecten:
- Pacients amb hemorràgies vaginals anòmales sense diagnosticar.
- Dones amb múltiples parelles sexuals.
- Pacients amb infeccions pelvianes.
- Dones sense descendència.
- Pacients amb malalties tumorals pelvianes i que tenen malformacions o anomalies uterines.
- Malaltes que són al·lèrgiques al coure.
- Pacients que han tingut embarassos extrauterins.
Bibliografia
