Com pots saber si la teva parella té una depressió: 5 símptomes reveladors

En general, els homes són poc donats a parlar sobre la seva salut i, sobretot, dels seus sentiments. N’hi ha que ho fan per aprensió, d’altres per pudor i d’altres perquè tendeixen a tirar endavant i no fer cas, pensant que el temps acabarà solucionant el problema. En molts casos caldrà prestar atenció a trets poc habituals, o fins i tot nous, de la seva personalitat. Alguns −preocupació, irritabilitat− poden ser això: símptomes de depressió.

Aquesta malaltia, que pot ser molt greu, és molt més freqüent del que es creu i afecta milions de persones a tot el món. Hi ha qui assegura que la depressió és una de les malalties més prevalents del segle XXI. I els símptomes són més difícils d’identificar en l’home que en la dona. Com et dèiem abans, els homes són més tancats, menys comunicatius i més reticents a buscar ajuda externa.

Llegeix, a continuació, els símptomes més freqüents en els homes a què has de prestar atenció i com pots ajudar la teva parella en cas que mostri símptomes depressius.

1. Se sent trist i buit

Sentir-se buit és un símptoma molt clar de depressió, i és part del cercle viciós propi d’aquesta malaltia. La teva parella pot pensar que tot està malament i que res no va com caldria. No espera res de bo i, en comptes de pensar en sortir-se’n, pensa el pitjor, res no li resulta gratificant ni l’omple, i està trist, la qual cosa la fa caure en un estat permanent d’apatia.

Si es queixa cada vegada de més coses, fins i tot d’algunes de molt banals, si mostra sentiments negatius i si li ha canviat el caràcter, pot ser que passi per un estat depressiu.

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

2. Es mostra derrotista i està enfadat

Sovint, la depressió viatja amb altres companys: el pessimisme, la tristesa i la passivitat, la qual cosa t’ha de fer pensar en una depressió. Però la malaltia pot manifestar-se de manera diferent, i pot anar acompanyada d’irritabilitat o d’enuig permanent.

Fixa’t si salta com un ressort davant la mínima contrarietat: pot ser-ne un símptoma revelador.

3. Res no li interessa

Aquesta afició seva d’abans −ja fos col·leccionar segells o netejar la moto els diumenges− sembla haver desaparegut. El que abans l’il·lusionava ha passat a resultar-li del tot indiferent. D’això se’n diu anhedonia i és característic d’aquest trastorn la pèrdua d’interès per les coses: les seves aficions, el seu treball i fins i tot el sexe.

No està clar el perquè, si és que es bloquegen els receptors del plaer o si és a causa de la depressió, que impedeix sentir alegria de forma sostinguda.

4. Està sempre cansat

Possiblement és degut al fet que dorm malament, habitual en les persones deprimides. Per això es mostren molt cansades. La depressió provoca problemes de son, dificultant-lo o impedint-lo. La teva parella dorm bé, o es desperta molt?, s’adorm de seguida o li costa agafar el son?

Dormir malament causa, a més, un cercle viciós amb la depressió i provoca l’aïllament del pacient, que es torna més inactiu i, com a resultat final, es deprimeixi encara més. També és habitual que defugi les relacions socials.

5. No pot concentrar-se com abans

També pot oblidar-se de converses, podria ser incapaç de llegir ni tan sols el diari o d’acabar de veure una pel·lícula. I és que la depressió afecta les àrees del cervell encarregades de conservar els records. A la llarga, encara que al principi sigui només molt molest, pot afectar seriosament les relacions personals, provocant malentesos i discussions. A més, pot resultar incapacitant per al treball.

Què pots fer per ell?

• Parla amb ell, com a primera mesura. Anima’l que t’expliqui com es troba i escolta’l atentament quan aconsegueixis que s’obri. Pot no ser fàcil, ja que molts homes són molt reticents a mostrar les seves debilitats. Però has d’intentar-ho, ja que centrarà el problema i podreu veure les coses en la seva justa mesura.
• Procura evitar que es quedi a casa, assegut al sofà i donant voltes i voltes a les coses. Parla amb els seus amics perquè el treguin de casa, i intenta que torni a les seves aficions de sempre.
• No mostris tristesa o preocupació. Quan estiguis amb ell, sigues tu mateix: això farà que compti amb tu com a ajuda. Separa els teus propis sentiments de la relació de parella.
• Finalment, has d’aconseguir que busqui ajuda. El més lògic és començar pel metge de família, que és qui, en funció del que hi trobi, podrà suggerir el que consideri més adequat. Tu sol −i ell, encara menys− no seràs capaç d’arreglar les coses: la depressió exigeix ​​un tractament a càrrec de professionals. Acabaries esgotant-te i no serviria de res. No has de pensar que l’aixecaràs sense ajuda.