Com pots saber si tens bronquitis o pneumònia

Tens tos, congestió al pit i dificultat per respirar. Podria passar que, a més a més, tinguessis febre. I et planteges si tens una bronquitis o bé és una pneumònia. En realitat no és fàcil que tu arribis a determinar de quina de totes dues es tracta. Tot seguit repassarem tots dos trastorns.

Quan parlem de bronquitis cal diferenciar-ne dos tipus: la crònica (és a dir, que no és pas una afecció nova, sinó que ja l’arrossegues de fa temps) i l’aguda, o dit altrament, una bronquitis que s’ha manifestat recentment.

La bronquitis crònica és un trastorn associat a l’MPOC, o malaltia pulmonar obstructiva crònica, que bàsicament provoca la destrucció del teixit pulmonar. N’és la causa el fet de fumar, sobretot, i també l’exposició a altres agents nocius per a la salut pulmonar. En aquest article ens dedicarem exclusivament a descriure la bronquitis aguda.

La bronquitis aguda

És una inflamació de les vies respiratòries i la produeixen normalment determinats virus, tot i que també pot tenir origen bacterià. Els símptomes més habituals són:

• Irritació de les vies respiratòries, que ocasiona tos.
• Més producció de mucositat pulmonar (flegma).
• Constricció de les vies aèries, fet que genera xiulets o sibilacions i dificultat per respirar.
• La inflamació pot ocasionar febre, fatiga, mal de coll, saliva més espessa i acolorida i sensació de malestar general.

El tractament dependrà de l’origen del trastorn, si és víric o si és bacterià. Cal que sigui un metge, després de fer una exploració i les proves corresponents, qui n’ha de determinar la causa.

Si té un origen víric, els antibiòtics no faran servei, i el metge prescriurà reposar, mantenir la hidratació corporal i prendre analgèsics i antipirètics, com ara el paracetamol, per calmar el dolor i fer baixar la febre, si s’escau. En cas de necessitat, podria establir un tractament amb antivirals.

Si és una infecció bacteriana, el metge receptarà antibiòtics, a banda de les cures anteriors.

La pneumònia

Abans se l’anomenava pulmonia, i també és una infecció dels pulmons, que pot ser molt greu i requerir ingrés. Igualment la causen tant els virus com els bacteris. Els símptomes més freqüents són:

• Aparició brusca de febre alta, amb esgarrifances, dolor toràcic i tos.
• Al començament la tos sol ser seca, però al cap d’un o dos dies es torna productiva i apareixen els esputs, que tendeixen a ser grogosos i, fins i tot, poden contenir sang.
• Respiració ràpida i superficial. En els casos greus, es poden tenir dificultats serioses per respirar.
• Dolor quan es respira o es tus.
• Especialment en les persones grans, es pot presentar un estat de confusió.
• De la mateixa manera, en les persones grans, pot anar associada a l’herpes labial, cosa que indicaria que el sistema immunològic del pacient és ara incapaç de defensar-se contra el virus de l’herpes.

En resum

Repetim que potser no és fàcil de distingir entre pneumònia i bronquitis, especialment perquè els símptomes no sempre són els que hem apuntat, i poden variar entre un pacient i un altre. Naturalment, en cas que es manifestin els símptomes descrits, la primera cosa que cal fer és anar al metge, que prescriurà què convé més en cada cas.

Malgrat tot, i amb molta prudència, esmentem dos factors que poden ajudar a diferenciar-les:

• La pneumònia és una afecció molt greu. Apareix en general de manera sobtada i va acompanyada de febre que pot arribar a ser alta.
• La febre que genera la bronquitis aguda no sol ser alta i, habitualment, el trastorn experimenta una millora tot sol al cap de tres o quatre dies, encara que la tos pot durar unes quantes setmanes.

En tot dos casos, hi ha un factor comú que fa empitjorar en gran manera aquests trastorns i que no ens cansarem d’assenyalar: no fumis!