Com sé si tinc hipotiroïdisme o hipertiroïdisme

Tots dos trastorns són causats per un funcionament anòmal de la glàndula tiroide i afecten el metabolisme, que és un conjunt molt ampli de processos que tenen lloc en el cos i que fan servir o produeixen energia: comprenen de la respiració a l’absorció dels aliments.

Què és la tiroide

La tiroide és una petita glàndula situada al coll, just per sota de la nou. Segrega una sèrie de substàncies, les hormones tiroidals, que són clau per regular el metabolisme corporal, perquè estimulen el metabolisme basal cel·lular i, de retruc, l’alliberament d’energia. Són la tiroxina, o T₄, i la triiodotironina, o T₃.

Si la tiroide és incapaç de secretar la quantitat d’hormones tiroidals necessàries, el cos pateix un seguit de trastorns que anomenem hipotiroïdisme.

Si, en canvi, la tiroide en produeix massa, el cos té un conjunt de trastorns i diem que el malalt pateix hipertiroïdisme.

Què és l’hipertiroïdisme i què el causa

Tal com hem explicat, l’hipotiroïdisme és la incapacitat de la tiroide de secretar prou hormones tiroidals. El trastorn té causes diverses:

• La inflamació de la glàndula tiroide per una disfunció del sistema autoimmunitari (quan el cos no reconeix com a pròpies algunes cèl·lules i les ataca). Se’n diu tiroïditis de Hashimoto.
• Complicacions com a conseqüència del tractament de l’hipertiroïdisme. Aquest tractament pot incloure iode radioactiu o una intervenció quirúrgica.
• Un trastorn hereditari que no permet que es desenvolupi del tot la glàndula tiroide.
• Efectes secundaris d’alguns medicaments, com ara el liti i d’altres.
• Ingesta desmesurada de iode, per exemple de xarops per a la tos o d’alguns suplements dietètics que en contenen.

Quins símptomes manifesta

L’hipotiroïdisme pot afectar tots els òrgans del cos, del cervell fins als músculs. Els símptomes es manifesten gradualment.

Els més freqüents són:

• Intolerància al fred
• Estat letàrgic i, fins i tot, depressiu
• Guany de pes
• Restrenyiment
• Pell aspra i seca
• Veu greu
• Enduriment dels trets facials
• Cabells prims i ressecs
• Pèrdua de memòria
• En casos greus, demència

Diagnòstic i tractament de l’hipertiroïdisme

En cas de sospitar que es té hipertiroïdisme, n’hi sol haver prou fent una anàlisi de sang específica per confirmar-ho, perquè revela l’augment de l’hormona estimulant de la tiroide, la TSH. Quan l’organisme identifica una davallada de les hormones tiroidals, mira d’estimular-ne la producció per mitjà de la TSH, que ordena a la tiroide que treballi més i secreti un nombre superior d’hormones. Un augment de la TSH indica un mal funcionament de la tiroide.

Es tracta amb levotiroxina (una hormona de substitució per a l’organisme). Es comença amb dosis petites i se n’augmenta la quantitat progressivament fins que se n’encerta la proporció.

Què és l’hipertiroïdisme i què el causa

Parlem d’hipertiroïdisme quan, com explicat més amunt, hi ha un excés d’hormones tiroides a l’organisme. En uns quants pacients s’observa un augment visible de la mida de la glàndula, i això és conegut com a goll.

No és del tot clar què causa aquest trastorn. Hom pensa que hi poden influir factors hereditaris; malgrat tot, també s’hi han atribuït factors ambientals, com ara el consum de tabac, l’estrès, alguns medicaments o una ingesta excessiva de iode.

Es diferencies tres classes d’hipertiroïdisme:

• Goll tòxic difús, que és el més freqüent, també conegut com a malaltia de Graves-Basedow. Afecta sobretot els joves. Se sol manifestar amb símptomes oculars que inclouen: sequedat o irritació, visió doble o un dels ulls que sobresurt.
• Goll tòxic nodular, més propi de la gent gran. De vegades és causat per un tumor, gairebé sempre benigne, a la glàndula tiroide.
• Tiroïditis subaguda, o tiroïditis de De Quervain, originada per una infecció, en general vírica. Normalment remet al cap d’uns quants mesos.

Símptomes de l’hipertiroïdisme

Els símptomes habituals de l’hipertiroïdisme són:

• Neguit i inquietud
• Tremolor de mans
• Taquicàrdies
• Intolerància a l’escalfor
• Pell calenta i sudoració excessiva
• Augment de la gana, però amb pèrdua de pes
• Cansament
• Dolors musculars i fatiga
• Femta sovint líquida
• Alteracions del cicle menstrual

Hi ha símptomes que es poden pal·liar mitjançant:

• Una dieta variada, amb dosis abundants de peix
• Deixant de fumar
• Evitant medicaments que continguin iode

Diagnòstic i tractament de l’hipertiroïdisme

En cas de sospitar que es pateix d’hipertiroïdisme, el metge explorarà el coll del pacient per saber si ha crescut la mida de la glàndula (goll) i examinarà si es tenen problemes oculars.

Posteriorment, una anàlisi de sang determinarà el nivell de la TSH, igual com fèiem amb l”hipotiroïdisme. En aquest cas, però, si el valor de TSH és molt baix indica que la hipòfisi ha detectat dosis elevades d’hormones tiroides i, per aquesta raó, no se segrega TSH.

La causa de l’hipertiroïdisme defineix quin tractament cal seguir.

Per al goll difús la producció d’hormones tiroides es redueix o s’anul·la amb fàrmacs antitiroidals. Per regla general, el metabolisme es normalitza al cap de dos o tres mesos, segons quina en sigui la causa.

En el cas del goll tòxic difús el tractament és més llarg, també amb medicaments, i pot durar un o, fins i tot, un parell d’anys.

Per al goll tòxic nodular cal seguir un tractament durant tota la vida, i fer-ne controls periòdics per supervisar-ne l’evolució i determinar la medicació necessària.

El tractament amb iode radioactiu és una opció còmoda i segura. Les dones postmenopàusiques i els homes de més de 40 o 50 anys són els grups amb més propensió de seguir el tractament amb iode. El tractament és ambulatori i consisteix a beure’s una solució amb iode radioactiu, cosa que implica prendre certes precaucions per raó de la radiació. Al cap de pocs mesos, o fins i tot de setmanes, el metabolisme es normalitza. Després de rebre el tractament amb iode, cal fer un seguiment (normalment amb periodicitat anual) dels nivells hormonals.