Consells per millorar la convivència amb la gent gran

A mesura que envellim comencem a tenir malalties que, poc o molt, ens fan disminuir les capacitats cognitives, conductuals i la mobilitat. Aquestes malalties demanaran cures i atencions diverses, fet que condiciona força la convivència.

Malalties més freqüents a la tercera edat

Les estadístiques diuen que les més habituals són:

Artrosi i artritis: no únicament dificulten en diferents graus la mobilitat del pacient, sinó que també causen dolors que exigeixen tractaments amb analgèsics supervisats periòdicament per un metge.

Hipertensió: no se’n manifesten símptomes, però demana un control periòdic de la pressió arterial i un seguiment exhaustiu de la medicació potencial.

Parkinson: causa tremolors, rigidesa de les extremitats, alentiment del moviment i inestabilitat quan caminem. Demana un tractament constant i, perquè el pacient pugui tenir una qualitat de vida acceptable, hi han de col·laborar de manera estreta l’afectat mateix, la família i el personal mèdic, a banda que cal seguir amb rigor el possible tractament farmacològic.

Osteoporosi: pot causar trencament d’ossos i se sol prevenir amb una dieta adequada. El tractament potser demana d’afegir suplements minerals (calci) i vitamínics (vitamina D) a la dieta.

Sordesa: aïlla de manera gradual el pacient de l’entorn.

Problemes de la vista: no tan sols inclou la pèrdua de visió o les cataractes, sinó també malalties greus com ara la degeneració macular o el glaucoma que, en cas de no tractar-se com cal, acaben en ceguesa parcial o total del pacient.

Demències senils: deterioren de mica en mica les capacitats cognitives i conductuals del pacient. La temuda malaltia d’Alzheimer és la més greu i freqüent de les demències, i ben poc hi podem afegir que no sapiguem ja. És un trastorn inexorable que anul·la la memòria i enfonsa el malalt en un pou d’on no és capaç de sortir-ne si no és puntualment, segons com avança la malaltia.

Ictus i infarts: si no s’actua immediatament poden causar lesions irreparables en el pacient. També demanen de prendre medicació diària.

Depressió: condemna el pacient a un estat d’apatia que li pot impedir de dur a terme les feines quotidianes més elementals.

Els efectes de les malalties són tan diversos com els que hem descrit. Conviure amb gent gran vol dir que ens hem d’implicar en els tractaments de totes les malalties, que poden aparèixer aïlladament o bé, com és habitual, més d’una alhora.

Actituds que cal adoptar per conviure amb gent gran

L’envelliment implica una inversió total dels papers. Els avis van tenir cura de nosaltres, ens van educar, ens van dur a cal metge, ens van donar tota l’estimació i van procurar que creixéssim sans de cos i de ment. Quan envelleixen, però, es gira la truita. Som nosaltres els qui ens hem de fer càrrec d’ells, i això no és sempre fàcil, ni per al jovent ni per a la gent gran. Als cuidadors perquè els ve de nou, i se’ls fa estrany haver d’assumir aquest paper. Als grans perquè sovint els costa d’assimilar que no es valen per ells mateixos i de reconèixer que, sense l’atenció que reben, oblidarien que han de prendre els medicaments, fer un passeig diari o seguir la dieta que els han recomanat. A més a més, potser no poden fer ni les ablucions diàries sense ajut, fet que els pot fer una vergonya immensa.

Conviure amb la gent gran implica tenir una bona predisposició i tenir les següents virtuts com a guia:

Estima

No farem res bé si el pacient no se sent estimat; convé de no oblidar que de seguida s’adonarà si la nostra actitud és fruit d’una obligació i prou, en comptes del resultat de l’estima que els tenim.

Respecte

Els avis ens van inculcar allò de “l’experiència és un grau”. Quan en tens cura no pots cometre l’error de perdre’ls el respecte. Són de la família i que s’hagin fet grans no vol dir que siguin rucs. Sovint tenen la sensibilitat a flor de pell i una manca de respecte continuada els colpirà o, fins i tot, els farà empipar. D’altra banda, tingues present que tenen més experiència en la vida que tu; així doncs, escolta-te’ls. Segur que t’aporten molt més que no et penses.

Paciència

Fes compte que els hauràs de repetir les coses constantment, fins i tot uns quants cops el mateix dia. I, de retruc, hauràs de sentir a tota hora la mateixa història de la seva joventut o infantesa… o de la teva. Tingues paciència.

Tolerància

Has d’entendre que són ben conscients del seu estat i potser reaccionen de mala manera quan els vols ajudar, per exemple al bany. Fins i tot poden respondre amb agressivitat o tenir un rampell que, probablement, lamentaran; cal doncs que et preparis per fer-hi front.

Comprensió

Hi ha un aforisme antic que diu que quan entenem les coses les sabem perdonar. Pensa, per exemple, que si l’avi crida és perquè no parles prou fort i no et sent. Vol estar al cas del que dieu; si no, es troba marginat i, com es natural, mira resistir-s’hi. Tingues en compte, per posar un altre exemple, que són tan conscients de la seva intimitat com tu de la teva, i t’has de fer càrrec que no els agradar de renunciar-hi, encara que sigui de manera esporàdica. S’hi podrien afegir moltes situacions que demanen una actitud comprensiva.

No has d’oblidar que són persones i que les has de tractar com pertoca, seguint les recomanacions que t’acabem de detallar. Tingues en compte, també, aquest altre aforisme que fa “tu ets com jo era, jo soc com tu seràs”.