Fills, Salut i medicina

Convulsions febrils en l’infant

Per Revista Interès Mutu - 21/03/24

Índex de continguts

Què són les convulsions. Classes

Són fenòmens originats per una alteració brusca de la funció normal de les neurones, és a dir, de les cèl·lules cerebrals. Una convulsió es produeix quan un grup de neurones comença a funcionar de manera incontrolada.

Tot i que es poden manifestar de moltes maneres diferents, el més freqüent és que apareguin com a alteracions transitòries de la consciència, associades o no a moviments del cos (de braços i cames).

Passades les convulsions, hi ha un temps en què l’infant encara està una mica obnubilat fins que no es recupera totalment: s’anomena període postcrític. Després d’aquest període sol caure en un son profund.

Globalment, les convulsions se solen classificar en dos grups:

Convulsions generalitzades

Es caracteritzen per la pèrdua de la consciència. És una urgència que demana de traslladar el pacient a urgències, atès que pot comportar diverses alteracions (manca d’oxigen cerebral, baixada de la glucosa en la sang, etc.). Són perilloses perquè poden causar un dany cerebral si no es tracten a temps. En general:

Són parcials.
Duren més de 15 minuts.
N’hi ha més d’una en el mateix procés febril.
El període postcrític és prolongat.

Convulsions parcials o simples

Es produeixen per l’activació d’un grup limitat de neurones. No són cap urgència, però, de vegades, poden anar seguides d’una crisi generalitzada. Fonamentalment són:

Les més freqüents (85 % – 90 %).
Solen ser úniques (només una en el mateix procés febril).
Són generalitzades, amb moviments simètrics de braços i cames.
El període postcrític és curt.

Es poden confondre amb altres trastorns?

Hi ha una sèrie de fenòmens, semblants a les convulsions, que ens poden fer pensar que un infant té una convulsió, tot i que en realitat no sigui així. Per exemple:

Esgarrifances

És important no confondre les esgarrifances pròpies de la pujada de la temperatura amb les convulsions. En aquest cas, no es perd la consciència.

Síncopes

És una pèrdua brusca del coneixement, que se sol recuperar en poc temps, com a conseqüència d’una disminució sobtada del reg sanguini cerebral. En general, una síncope s’origina quan hi ha una davallada brusca de la tensió arterial. La sol causar l’ansietat i/o el dolor (per exemple, en una extracció de sang). Es recupera tot sol, habitualment en menys d’un minut.

Pèrdua del plor

Passa en infants que ploren desconsoladament fins que, de sobte, tenen un espasme que els pot fer perdre el coneixement momentàniament. També es recuperen de manera espontània, però creen una ansietat familiar important.

Pors nocturnes

Les pors són malsons que, de vegades, es poden assemblar a les convulsions. Generalment, en despertar-se, l’infant no recorda res.

Altres de menys freqüents són les crisis histèriques, la tetània, els tics nerviosos, el vertigen i certes migranyes.

Factors que causen convulsions febrils

Qualsevol procés que cursi amb febre, tant si és una infecció com la reacció a un vaccí, pot originar convulsions febrils. La febre sol ser més altra de 38 ºC.

Es poden produir tant amb un ascens com amb un descens brusc de la temperatura, i durant les primeres 24 hores d’haver aparegut la febre.

Si s’esdevenen a partir del segon dia, cal descartar una infecció del sistema nerviós central (especialment la meningitis).

Coses que cal saber sobre les convulsions

Les convulsions febrils són la classe més freqüent de convulsió en els nens.

Després de la primera convulsió febril, el risc de recurrència és del 25 al 30 %, i el perill de repetició augmenta en els episodis successius.

Si la mateixa crisi dura més de 30 minuts o hi ha diferents crisis seguides durant més de 30 minuts, l’episodi s’anomena estat epilèptic febril.

Les convulsions no comporten:

Perill de mort.
Complicacions neurològiques.
Complicacions sobre la intel·ligència.

Les convulsions comporten:

Un risc lleugerament superior de tenir epilèpsia en el futur.
Aquest risc no disminueix amb el tractament preventiu.

Què cal fer si el teu fill té una convulsió?

La primera mesura que cal prendre és portar-lo a urgències sense triga, o trucar al 112. Mentre no arriba l’assistència mèdica, s’ha d’estirar a terra o en un lloc on no pugui caure i controlar-li el pols i la respiració.

Al centre mèdic se li farà un examen clínic complet i una exploració neurològica i cardiorespiratòria. A més, en la història clínica s’inclouran dades sobre:

Les malalties prèvies de l’infant, les malalties actuals (si en té), els vaccins administrats recentment o si ja ha tingut cap convulsió abans.
Els antecedents familiars de convulsions o d’epilèpsia.
Altres possibles símptomes indicatius abans de la crisi.
Com ha començat la crisi, quina mena de moviments ha fet i la durada de la convulsió.
Si ha se l’ha medicat amb anterioritat i amb quins fàrmacs o si hi ha hagut canvis en la medicació.

Addicionalment, si es considera necessari, l’equip mèdic pot prescriure proves de laboratori (anàlisis de sang), una punció lumbar (que descartaria la meningitis), una ressonància magnètica i un electroencefalograma.

Si el nen arriba a l’hospital amb convulsions, l’equip mèdic:

S’ha d’assegurar que respira adequadament, amb una bona entrada d’aire i n’ha de comprovar la funció cardíaca.
Li ha de subministrar oxigen, si cal.
Li ha d’administrar un relaxant muscular.

Com a regla general, s’hospitalitza l’infant si: