Dieta paleolítica: Tot el que n’has de saber

La dieta paleolítica es va pensar amb la intenció d’emular els nostres avantpassats més remots, que vivien en temps del paleolític. És rica en proteïnes i fibra i prescindeix del tot dels aliments processats. Ara bé, no únicament evita aquest grup d’aliments, també prohibeix el cafè, els cereals i els lactis, i se centra en allò que menjaven els nostres ancestres: les peces que caçaven i les fruites i les verdures que tenien a l’abast.

Els defensors d’aquesta dieta al·leguen que encara tenim la mateixa genètica que fa 10.000 anys i que reproduir els hàbits dietètics de la prehistòria és bo per a la nostra salut.

D’altra banda, hi ha estudis que asseveren que, tant els nostres cossos com els organismes dels animals i també les plantes que mengem, han evolucionat amb el temps.

Cal que ens demanem doncs: la dieta paleolítica és el secret d’una nutrició perfecta o és perillosament obsoleta? Tot seguit en repassarem els pros i els contres.

Què és la dieta paleolítica

La dieta paleolítica és un règim nutritiu que es basa en els aliments de què es disposava abans de l’agricultura industrial. Així doncs, proposa de menjar igual com feien hipotèticament els avantpassats en el període del paleolític, que situaríem entre 2,5 milions i 10.000 d’anys enrere.

En termes estrictes, es compon exclusivament de la vianda que es podia caçar o recol·lectar: carn, ous, fruita, verdures, arrels i fruita seca. Exclou tota mena d’aliments processats, també els cereals, els llegums, els olis processats, la sal, l’alcohol, el cafè, els sucre, els edulcorants i els lactis (els animals no es van domesticar fins després del paleolític).

Els defensors d’aquesta dieta suggereixen de triar sempre els aliments orgànics, quan sigui possible, i la carn i els ous d’animals que han seguit una dieta ecològica, o que s’han alimentat de pastures i de productes naturals. Hi ha partidaris aferrissats de les regles establertes, però d’altres opinen que es tracta únicament d’una guia, i que no cal cenyir-se de manera tan estricta al programa.

Què es menja en la dieta paleolítica

Depèn del “bàndol” que triïs. Quan el 1975 el Dr. Walter Voegtlin, gastroenteròleg, va escriure el llibre The Stone Age Diet (La dieta de l’edat de pedra), va proposar una dieta basada en la carn i amb dosis baixes de verdures i aliments rics en midó.

Més recentment, el Dr. Loren Cordain, de la Universitat Estatal de Colorado, va publicar el llibre The Paleo Diet (La dieta paleolítica) i va fer èmfasi que els aliments que s’hi haurien d’incorporar eren:

• Verdures fresques: pebrots, bròquil, pastanagues, all, ceba, patates, etc.
• Fruita: pomes, alvocats, maduixes, gerds, nabius, llimones, llimes, melons, síndries, etc.
• Productes animals: bou i vedella (alimentats a les pastures), pollastre (amb una alimentació natural també), caça, peix, mol·luscos i crustacis, ous, etc.
• Fruita seca i llavors: ametlles, avellanes, anacards, festucs, pinyons, etc.
• Olis saludables i vinagres: oli d’oliva, de coco, d’alvocat, vinagres balsàmics i de vi blanc o negre, etc.
• Herbes i espècies: alfàbrega, romaní, anet, gingebre, canyella, vainilla, xocolata negra, etc.
• Begudes: llet d’ametlles, de coco, te, sucs de fruita acabats d’escórrer, cervesa sense gluten i vi.
• Aliments envasats: brou, tomàquet de llauna, fruita i verdura congelada, etc.

La polèmica

De bon començament la dieta paleolítica ha estat objecte de controvèrsia. En primer lloc, no tots els humans del paleolític seguien la mateixa dieta, segons explica la Dra. Katharine Miltona Human Diet: Its Origin and Evolution (La dieta humana: origen i evolució). A més a més, no sabem què menjaven en cap moment concret del període.

Fins i tot les actuals tribus caçadores recol·lectores d’avui segueixen dietes ben diverses. Els inuits, per exemple, que viuen a l’Àrtic, mengen sobretot mamífers marins, ocells, mamífers terrestres i peix, atès que la vegetació de la regió es limita als líquens i a les molses. I els hadza, que habiten el nord de Tanzània, obtenen el 70 % de les calories de les plantes.

D’altra banda, el perfil nutricional de gairebé tots els animals i les plantes moderns (és a dir, domesticats o conreats) és dràsticament diferent del dels antecessors. Les vaques s’han seleccionat per fornir la quantitat més alta de carn o de llet. Les ametlles silvestres contenen un grau potencialment mortal de cianur. Al paleolític no hi havia bròquil, cols o coliflors, entre d’altres.

Aleshores l’esperança de vida era molt baixa, i els més longeus no eren pas immunes a les malalties. L’estudi de 147 mòmies d’arreu del món, dut a terme per investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat de Missouri a Kansas City, va demostrar que més d’una tercera part tenia signes d’aterosclerosi (acumulació de dipòsits de greix a les arteries, fet que es considera una malaltia per un estil de vida modern).

Com afecta el cos la dieta paleolítica

La dieta paleolítica es promou com una forma de millorar la salut. Els defensors addueixen que l’home modern no s’ha adaptat als canvis que va introduir l’agricultura, i aquesta inadaptació és la causa d’una incidència més elevada de les malalties cròniques. Si bé és fals que la manera com digerim els aliments no ha canviat (per exemple, hem desenvolupat tolerància a la lactosa que contenen els lactis), les millors pràctiques alimentàries recomanen de menjar menys aliments processats, sucre i sal.

Com que no consumim aliments processats, ingerim menys greixos saturats, sal i sucre, cosa que ajuda a reduir el perill de tenir problemes greus, com ara un ictus o un atac de cor. Cal tenir en compte que aquests aliments solen contenir força calories i un nombre escàs de nutrients, de manera que, si els suprimim de la dieta, és doblement beneficiós per a la nostra salut.

Malgrat que aquesta dieta elimina els aliments processats, també suprimeix un nutrient essencial com els hidrats. Els homes de les cavernes vivien molts menys anys que no pas nosaltres avui dia. Aquesta dieta pot ser bona per aprimar-se, però no és equilibrada. També es pot perdre pes amb un règim ben compensat, que, per exemple, contingui cigrons, lactis i cereals integrals.

Els inconvenients de la dieta paleolítica

Si et planteges de seguir la dieta paleolítica, parla’n abans amb el metge de família o amb un especialista en nutrició, perquè hi ha elements del programa nutricional que et poden perjudicar la salut:

• Pot ser rica en greixos saturats: menjar amb moderació aliments com ara carn, peix, ous i fruita seca pot ser beneficiós, però si en consumeixes en abundància, pot implicar un excés de greixos saturats que, al cap del temps, pot perjudicar els ronyons i afegir pressió al cor.
• La dieta paleolítica és restrictiva: potser és difícil d’aplicar a llarg termini i exigeix certa preparació. Molta gent que l’ha incorporada manifesta que té poca energia, mal alè i problemes digestius, fet que complica encara més de seguir-la.
• Pot comportar deficiències nutricionals: si eliminem els lactis i els cereals integrals de la dieta, prescindim de fonts importants de fibra, calci i vitamina D. Això va en detriment de la salut a llarg termini, a causa de la importància de la vitamina D i del calci per a la salut cardíaca, els ossos i el sistema nerviós.