Diferències entre el cor dels homes i les dones

Les particularitats físiques i hormonals fan que, en matèria cardíaca, hi hagi algunes diferències entre el cor dels homes i el de les dones que hem de tenir en compte a l’hora de tenir cura de la salut cardiovascular. T’expliquem tot el que has de saber sobre la diferència entre el cor masculí i femení.

La mida: El cor dels homes és més gran que el de la dona

La mida és la primera diferència entre el cor d’un home i una dona. Encara que òbviament no succeeix en tots els casos, en general la constitució física masculina és més gran que la femenina, i aquesta característica també es trasllada al cor i a les artèries, que solen ser més petites en la dona que en l’home. Les responsables d’aquesta diferència de mida són les hormones sexuals, ja que la testosterona masculina amplia la mida de les artèries i els estrògens femenins la redueixen.

Quines conseqüències té en la salut cardiovascular la mida del cor en homes i dones? La menor grandària de les artèries fa que la dona tingui més risc de formació de coàguls de sang o bloquejos arterials, i també suposa una dificultat més gran a l’hora de practicar-li una angioplàstia o una cirurgia de bypass.

Una altra conseqüència cardiovascular d’aquesta diferència de mida arterial és que es produeixen més migranyes i malalties inflamatòries, patologies que solen ser més freqüents en la dona.

Diferència en el ritme cardíac en homes i dones

El cor de la dona bomba uns 63 ml. de sang per batec. Com el volum ideal de sang circulant (volèmia) és d’aproximadament de 5-6 litres, es necessiten uns 79 batecs per minut per a aconseguir-ho. Els homes, no obstant això, solen bombar 75 ml. per batec, per la qual cosa només necessiten 67 batecs per minut per a aconseguir aquest volum ideal.

La freqüència cardíaca fa referència a la quantitat de vegades que el cor batega en un minut. El valor normal per a un adult en repòs varia entre els 60 i els 100 batecs per minut, en funció del sexe, l’edat, l’estil de vida i les patologies que es pateixin.

A grans trets, fins als dos anys d’edat, la freqüència oscil·la entre els 120 i els 140 bpm. Entre els 8 i els 17 anys, va de 80 a 100 bpm. En el cas dels adults, entre 70 i 80 bpm per a les persones sedentàries i entre 50 i 60 per a les quals practiquen esport o tenen més de 65 anys d’edat.

Freqüència i ritme cardíac en dones

Si ens centrem en el sexe, quan la freqüència cardíaca és excel·lent, aquesta oscil·la entre els 60 i els 65 bpm des dels 18 fins per sobre dels 65 anys, amb pics entre els 18 i els 25 i els 46 i els 55 anys.

Si és bona, es mou entre els 65 i els 69 bpm; la normal entre 73 i 78 bpm. Per sobre d’aquesta ja es considera no recomanable, i més perillosa a mesura que s’incrementa.

Freqüència i ritme cardíac en homes

En el cas dels homes, la freqüència cardíaca és més irregular que per a les dones, amb un descens entre els 25 i els 35 anys, per a posteriorment anar incrementant-se, fins a arribar als 65 que torna a descendir.

Es considera excel·lent quan se situa entre els 56 i 63 bpm; bona si està entre 62 i 67 bpm; la normal oscil·la entre 70 i 76 bpm. Per damunt es considera perjudicial.

Per què les dones tenen més pulsacions que els homes?

Per normal general, les dones tenen aproximadament 10 pulsacions per minut més que els homes. El motiu resideix en què el cor d’aquestes té una grandària més reduïda. Per tant, la quantitat de sang que es bomba en cada batec és menor. Per a compensar, el que fa és bategar més ràpid. Com a curiositat, quan una dona està embarassada, les pulsacions augmenten encara més, ja que la quantitat de sang que es necessita bombar s’incrementa.

Els problemes arterials

Tant en l’home com en la dona, els accidents cardíacs succeeixen per problemes arterials, tot i que hi ha diferències entre els dos sexes relatives al tipus de placa que es forma, la forma d’acumular-se i les zones en què sol dipositar-se.

En els homes la placa sol ser més dura i calcificada i tendeix a acumular-se de forma irregular, de manera que els infarts es solen produir pel bloqueig de les artèries a causa de les lesions que aquest tipus de placa produeix en les parets arterials.

En el cas de la dona, la placa sol ser més suau i es diposita en les parets arterials de forma més homogènia, cosa que va produint una erosió en aquestes parets que propicien l’atac cardíac.

Els símptomes d’infart

Segons la Fundació Espanyola del Cor, els símptomes clàssics inclouen dolor opressiu al centre del pit o a la zona epigàstrica (estómac), que pot irradiar al braç esquerre, a banda i braços, al coll, a la mandíbula i/o a l’esquena; sudoració, també poden incloure nàusees i dificultat respiratòria.

No obstant això, els símptomes en la dona poden ser diferents i més variats, cosa que complica el seu diagnòstic: fatiga inusual, dificultat per respirar, suor freda o dolor epigàstric. Els dies previs poden tenir insomni, ansietat o debilitat. D’una altra banda, el dolor toràcic típic en dones és menys específic i en un percentatge major es objectiva malaltia coronària no obstructiva.

L’edat

El pas dels anys afecta sempre l’organisme, però en el cas de la dona hi ha un punt d’inflexió molt clar: el període de la menopausa. Els estrògens que produeix durant l’etapa fèrtil tenen un efecte cardioprotector, però a mesura que s’envelleix es redueix la producció d’aquestes hormones, la qual cosa deixa al cor femení més desprotegit i sensible, i augmenta el risc d’accident cardíac.

Aquesta circumstància també implica una diferència, i és que les dones tendeixen a presentar la malaltia coronària aproximadament deu anys més tard que els homes. No obstant això, el pronòstic d’un infart sol ser pitjor en la dona: el percentatge de mort abans d’arribar a l’hospital és més gran (52% enfront del 42% en els homes) i el pronòstic després de l’hospitalització també és pitjor. D’una banda, perquè, com que són més grans que els homes, solen tenir altres patologies associades (malaltia renal, osteoarticular, anèmia…) que compliquen el quadre clínic. D’una altra banda, com que els símptomes d’infart en la dona poden ser diferents i es poden confondre amb casos d’ansietat o estrès, triguen més a anar a urgències i a ser diagnosticades. Finalment, durant l’hospitalització, les dones solen presentar altres complicacions, com ara insuficiència cardíaca, ictus o la necessitat de transfusions.

Les malalties cardíaques i els factors de risc més comuns

Finalment, les malalties cardíaques i el risc d’aquestes és un altre dels punts que diferència al cor d’un home del d’una dona. Els homes són més propensos als accidents cardíacs derivats del colesterol i el sobrepès. L’infart de miocardi és el que més els afecta, seguit de les malalties cerebrovasculars, malaltia isquèmica crònica del cor, hipertensió i hemorràgia intraencefàlica.

Les dones comparteixen aquesta mateixa llista, encara que són més propenses als accidents cerebrovasculars. Les majors taxes de defunció es produeixen a causa de la hipertensió i la diabetis,i en són factors clau de risc el sobrepès, el sedentarisme i la síndrome metabòlica.

Tot i que el tabac és la principal causa evitable de malaltia coronària i afecta per igual homes i dones, en el cas de la dona el risc augmenta molt si es combina amb la presa d’anticonceptius orals.