Dol i depressió després de la mort d’un ésser estimat

Les circumstàncies tan preocupants que ens ha tocat de viure ara fan més probable que aquest article sigui especialment vigent en cas de pèrdua d’algú pròxim. Tant de bo no sigui el teu cas.

El dol —o l’aflicció— és la reacció natural que causa la pèrdua d’una persona estimada, però també es pot arribar a assemblar força a una depressió. A continuació pots llegir quina diferència hi ha entre tots dos estats, cosa que t’ajudarà a saber quan cal demanar suport professional.

Els símptomes del dol poden reflectir fidelment els de la depressió, però són dos estats diferents; i, encara que la depressió no és un efecte secundari habitual del dol, les persones que han tingut problemes de salut mental en el passat han d’estar més pendents del benestar propi després de perdre una persona estimada.

Què és el dol

És la reacció normal i natural a causa de la mort d’algú que ens estimem, o d’un ésser que valorem, i, per tant, cal que hi dediquem atenció i ens n’alliberem. No sempre ho entenem ni tampoc ho podem controlar.

La reacció no segueix cap pauta fixa. Cada experiència de dol és tan intransferible com l’empremta digital. Durant el dol, ens abstraiem del present i això afecta la capacitat de focalització i de concentració, i en conseqüència la capacitat de fer una vida completament normal. Ens podem tornar desmemoriats i, per exemple, entrar a una habitació sense saber gens què hi volíem fer. O bé perdre el fil d’una conversa i, fins i tot, no recordar-ne res.

El dol pot tenir efectes devastadors en els hàbits de son i de l’alimentació. A més, la pressió d’haver de superar els daltabaixos pot provocar mal de cap i fer augmentar l’estrès.

Un cop es torna gradualment a l’estat normal, pot ser que el dol reaparegui de manera intermitent desencadenat pels records.

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

Dol vs. depressió

Els símptomes del dol es poden assemblar als d’una depressió:

• Tristesa extrema
• Reducció en la capacitat de concentració
• Sensació de desconnexió de l’entorn
• Alteració en les pautes del son i de l’alimentació

Tanmateix, amb la depressió, els sentiments negatius són intensos i persistents i no desapareixen al cap del temps. En tots dos casos, pot ser difícil de fer les feines simples i, també, ens atrapa un sentiment d’apatia, com si les coses haguessin perdut la brillantor natural.

La gran diferència entre tots dos estats és que la depressió és un trastorn mèdic que es pot tractar amb èxit amb medicació i teràpia.

El dol i els símptomes associats formen part d’un procés natural i no tenen tractament; és a dir, no es poden guarir amb medicació i teràpia. En tot cas, el dol s’ha de passar i és necessari d’acceptar els sentiments que desperta. Cal “esforçar-se” per tancar la relació emocional que ens lligava a la persona que hem perdut.

La depressió és una fase del dol?

En realitat no ho és pas. Ara bé, si amb la persona que hem perdut teníem cap mena de problema pendent de resoldre, el sentiment de fatalitat perquè “hem fet tard i no s’hi pot fer res” ens pot abocar a un estat que s’assembla molt a la depressió.

De fet, tot i que es poden manifestar els mateixos símptomes que en altres trastorns, no hi ha cap model determinant per al dol i no s’han establert quines fases cal superar. Malgrat tot, no és estrany que un metge recepti antidepressius en aquest cas, per ajudar a tractar el dol de la manera que sap. Això implica, però, combatre’n únicament els símptomes i no pas el problema de fons que els ha causat. A més a més, el dolor emocional pot ser intens, i tractar-ne els símptomes no farà que desaparegui.

Dol sense depressió

Qui més qui menys, és a dir tothom a la nostra societat, mira d’amagar els sentiments i intenta d’aparentar que tot va “bé” i, en canvi, valdria més de prémer un moment el botó d’estop i parar una mica més d’atenció en el dol.

Quan estem contents tendim a comunicar-ho i a compartir la felicitat amb l’entorn. Hauria de passar igual quan estem tristos. Sempre que expliquem la nostra pena a algú (un luxe que no ens regalem sempre), ens traiem una mica de pes de sobre.

Fixem-nos en els infants. A ells, se’ls permet d’estar tristos, perquè en general no tenen cap adult al darrere que els aparti de la tristesa, i d’aquesta manera gestionen la tristesa a l’instant. Si es diu a les criatures “no ploreu”, quan siguin adults tindran problemes per plorar o per comunicar les penes, perquè hauran interioritzat la consigna de “no ploris”.

Al llarg de la vida haurem de fer front a moltes morts, i si reprimim de manera continuada el dol i no ens reconeixem el dret a patir quan passi, és possible que caiguem en un estat de depressió crònica.

Ara bé, si acceptem que certs sentiments i la tristesa són conseqüències naturals d’una pèrdua, podrem tolerar molt més bé el dol.

Passar el dol

Accepta els sentiments i admet el dolor: els sentiments que experimentes són normals en aquesta situació. I, encara, tenir certs moments de felicitat o d’alegria durant el dol també és normal, i te’ls has de permetre.

Sigues considerat amb tu mateix. Ningú no es recupera del tot després d’una pèrdua, però aprenem a tolerar-la. Una part del procés de “curació” implica acceptar els sentiments i gestionar-los de manera que se’n pugui aprendre per avançar.

Si deixes que la teva vida es basi a enyorar la persona estimada, oposaràs resistència a la curació.

Passar més bé el dol

Aquests consells que enumerem tot seguit et poden ajudar a passar la pena i tenir cura del teu benestar físic, mental i emocional.

• Tingues una xarxa d’ajuda pròpia: gent amb qui puguis parlar confidencialment dels teus sentiments.
• De tant en tant passa estones sol i en calma. Es pot aprendre molt sobre un mateix en els moments de silenci.
• Cuida’t molt, més que d’habitud, com si t’haguessis de curar d’una ferida física. Vigila, però, amb els recursos que proporcionen un consol passatger, com ara l’alcohol i el menjar porqueria.
• Menja com cal. Val més poc i sovint que no pas molt i en dos àpats únics al dia.
• No t’aïllis. Està bé de passar temps sol, però cal trobar estones per estar amb la família i els amics.
• Descansa quan ho necessitis i dorm bé.
• Fes una mica d’exercici i passeja a l’aire lliure. Després sempre et trobaràs una mica més bé.
• Accepta que la persona que has perdut sempre formarà part de tu i que tindràs moments de tristesa.
• Ocasionalment, mira enrere i t’adonaràs dels progressos que has fet!

Senyals de depressió després de la mort d’un ésser estimat

Durant el dol, els sentiments poden ser confusos i contradictoris, i es pot experimentar una gran varietat d’emocions diferents. La tristor intensa dels primers dies es pot atenuar quan parlem amb algú de la persona que se n’ha anat. I, després, tornem a afligir-nos i a recordar. Això és del tot natural.

Ara bé, cal tenir en compte que es pot caure en un estat depressiu, si uns quants mesos després de la pèrdua:

• Persisteix la tristesa intensa
• Continues desconnectat de l’entorn
• Encara lluites per tornar a la vida d’abans
• Tens pensaments desesperats pel que fa al futur
• Et costa molt de pensar en res que no sigui tu mateix

Hauries de parar molt de compte, en cas que hagis passat una depressió abans. Si penses que pateixes un estat depressiu, és hora de cerca ajuda externa. Una conversa inicial amb una persona molt pròxima, tant si és un amic com un familiar, és un bon punt de partida.