El sucre i els seus substitutius “naturals”

La moda en dietètica i nutrició és inesgotable. Quan no ens expliquen que el greix de la dieta influeix poc en el colesterol, és per dir-nos que la mantega no és tan dolenta, i quan no ens diuen que el gluten és perjudicial –tot i no ser celíac–, ens fan saber que cal prendre blat sense modificacions genètiques. Això és inesgotable.

Afortunadament, la ciència és cada vegada més acurada a l’hora de pronunciar-se i cal distingir entre la informació veraç i contrastada i els rumors –per posar-ne un exemple– d’algun programa de televisió suposadament divulgatiu, però elaborat per un equip irresponsable que ens explica disbarats com que no cal vacunar els fills!

Últimament sembla que li ha arribat el torn al sucre, que ha passat a ser dimonitzat en benefici de productes substitutius, això sí, sempre amb l’eterna etiqueta de “naturals”. Parlem de coses com els xarops o el sucre de coco, que ens venen amb el reclam que “no augmenten el nivell de glucosa en sang”.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Parlem del sucre

La pregunta és immediata: És tan dolent el sucre? Què conté perquè sigui tan nociu per a la salut? El sucre comú consta de dos components a parts iguals: la glucosa i la fructosa. La glucosa és el dolç i també la font d’energia principal de les cèl·lules del cos. D’altra banda, la fructosa és la part “dolenta” del sucre i només el fetge pot processar-la.

Prendre massa sucre engreixa, com tots sabem. Quant és massa? Doncs més del que el cos necessita. Aquest és l’efecte “nociu” més conegut del sucre. L’altre, menys conegut, és el que produeix la fructosa, l’altre component, i és que el seu excés pot comportar que el cos generi resistència a la insulina i que s’elevin els nivells de triglicèrids a la sang, fet que al seu torn incrementa el risc de malalties cardíaques.

També podria sorgir una altra pregunta. Fructosa ve de fruita, no? O sigui, que el sucre de la fruita és dolent? I la resposta és no, no és dolent, per la senzilla raó que la fructosa ens arriba acompanyada de vitamines, fibra, aigua i minerals, que són components que mantenen el nivell de sacietat més temps i eviten l’efecte negatiu de la fructosa pura. De manera que no s’ha de tenir por de la fruita.

Però cal tenir precaució amb el que apareix en les etiquetes, coses que poden sonar molt sanes, com xarop de blat de moro (amb alt contingut de fructosa), xarops orgànics i coses semblants. Totes elles ens han de fer ser cauts.

La veritat sobre els substituts “naturals” del sucre

Són coses que, insistim, sonen molt bé: els xarops d’auró o d’atzavara, la mel, el sucre de coco… Tots ells tenen dos components bàsics: glucosa i fructosa, és a dir, que són sucres. I prendre’n massa quantitats té el mateix efecte que prendre massa sucre: d’una banda, engreixen, i de l’altra, elevaran el nivell de triglicèrids i generaran resistència a la insulina. No importa que te’ls “venguin” com a sans. Prendre’ls en excés és perjudicial per a la teva salut, encara que et diguin que són més rics en vitamines i minerals. Al cap i a la fi, no és rellevant d’on venen els sucres: el que és important és no abusar-ne, en cap de les seves presentacions.

Per exemple, és preferible prendre 5 grams de sucre en el cafè que 1 cullerada (15 grams de sucre) de xarop d’atzavara per endolcir. Hem de centrar-nos en el contingut total de sucre, no en la seva procedència, per natural i saludable que ens sembli. Qualsevol aliment que ens resulti més dolç que una peça de fruita en el moment òptim de consum, s’ha de consumir amb cautela.