Salut i medicina
El trasplantament de cor
Problemes cardiovasculars greus poden derivar en una malaltia terminal del múscul cardíac i requerir un trasplantament de cor. Què saps sobre aquest tractament mèdic?
En què consisteix un trasplantament de cor?
Mèdicament, un trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan o un teixit malalt per un altre en condicions òptimes. En el trasplantament de cor se substitueix un múscul cardíac amb malaltia terminal per un altre cor sa d’una persona que ha mort. Perquè sigui viable, el donant ha d’estar en una mort cerebral que inclogui absència de respiració espontània, però ha de mantenir les funcions bàsiques connectat a un respirador.
Quan és necessari un trasplantament de cor?
Quan el pacient presenta un o diversos problemes cardiovasculars que danyen el múscul cardíac i es produeix una insuficiència cardíaca terminal.
El problema cardiovascular més comú que sol requerir un trasplantament és la miocardiopatia dilatada o isquèmica. En aquest cas el miocardi està molt debilitat, amb les cavitats dilatades i la funció del ventricle esquerre limitada. A mesura que la malaltia cardíaca es va agreujant, el cor es va tornant més feble i no es contrau de la forma adequada, de manera que va perdent la seva capacitat de bombar sang a l’organisme. Per seguir complint la seva funció ho intenta suplir amb un sobreesforç que en va augmentant la mida (hipertròfia), però amb el temps el cor es debilita tant que ja no pot complir les seves funcions bàsiques.
Una altra de les situacions que pot causar un dany irreversible del cor és la cardiomiopatia idiopàtica, que és una malaltia del múscul cardíac d’origen desconegut. I en menor mesura, algunes cardiopaties congènites.
Quan hi ha una mala qualitat de vida, sense expectatives de millora, i no es respon a la medicació o al tractament quirúrgic, l’única opció que queda és el trasplantament.
Com es realitza l’avaluació dels pacients candidats per a un trasplantament cardíac?
Els millors resultats en la realització d’un trasplantament s’aconsegueixen en pacients menors de 60 anys que no tinguin altres problemes greus de salut a part dels de cor, encara que a partir dels 55 anys s’han de valorar les circumstàncies mèdiques de forma individualitzada.
Els candidats indicats són els pacients que no presentin quadres d’una malaltia hepàtica avançada (ja que augmenta el risc de mort abans i després del trasplantament), de malaltia renal crònica (els medicaments immunosupressors que es necessiten després del trasplantament són tòxics per al ronyó), de malaltia pulmonar avançada o amb complicacions associades a la diabetis.
A l’hora d’entrar en llista d’espera per aconseguir un trasplantament s’han de valorar aspectes com el grup sanguini i la mida del cor, que han de ser compatibles amb el donant, així com la salut i les expectatives de vida del pacient. Segons vagin variant aquests factors es poden produir canvis en l’ordre de la llista.
Quins riscos hem de tenir en compte després d’un trasplantament?
Encara que la majoria dels trasplantaments de cor solen tenir èxit, hi ha casos en els quals poden sorgir complicacions. Un d’ells és que el cor implantat no funcioni. És el que s’anomena “error d’empelt” i se sol detectar ja al quiròfan mateix o molt poc després de la intervenció.
Una altra de les causes principals sol ser un rebuig agut del teixit. En aquest cas, el sistema immunitari identifica el cor donat com un teixit aliè i tracta de destruir-lo tal com faria amb un virus. Per evitar-ho, s’han d’administrar medicaments immunosupressors que disminueixen la resposta defensiva del sistema immunitarie. Aquesta situació pot donar-se de forma més freqüent en els primers mesos i es detecta únicament realitzant biòpsies del teixit cardíac.
I és precisament l’efecte dels medicaments immunosupressors el que pot augmentar el risc d’infeccions (que és la principal causa de mort després d’un trasplantament de cor), sobretot en els 3 primers mesos. També poden produir un augment en el risc de desenvolupar un càncer, hipertensió arterial, insuficiència renal o insuficiència hepàtica. Cal aconseguir un equilibri òptim en l’administració d’aquests medicaments.
Quines taxes de supervivència té un trasplantament de cor?
Actualment hi ha uns nivells de supervivència superiors al 70% després dels primers 5 anys i del 50% després de 10 anys. Amb les cures adequades i una supervisió mèdica regular, els pacients trasplantats de cor poden veure augmentades les seves expectatives i qualitat de vida, i poden gaudir-ne de forma plena i productiva.