Sexualitat, Vida de Parella
El virus del papil·loma humà. Prevenció, detecció i tractaments disponibles
Índex de continguts
El VPH
En realitat no es tracta d’un únic virus, sinó de tot un grup format per més de 200 varietats diferents. No totes són especialment perilloses. Es qualifiquen d’alt o de baix risc segons la capacitat que tenen per causar malalties, com ara sobretot el càncer. Per regla general el sistema immunitari del cos és capaç de lluitar i controlar les infeccions pel VPH. Els virus de baix risc no produeixen càncer, però sí que poden originar berrugues a les zones anogenitals, a la boca o a la gola.
És un virus força comú i, normalment, gairebé tots els qui han tingut relacions sexuals sense protecció en són portadors al cap de poc temps d’haver-s’hi iniciat. S’encomana de diverses maneres, però preferentment per les vies sexuals, vaginals, anals o orals.
S’han descrit prop de catorze virus d’alt risc, que són els causants de diverses classes de càncer.
Els VPH de baix risc. Berrugues genitals
Les berrugues (o condilomes acuminats) solen aparèixer entre dues i quatre setmanes després del contagi, tot i que de vegades poden trigar més temps. Tal com hem explicat, ens n’encomanem per contacte directe amb el VPH, si bé una tovallola contaminada també pot causar la infecció.
Aquestes berrugues acostumen a ser lesions planes, allargades o en forma de coliflor; habitualment no fan mal, però poden ocasionar pruïja.
Les persones més promiscues sexualment són les qui tenen més probabilitats de desenvolupar-ne.
Berrugues: prevenció del contagi
Per prevenir-ne el contagi, a banda de la vaccinació (en parlarem més endavant) es recomana de seguir aquestes indicacions:
- Cal fer servir el preservatiu en les relacions sexuals que impliquin cap risc (com ara les relacions esporàdiques).
- Hauríem d’anar al metge si sospitem que ens n’hem encomanat. Cal tractar tant el pacient que es visita com la seva parella o parelles sexuals.
- L’aparició sobtada de berrugues genitals podria revelar un trastorn del sistema autoimmunitari, com ara el que causa el virus de la sida. Així doncs, en aquests casos cal anar al metge de seguida.
Berrugues: com es diagnostiquen. Pronòstic
El metge farà un examen clínic per identificar les berrugues si són visibles. Altrament, caldrà impregnar la pell amb àcid acètic perquè les berrugues es tornin taques blanques.
Els pacients afectats de berrugues genitals en el passat són més propensos de tornar-ne a patir, tot i que molts només en tenen un sola vegada.
Es pensa que certes berrugues poden alterar les cèl·lules del coll de l’úter i acabar causant càncer als òrgans genitals. Per això cal que les dones amb berrugues a la zona vaginal se sotmetin immediatament a un examen citològic i que rebin sens falta el tractament adequat.
Tractament de les berrugues
És molt important que tant el pacient afectat com la seva parella o parelles se sotmetin ràpidament al tractament, que caldrà completar. Les opcions de tractament són:
- Quan les berrugues són petites i no n’hi ha gaires, són fàcils de guarir.
- Es poden tractar amb podofil·lí, un extracte de resina que s’aplica directament a la pell.
- També es poden extirpar quirúrgicament, eliminar amb crioteràpia (aplicació de fred) o bé amb raigs làser.
Els VPH d’alt risc
De les prop de dues-centes varietats de VPH, n’hi ha catorze que es consideren d’alt risc; són els VPH tipus 16, 18, 31, 33, 35, 39, 45, 51, 52, 56, 58, 59, 66 i 68, dels quals el VPH 16 i el VPH 18 són els causants de la majoria dels càncers atribuïts al virus.
Els càncers més habituals causats pel VPH són:
- Càncer de coll de l’úter
- Càncer d’anus
- Càncer de vulva
- Càncer de vagina
- Càncer de penis
- Algunes classes de càncer de boca i de gola
Vaccinació contra el VPH
L’Associació Espanyola de Pediatria recomana que tots els nois i noies adolescents que visquin a Espanya haurien de rebre el vaccí contra el VPH preferentment als dotze anys, perquè els protegeix contra aquests càncers.
El vaccí és especialment eficaç si no es té la infecció i això només es pot garantir abans d’iniciar-se a les relacions sexuals.
Actualment hi ha un parell de vaccins disponibles a Espanya contra el VPH: el Cervarix i el Gardasil 9, que protegeixen contra el 90 % de varietats del virus. També protegeixen contra la infecció dels VPH que causen les berrugues genitals.
D’ençà del mes d’agost de 2023, el vaccí s’inclou en el calendari oficial de vaccinació a Espanya, tant per als nois com per a les noies.
Bibliografia
