Els triglicèrids: per què és important de controlar-los

En les anàlisis de sang s’inclou, per norma general, un apartat: el perfil de lípids o el metabolisme lipídic. En aquest apartat hi ha el valor del conegut colesterol, que constitueix un dels factors principals a l’hora de patir malalties cardiovasculars.

I també hi apareix un altre valor, menys conegut, que és el dels triglicèrids.

Els triglicèrids: què son

El mateix nom ens fa pensar en greix, oi? Doncs l’has encertada. És la classe de greixos més comuna a l’organisme. Procedeixen de la ingesta d’aliments abundants en greix, però no únicament això, perquè també són conseqüència d’una dieta amb excés de calories: si s’ingereixen més calories de les que necessita el cos, l’organisme les transforma en greixos i els emmagatzema. A mesura que el cos necessita energia (és a dir, calories), s’alliberen els triglicèrids, que passen a la sang (ja sabem que és el mitjà de transport de l’energia a les cèl·lules) i són transportats per unes proteïnes, les lipoproteïnes. El valor dels triglicèrids en les anàlisis indica la quantitat d’aquest lípids a la sang.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Per què cal controlar-los

Per dues raons: la primera, perquè augmenten el risc de patir trastorns cardiovasculars. I aquest fet és clau, perquè no té res a veure amb el risc que comporta tenir el nivell de colesterol elevat. Dit altrament, es pot córrer un risc elevat de trastorn cardiovascular, encara que es tingui el nivell de colesterol baix.

L’altra raó és que, si en tens els índexs molt alts, es pot produir una inflamació del pàncrees, és a dir una pancreatitis aguda, que és un trastorn potencialment molt greu, atès que fins i tot pot causar la mort del pacient.

I, per si no fos prou, els valors elevats de triglicèrids també poden indicar diabetis del tipus 2, hipotiroïdisme (nivells baixos d’hormones tiroidals) i trastorns renals o hepàtics.

Hi ha medicaments, com ara els blocadors d’adrenoreceptors ß, els estrògens o els diürètics, que també en poden augmentar el nivell.

Els valors adequats

Els triglicèrids es mesuren en mil·ligrams per decilitre (mg/dl) i se n’accepten, generalment, els indicadors següents:

• Normal, per sota de 150 mg/dl
• Límit elevat, entre 150 i 199 mg/dl
• Alt, entre 200 i 499 mg/dl
• Mol alt, 500 o més mg/dl

Què pots fer per controlar-los

Les coses que pots fer afecten, fonamentalment, el teu estil de vida:

• Aprima’t, si tens sobrepès i, encara més, en cas d’obesitat. Contribuirà a fer-ne davallar el nivell i, a més, serà molt beneficiós per a la teva salut.
• Disminueix el consum de calories, d’acord amb el punt anterior. Tal com hem assenyalat, si la ingesta supera l’energia que cremes, els triglicèrids s’emmagatzemen al cos, amb les conseqüències que s’han descrit.
• Elimina o redueix els sucres refinats i els hidrats de carboni d’absorció ràpida, per exemple: els pastissos, la brioixeria o el pa blanc, que en poden elevar el nivell.
• No fumis. Fumar –a banda del reguitzell de perills coneguts que comporta– augmenta el risc d’hipertrigliceridèmia.
• Beu menys: alcohol, volem dir, és clar. L’alcohol aporta moltes calories i es metabolitza en forma de sucre.
• Evita els greixos saturats que són d’origen animal (tret dels greixos que conté el peix blau, com ara el salmó, la truita o les sardines, que aporten àcids grassos omega-3 beneficiosos per al cos). Tria l’oli d’oliva o de gira-sol.
• Fes exercici. No tan sols cremaràs més calories, cosa que t’ajudarà a aprimar-te, sinó que evitaràs l’excés de triglicèrids a la sang.

Si, malgrat tot, continues tenint un nivell de triglicèrids elevat, haurà arribat l’hora d’anar al metge de família, el qual et prescriurà medicaments (gemfibrozil, fibrats i estatines, les darreres en menor grau) per ajudar-te a reduir-los. No oblidis, però, que cal que sigui el metge qui t’ha d’indicar la conveniència de prendre’n un o un altre.