Parella, Vida de Parella
En què consisteix la inseminació artificial?
Índex de continguts
Si hi ha problemes de fertilitat, una dona decideix afrontar la maternitat sola o quan una parella està constituïda per dues dones, els tractaments de reproducció assistida preveuen diferents tècniques que faciliten o substitueixen els processos de reproducció natural. Un dels més utilitzats és la inseminació artificial. En què consisteix i quins passos cal seguir?
Què és la inseminació artificial?
La inseminació artificial (IA) és una de les tècniques utilitzades en la Medicina Reproductiva quan hi ha un problema de fertilitat de l’home, la dona o tots dos. Consisteix a col·locar dins de l’úter una mostra de semen prèviament tractada i preparada al laboratori per tal d’augmentar el potencial dels espermatozoides i incrementar les possibilitats de fertilització de l’òvul. Com que s’escurça la distància que separa l’espermatozoide de l’òvul, es facilita la trobada entre tots dos, la qual cosa augmenta les possibilitats d’aconseguir l’embaràs desitjat.
Segons la naturalesa de la infertilitat o la situació de la dona, el semen utilitzat pot venir tant de la parella de la dona que se sotmet a la inseminació com d’un donant. És una de les tècniques de reproducció assistida més utilitzades i només a Espanya es duen a terme aproximadament 23.000 inseminacions cada any.
[mautic type=”content” slot=”ebook-01-ca” /]
En quins casos està indicada?
La inseminació artificial amb semen del cònjuge (IAC) està indicada quan es presenta un factor masculí lleu (qualitat anormal de semen), hi ha una disfunció erèctil, infertilitat desconeguda, o quan la dona té problemes d’ovulació, alteracions de coll uterí o vaginisme.
La inseminació artificial amb el semen d’un donant (IAD) es recomana en casos en què hi ha una mala qualitat o una absència d’espermatozoides, així com en dones que decideixen tenir un fill soles o amb parelles de dones que volen tenir un fill .
L’edat és un factor que també s’ha de tenir en compte, ja que a partir dels 36 anys la dona comença a reduir les seves possibilitats de fecundar.
Com és el procés de la inseminació artificial?
Abans de començar, es fa una sèrie d’anàlisis i proves per descartar malalties contagioses que puguin afectar la parella o el futur bebè, per conèixer en l’home el d’Espermatozoides Mòbils (REM), que ha de ser superior a 3 milions, i determinar que la inseminació és viable, i comprovar que les trompes de Fal·lopi de la dona són funcionals.
En el cas d’una IAD, el donant passa per un examen mèdic i psicològic estricte que garanteix la viabilitat dels espermatozoides i descarta qualsevol patologia.
El tractament d’inseminació artificial no és complicat i segueix una sèrie de fases per garantir-ne l’èxit.
Fase 1: estimulació de l’ovulació. S’estudia el cicle ovàric de la dona per comprovar quin és el millor moment per a la inseminació. Es pot aprofitar el cicle natural o estimular els ovaris mitjançant hormones perquè produeixin fol·licles, i esfa un control ecogràfic per veure en quin moment la mida i la quantitat de fol·licles és l’adequada. En el cas que es faci una estimulació ovàrica, s’ha de fer amb precaució, ja que augmenta la probabilitat que es produeixi un embaràs múltiple.
Fase 2: preparació del semen al laboratori. En el cas d’una inseminació artificial conjugal, després d’un període d’abstinència de 3 a 5 dies, l’home lliura la mostra al laboratori el mateix dia que es practica la inseminació. Allà es fa un procés de selecció dels espermatozoides per utilitzar els que són més aptes, per mobilitat i morfologia.
En el cas d’una inseminació artificial per donant, el semen ja ha estat prèviament seleccionat i roman criopreservat en un banc de donants. La legislació espanyola estableix que l’equip mèdic és el responsable de l’elecció del donant i que totes les donacions són anònimes.
Fase 3: inseminació. El dia de l’ovulació (si s’aprofita el cicle natural) o quan els fol·licles tenen la mida i la quantitat adequada, s’administra una altra hormona que provoca l’alliberament de l’òvul. Aproximadament 36 hores després, s’introdueix una cànula fina que diposita els espermatozoides a l’interior de l’úter, perquè puguin arribar a l’òvul i es produeixi la fecundació. És un procés indolor que no necessita anestèsia i es fa en mode ambulatori. Passats 15-20 dies, es pot fer un test d’embaràs a través de l’orina o mitjançant una ecografia.
Quina eficàcia té?
L’eficàcia del tractament depèn dels cicles a què se sotmeti la dona (se’n poden necessitar diversos) i de la qualitat del semen. En aquest sentit, les probabilitats de fecundació solen ser lleugerament superiors a la inseminació artificial per donant.
La Mútua General de Catalunya ofereix cobertures de reproducció assistida
A la Mútua t’oferim un nou camí perquè compliu la il·lusió de ser pares. Les parelles donades d’alta en les modalitats d’assegurança de salut A-S Global, A-S Total o A-S Ideal, tenen cobertura total per a tractaments de reproducció assistida, que inclouen:
- 2 intents d’inseminació artificial.
- 2 intents de fecundació in vitro o per ICSI (injecció d’esperma intracitoplasmàtica).
Les prestacions es realitzaran en els centres concertats, l’Hospital Quirón i l’Institut Mèdic de Reproducció (IMER), sempre que les parelles compleixin els requisits que determina el reglament de l’assegurança.
Els assegurats que no compleixin amb aquests requisits podran accedir a aquestes prestacions a preus especials en els centres autoritzats a aquest efecte, gràcies als serveis complementaris que els ofereix la Mútua.
