En què consisteix una revisió mèdica

Hi ha diferents classes de revisions mèdiques. Poden ser rutinàries, com les que moltes empreses faciliten als treballadors amb periodicitats fixes (anuals o semestrals), i també puntuals o concretes per diagnosticar un problema amb causa desconeguda, per prescriure un tractament i verificar-ne el bon funcionament o bé per controlar l’estat de salut global.

En realitat, la revisió mèdica es defineix segons l’objectiu. En aquest article explicarem com és una revisió estàndard, sense entrar en aspectes gaire específics que potser també fan necessària una revisió.

L’historial del pacient

Un metge expert és capaç de saber l’estat global de salut del pacient “gairebé” únicament fent les preguntes escaients. Aquest procés d’indagació es diu anamnesi i serveix per elaborar correctament l’historial clínic del pacient.

Si és la primera vegada que et visita el metge en qüestió:

• Et demanarà l’edat, l’alçada i el pes
• L’estat civil o si vius en parella
• Si tens fills
• Si fumes o no (i la quantitat de cigarretes)
• Si beus alcohol (i la quantitat)
• Si fas exercici, de quina mena i amb quina freqüència
• Quina classe de dieta segueixes: menges fruita i verdura cada dia? Consumeixes carn processada o vermella? I peix blau?
• Dorms bé? Quantes hores?
• Et trobes descansat habitualment?
• Tens moments d’estrès?

I, per descomptat, també quines malalties has passat, si t’has sotmès mai a cap intervenció mèdica, si tens cap intolerància o al·lèrgia i quins medicaments prens regularment (si és el cas).

Amb tota aquesta informació, el metge obté una visió global del teu estat. A continuació, et fa passar un examen físic en què

• Comprova la teva alçada i pes
• Et mesura la tensió arterial
• Et pren el pols
• T’ausculta, tenint en compte la funció cardíaca i la funció respiratòria
• Et palpa l’abdomen

Anàlisis de sang i orina

Com a norma, una revisió inclou tant l’anàlisi de sang com la d’orina.

La sang és un teixit del cos que, a grans trets, s’encarrega de fer arribar l’aliment (oxigen) a les cèl·lules i de tornar als pulmons els residus cel·lulars com a resultat de la combustió de l’oxigen. L’anàlisi de sang bàsic mostra:

• L’hemograma, que és el recompte de les diferents cèl·lules de la sang, és a dir dels glòbuls vermells, dels glòbuls blancs i de les plaquetes
• La bioquímica del cos, que inclou: els triglicèrids, la proteïna C reactiva i el colesterol
• Les anèmies
• La glucèmia o sucre a la sang, que podria revelar diabetis
• Les infeccions, com ara les malalties de transmissió sexual

Per la seva banda, l’orina, una excreció dels ronyons —on es filtra i depura la sang—, elimina les impureses de la sang per mitjà de la uretra. Pot contenir residus que indiquin alguna mena de problema.

Electrocardiograma

És la prova que permet d’analitzar el funcionament del cor. Consisteix a mesurar-ne l’activitat elèctrica amb uns elèctrodes que s’adhereixen al pit i a diverses altres parts del cos del pacient. El resultat s’imprimeix en un paper pautat amb una finalitat diagnòstica.

L’electró pot determinar d’un problema a les arteries que irriguen el cor (les coronàries) fins a qualsevol constricció d’aquestes arteries.

En cas de dubte, el cardiòleg pot proposar de fer un electrocardiograma amb prova d’esforç, durant la qual el pacient camina per una cinta rodadora (o pedala amb una bicicleta estàtica). Permet de veure l’activitat del cor sotmès a un exercici intens.

Revisions específiques

Els resultats de la revisió poden demanar estudis específics, com ara, per esmentar-ne un parell d’exemples, l’examen de les hormones tiroidals o un estudi del son; és a dir, cal fer tantes revisions com sistemes diferents té el cos humà.

Revisió ginecològica

A banda de la revisió anterior, en el cas de les dones primer s’exploren els genitals externs, la vagina i el coll de l’úter, amb la introducció d’un dispositiu anomenat espècul per la vagina, que, quan és dins, s’eixampla per fer ben visible el coll de l’úter.

En segon lloc, s’hi introdueixen dos dits mentre l’altra mà se situa a la zona inferior de l’abdomen; això permet d’explorar l’úter i els ovaris, la seva situació, la mida, etc.

Revisió urològica

Aquesta revisió, que passen els homes, és per identificar bàsicament problemes de la pròstata. La pròstata sol augmentar de mida amb l’edat, i això causa l’estrangulació de la uretra i, aleshores, al pacient li costa d’orinar. Cal dir, també, que el càncer de pròstata és un dels més freqüents arreu del món.

L’uròleg du a terme un tacte rectal, és a dir fa una exploració del recte, i palpa la pròstata per comprovar-ne l’estat (bàsicament, verifica si ha s’ha fet més grossa). Això li permet d’avaluar si cal fer anàlisis específiques per determinar possibles problemes.

---