Salut i medicina

Eosinòfils alts i neutròfils baixos: Quin és el nivell correcte?

Per Revista Interès Mutu - 21/02/24

Índex de continguts

Els eosinòfils i els neutròfils són glòbuls blancs que intervenen en el funcionament del sistema immunològic. La seva funció és protegir el cos humà contra infeccions o alteracions que puguin desembocar en una malaltia. No obstant això, per diferents raons, els valors d’ambdós poden veure’s alterats. En aquest article, et contarem quins són els valors normals i què indica tenir els eosinòfils alts i els neutròfils baixos.

Què són els eosinòfils?

Els eosinòfils són un tipus de glòbul blanc, i entren dins de la classificació dels granulòcits, juntament amb els neutròfils i els basòfils. Intervenen directament en la resposta immunològica de l’organisme davant les infeccions. Es caracteritzen pels seus grànuls citoplasmàtics que es tenyeixen de vermell taronja amb tints àcids.

En paraules més tècniques, són cèl·lules polimorfonuclears amb les quals es forma la immunitat innata, i actuen davant bacteris, fongs, virus i tot tipus de paràsits. Són la primera línia de defensa del nostre cos i els primers en actuar quan els teixits perifèrics emeten alarmes, que són les que activen el sistema immunològic.

Però la seva funció no només es limita a la protecció i defensa d’infeccions parasitàries, també actuen com a reguladors de l’homeòstasi, compensant la manca d’activitat d’altres cèl·lules, com en les reaccions al·lèrgiques, en les quals modulen la inflamació. Altres funcions són la reparació dels teixits danyats.

Quin és el seu valor normal?

En condicions normals, el rang d’eosinòfils, que són un tipus de leucòcit, és d’aproximadament del 2,3% del total d’aquests i el 7% de les cèl·lules sanguínies. Dins de la totalitat de glòbuls blancs, solen situar-se entre el 0,5% i el 5% del total. En nombres absoluts, són entre 100-300 eosinòfils per microlitre de sang.

No obstant això, aquests valors poden variar lleugerament depenent de factors individuals com l’edat, el sexe, l’estat de salut general, la regió geogràfica i fins i tot el tipus de mostra. Els nivells fora d’aquest rang poden indicar la presència de trastorns o malalties subjacents que necessiten ser investigades més a fons.

Eosinòfils alts o eosinòfils baixos

En determinades circumstàncies, una anàlisi pot mostrar eosinòfils baixos o eosinòfils alts. A continuació veurem detalladament què indica cadascun d’aquests escenaris.

Què passa si els eosinòfils estan baixos?

Quan el nombre d’eosinòfils és inferior al normal, és a dir que les xifres es troben per sota dels 50 eosinòfils per microlitre de sang, es parla d’eosinopènia. Aquest resultat per si mateix no és un indicador que hi hagi una malaltia subjacent, sinó que s’han de posar en contrast amb d’altres dades, com per exemple els neutròfils. En algunes ocasions, es poden sol·licitar proves complementàries, ja que tot dependrà també de la sintomatologia que presenti el pacient.

D’existir una malaltia, solen estar relacionades amb la supressió del sistema immunològic. La raó pot trobar-se, no obstant això, en l’administració de determinats medicaments, les infeccions greus com el VIH, la leucèmia i altres malalties hematològiques. També pot ser un signe de reaccions adverses a medicaments, trastorns hormonals o deficiències nutricionals. Fins i tot l’estrès pot reduir els seus nivells a la sang.

La baixa presència d’eosinòfils a la sang pot afectar la capacitat del cos per combatre infeccions i respondre correctament davant dels processos inflamatoris.

Què significa que els eosinòfils estan alts?

Quan ens trobem amb un resultat d’un anàlisi que mostra eosinòfils alts, se li diu eosinofília. En aquest cas, les xifres estan per sobre del rang considerat com a adequat. Hi ha tres nivells diferents, que indiquen la gravetat de la situació: lleu (400-1500/µl), moderada (1500-5000/µl) o greu (>5000/µl).

Com succeeix en el cas anterior, un resultat d’eosinòfils alts no revela res per si mateix, sinó que de nou, es posa en relació amb els altres nivells de glòbuls blancs. De donar-se una condició mèdica, en aquests casos el més freqüent són les reaccions al·lèrgiques, les infeccions parasitàries, les malalties respiratòries com l’asma i els trastorns dermatològics. No obstant això, també poden estar associats amb trastorns inflamatoris, malalties autoimmunes, reaccions a medicaments o malalties del teixit connectiu.

És important realitzar una anàlisi completa per determinar la causa subjacent dels eosinòfils alts per poder oferir el tractament adequat. També podria ser necessari realitzar algunes proves addicionals, com anàlisis de sang específics, proves d’al·lèrgia o biòpsies de teixit.

Conclusió

Els eosinòfils són un component molt important del sistema immunològic i exerceixen un paper protagonista en la defensa del cos contra infeccions i malalties. Tant els nivells baixos com alts d’eosinòfils poden ser indicatius de trastorns subjacents que podrien requerir atenció mèdica. Si existís una sintomatologia concreta i una anàlisi revelés valors alterats, el personal mèdic marcaria les pautes pel diagnòstic i el tractament pertinent.