Alimentació i Nutrició
Existeixen els afrodisíacs?
Índex de continguts
Mantenir la funció sexual, un aspecte que l’edat s’encarrega inexorablement de suprimir, ha estat una aspiració de la humanitat des de… bé, des que la humanitat existeix. Els èxits són petits, sens dubte. Ja s’han desenvolupat píndoles capaces d’augmentar la potència sexual masculina, però el cas de la dona és un tema a part, ha avançat molt poc. També s’han atribuït efectes afrodisíacs a determinats aliments, però la veritat és que a dia d’avui ha estat impossible demostrar un efecte afrodisíac en cap d’ells… Tot i així, es continua investigant.
Però, és clar, hi ha efectes psicològics. Imaginem-nos que som en un sopar íntim en parella, a la llum de les espelmes, amb la nostra música preferida de fons, en una terrassa amb vistes a una badia i que ens serveixen ostres i cava. No està malament, oi? I potser és qüestió de fe, però es pot dir que l’escenari ens suggestiona i ens fa pensar que les ostres possiblement hi tinguin alguna cosa a veure. I diem les ostres perquè són, des de sempre, un dels cinc aliments als quals s’ha atribuït efectes afrodisíacs.
A continuació, intentem analitzar tant les ostres com els altres quatre aliments als quals s’atribueixen aquests efectes.
[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]
Les ostres
El 2005, als Estats Units, un professor de química va afirmar que els musclos contenien àcid aspàrtic D, un aminoàcid que, si se subministrava a ratolins, al laboratori, elevava les seves hormones sexuals.
La premsa se’n va fer ressò immediatament i va anunciar que els mol·luscs bivalves, és a dir, les cloïsses, les ostres, els musclos i les petxines de pelegrí eren afrodisíacs. En el cas de les ostres, especialment, perquè contenen zinc, un mineral la falta del qual genera disminució de la testosterona i disfunció erèctil o impotència.
El xampany i el cava
Possiblement és el millor acompanyament de les ostres; el xampany i el cava estàn associats al luxe, a celebracions i a situacions especials, inclosa, naturalment, la seducció, per a la qual constitueixen un aliat indiscutible. Obrir una ampolla està associat al caprici, a sentir-nos mimats o consentits… un estat d’ànim que de per si tendeix a ser afrodisíac.
A més, se suposa que l’aroma d’alguns vins escumosos, inclòs el xampany i el cava, recorda la delicada essència de les feromones femenines!
Les trufes
Més sobre feromones: les trufes (i ens referim als fongs subterranis exquisits i cars, no a les de xocolata) aparentment tenen una aroma de mesc, semblant al de les feromones humanes, que explicaria el seu suposat poder afrodisíac.
És clar que també pot tenir alguna cosa a veure, com en el cas de les ostres i el xampany, el fet que només en prenem en ocasions molt especials.
La xocolata
De nou cal agrair a la ciència l’explicació del suposat poder afrodisíac de la xocolata. Als anys vuitanta, uns científics van descobrir que conté un compost anomenat fenetilamina, que actuaria en el cervell com les amfetamines, estimulant l’alliberament de les hormones norepinefrina i dopamina i creant així situacions d’eufòria.
La realitat, segons estudis posteriors, és que l’elevació d’aquestes hormones durava molt poc temps, fins i tot prenent grans quantitats de xocolata… Els amants de la xocolata no podran adduir aquest avantatge.
La carn vermella
També la ciència –un grup de científics de la universitat de Texas– afirma que la carn vermella podria tenir algun paper en la libido femenina. La raó seria l’elevació de la dopamina i de la norepinefrina, l’hormona de la recompensa.
La carn vermella també conté zinc que, com en el cas de les ostres, pot ser d’ajuda per als homes.
