Fagofòbia: por d’empassar

La fagofòbia, també coneguda com a disfàgia psicògena o nerviosa, és un trastorn d’ansietat que es caracteritza per una por excessiva i persistent a empassar aliments sòlids o líquids. Si bé no existeixen dades oficials sobre el nombre de pacients que el pateixen, es creu que afecta una de cada 500 persones, encara que el nombre de casos s’ha incrementat en els últims anys. Per aquest motiu, en aquest article et comptem en què consisteix, les seves causes i simptomatologia, així com el tractament adequat.

Què és i quins són els seus símptomes

Què és exactament la por d’empassar

La fagofòbia és un trastorn psicològic que provoca una por irracional a empassar, ja que es considera que pot produir ofec i posar en risc la vida de la persona. La conseqüència directa d’aquesta fòbia és que la persona no és capaç d’alimentar-se correctament i pot acabar desnodrida i amb greus problemes de salut.

Aquest desordre psicològic està inclòs dins dels trastorns de l’ansietat i el simple fet d’empassar saliva, és capaç de produir un elevat nerviosisme i angoixa. El pànic que senten les persones que pateixen aquesta fòbia és tal que tendeixen a aïllar-se socialment. D’aquesta manera, s’incrementa també el risc de caure en una depressió.

Encara que pot afectar tant a homes com a dones, aquestes últimes són més propenses, atès que són les qui pateixen més ansietat. Pel que fa a l’edat, no hi ha límits, ja que s’han registrat casos de pacients de sis anys en endavant. El que aquests solen tenir en comú és un perfil controlador, perfeccionista i fàcilment suggestionable.

Símptomes de la fagofòbia

Els símptomes d’aquesta patologia poden variar en intensitat i durada, i inclouen tant els físics com els psíquics. Dins dels primers figuren els maldecaps, l’augment de la tensió muscular i la pressió cardíaca, vertígens i marejos, vòmits i nàusees, ofec i falta d’aire i desmais.

Els símptomes cognitius i conductuals es basen en pensaments i idees relacionats amb empassar, que es veuen acompanyats de conductes d’evasió, que es tradueixen a evitar menjar i beure i a allunyar-se d’aquelles situacions que puguin implicar aquests actes. Per exemple, reunions socials que suposin menjar en públic.

No obstant això, en ser l’acte en si el que genera l’ansietat, la ingesta en privat també es veu afectada, però l’habitual és que no afecti la totalitat dels aliments, sinó únicament a alguns. Si bé la por d’empassar pot ser molt debilitant, és important tenir en compte que és un trastorn tractable.

Causes

Les causes exactes d’aquesta patologia són desconegudes, però es creu que poden ser el resultat d’una combinació de factors genètics, ambientals i psicològics. Algunes possibles causes inclouen:

Trauma o experiència traumàtica

Algunes persones poden desenvolupar fagofòbia després d’haver experimentat un episodi traumàtic relacionat amb empassar, com ennuegar-se amb un aliment o tenir una experiència pròxima a l’asfíxia.

Ansietat

Pot ser una forma d’ansietat alimentària, cosa que significa que les persones que la pateixen tenen por als efectes que els aliments poden tenir en el seu cos, com la indigestió, l’asfíxia o l’asfíxia per vòmit.

Problemes físics

També hi ha casos de persones que desenvolupen la fagofòbia com a resultat de problemes físics, com una lesió a la gola, un trastorn neurològic o una obstrucció.

Quin és el tractament?

La fagofòbia pot tractar-se amb una combinació de teràpia cognitivoconductual (TCC) i medicació. La TCC és un tipus de teràpia que s’enfoca a canviar els patrons de pensament i comportament que contribueixen a la fòbia. La medicació pot ser útil per a tractar l’ansietat i altres símptomes relacionats amb la fòbia. Durant la teràpia cognitiu-conductual, el o la terapeuta treballa amb el seu pacient per a identificar i canviar els pensaments negatius que alimenten la por d’empassar.

La medicació també pot ser útil per a tractar els símptomes de la por d’empassar. Els antidepressius, els ansiolítics i els blocadors β són alguns dels medicaments que poden receptar-se per a tractar l’ansietat i altres símptomes relacionats amb la fòbia. És important tenir en compte que la medicació només pot ser presa sota la supervisió d’un metge o psiquiatre i seguint acuradament les instruccions de dosificació.

A més de la TCC i la medicació, hi ha altres mesures que es poden dur a terme per a ajudar a superar aquesta por. Algunes estratègies efectives inclouen:

• Practicar tècniques de relaxació. La meditació, la respiració profunda i altres exercicis de relaxació poden ajudar a reduir l’ansietat i la tensió muscular.

• Exposar-se gradualment als aliments que causen ansietat. Es pot treballar amb el terapeuta per a crear un pla d’exposició gradual que ajudi a dessensibilitzar-se als aliments que causen por. Es comença amb els que causen menys ansietat i s’avança progressivament cap a aquells que són més desafiadors.

• Buscar suport. Parlar amb amistats i la família sobre les pors pot ser útil, ja que permet obtenir el suport emocional necessari per a superar la fagofòbia. També existeixen grups de suport per a persones que sofreixen de trastorns alimentaris.

Qualsevol persona és susceptible de patir un trastorn d’ansietat, que pot manifestar-se de diferents formes. Si et preocupa el teu benestar i el de la teva família, aposta per les assegurances de salut i tingues un recolzament sempre que el necessitis davant els imprevistos.

○ Preguntes freqüents

Com es diagnostica la fagofòbia?

Un metge o psicòleg poden diagnosticar la por d’empassar realitzant una entrevista clínica i avaluant els símptomes i comportaments del pacient. Poden utilitzar-se qüestionaris i escales d’avaluació per a ajudar a determinar la severitat de la fòbia.

És comú?

Encara que no se sap amb exactitud quantes persones sofreixen aquesta por, es considera una fòbia poc comuna. Tanmateix, és important buscar ajuda si es presenten símptomes, ja que pot afectar la qualitat de vida i la salut en general.

Quant temps es triga a superar aquesta por d’empassar?

El temps necessari per a superar la fagofòbia varia segons la persona i la severitat de la fòbia. Amb la teràpia adequada i el compromís del pacient, és possible experimentar millores significatives en un període de setmanes o mesos.

Afecta els nens?

Afecta tant a nens com a adults. Els nens poden desenvolupar por d’ennuegar-se després d’una experiència traumàtica o com a resultat d’ansietats generals. És important abordar el problema al més aviat possible per a evitar que es converteixi en un problema a llarg termini.

Què faig si crec que sofreixo fagofòbia?

Si sospites que tens por o pànic d’empassar, el millor és parlar amb un metge o un professional de la salut mental. Ells podran avaluar els teus símptomes i determinar si pateixes de fagofòbia o d’un altre trastorn relacionat. A partir d’aquí, podran recomanar-te el tractament adequat.