Gastroscòpia: què cal esperar durant el procediment i com ens hem de preparar

Què és una gastroscòpia

És una exploració del principi del tub digestiu, és a dir

• de l’esòfag, que va aproximadament de la boca a l’estómac;
• de l’estómac en si
• i de la primera part de l’intestí prim, o duodè.

Es du a terme amb un instrument en forma de tub de fibra òptica (anomenat gastroscopi), llarg i flexible, que incorpora una font de llum, una càmera i, fins i tot, un dispositiu que, si cal, permet d’obtenir mostres de teixit.

El gastroscopi s’introdueix per la boca amb la finalitat de revisar les possibles lesions a l’interior de les parts esmentades. Les imatges es projecten en un monitor de televisió que permet d’obtenir-ne fotografies; també s’enregistren en un suport electrònic.

Com es du a terme

Ha de practicar la gastroscòpia un especialista (gastroenteròleg o cirurgià) en una unitat especialitzada. No cal fer ingrés (règim ambulatori) i no és pas un procés dolorós, tot i que ocasiona certes molèsties i potser nàusees.

Normalment es du a terme amb anestèsia local (fent servir un nebulitzador per ruixar la gola) i la sedació és suau, de manera que el pacient no s’adona de res fins que no s’ha acabat el procés.

Es fa jeure el pacient sobre el costat esquerre i se li col·loca el gastroscopi a la boca. El metge l’introdueix a poc a poc mentre en comprova l’avançament i les possibles lesions a la pantalla; quan arriba a l’estómac, se sol injectar aire (que, més tard, causarà flatulències al pacient) per separar les parets de l’estómac i explorar-lo a fons.

L’exploració dura entre 15 i 25 minuts i el pacient se’n pot anar de l’hospital al cap de poc, tenint en compte que la sedació impedeix de conduir.

Com passa amb la preparació de qualsevol procediment, es demana al pacient d’anar-hi en dejú, si més no sis hores abans.

Per què cal una gastroscòpia

El metge (de família o un especialista en l’aparell digestiu) demanarà una gastroscòpia en funció dels símptomes que manifesti el pacient i dels resultats d’altres proves (anàlisis, etc.). És útil per explorar:

• La dificultat per empassar (disfàgia, en termes mèdics).
• El dolor i la cremor darrere de l’estern (pirosi).
• Males digestions repetides i el malestar d’estómac.
• El mal o la cremor d’estómac.
• L’hemorràgia digestiva.
• La pèrdua de pes inexplicable i, també, de la gana.

La gastroscòpia és el millor sistema per diagnosticar úlceres de duodè o d’estómac, hèrnies de hiat i tumors d’esòfag, d’estómac o de duodè. Les lesions situades més enllà del duodè resten fora de l’abast del gastroscopi i, en aquests casos, cal recórrer a altres mètodes d’exploració, com ara l’escàner.

La gastroscòpia també és útil per diagnosticar la malaltia celíaca.

Avantatges de la gastroscòpia

Si la comparem amb altres procediments diagnòstics, com són les radiografies amb contrast (bari), amb la gastroscòpia obtenim resultats més exactes, perquè permet de veure directament la hipotètica lesió; a més a més, fa possible de prendre mostres del teixit danyat per analitzar-lo (biòpsia).

En contra de la gastroscòpia només podem adduir que és més incòmoda per al pacient.

Altres utilitats de la gastroscòpia

Cada vegada es fan més intervencions per tractar malalties digestives amb el gastroscopi, com en els casos següents:

• Si hi ha coagulació d’úlceres sagnants a l’estómac o al duodè.
• Per extirpar pòlips i petits tumors de tots dos òrgans.
• Si cal dilatar constriccions causades per la cicatrització inflamatòria de l’esòfag.
• Quan s’han de col·locar tubs expansibles (stents) per eixamplar conductes estrets, no tractables per altres vies, que permeten l’alimentació oral.

Possibles complicacions de la gastroscòpia

La gastroscòpia és un procediment molt segur i les complicacions que comporta són excepcionals; gairebé en exclusiva la perforació digestiva i les hemorràgies, normalment quan es fan intervencions més complexes via gastroscòpia, com ara amb l’extirpació de pòlips i de tumors o amb la dilatació de constriccions (col·locació de stents).

Bibliografia