Helicobacter pylori: un enemic silenciós del sistema digestiu

Què són les úlceres

Una úlcera és una lesió de la capa interna (mucosa) de l’estómac o del duodè (part superior de l’intestí prim). La presència d’un bacteri anomenat Helicobacter pylori es relaciona de manera clara amb l’aparició de les úlceres a l’estómac o al duodè, fins al punt que actualment es pensa que el 90-95 % de les úlceres del duodè i el 70 % de les úlceres gàstriques són causades per l’helicobàcter.

Què és l’Helicobacter pylori 

L’Helicobacter pylori és un bacteri molt petit que viu sota el revestiment mucós de l’estómac. Els grups afectats més sovint pel bacteri són:

• La gent gran.
• Els habitants de països en desenvolupament.

Els qui en l’actualitat tenen el bacteri a l’estómac se’n van infectar, ben probablement, durant la infantesa. El risc d’agafar la infecció quan som adults és més aviat baixa, amb menys de l’1 % de casos l’any. En general, el bacteri per si mateix no produeix cap símptoma ulcerós. Tanmateix, tal com hem explicat, és la causa més freqüent d’úlcera d’estómac i de duodè. El bacteri també pot tenir algun paper en el desenvolupament del càncer d’estómac.

La infecció per Helicobacter pylori es pot tractar amb antibiòtics. Amb això s’elimina la infecció i es guareix l’úlcera en un 80 % dels casos aproximadament. Si el bacteri no s’elimina, l’úlcera reapareix en la majoria de pacients al cap d’un curt període de temps.

Per què es tenen úlceres

Havent dir que la causa més freqüent de les úlceres és la infecció pel bacteri Helicobacter pylori, la segona causa en ordre de prevalença són les aspirines o els medicaments antiinflamatoris no esteroidals (els AINE: diclofenac o naproxèn), que es fan servir en casos d’artritis, reumatisme, mal d’esquena, migranya i dolor menstruals. Per aquesta raó, recalcarem que només s’han de prendre sota control i amb prescripció del metge.

Per què es noten les úlceres

Com es percep una úlcera varia força d’una persona a l’altra. N’hi ha que no s’arriben a adonar mai que en tenen. D’altres, en canvi, senten dolor o cremor a la part superior de l’abdomen. Els símptomes es descriuen sovint com dispèpsia (indigestió), coragre o fam dolorosa. Certs pacients noten que, quan mengen, se’ls calmen momentàniament les molèsties, mentre que d’altres experimenten un empitjorament dels símptomes. Els cítrics, els picants i els aliments fumats en poden intensificar el dolor.

Finalment, cal dir que la majoria de la gent amb mal d’estómac no té cap úlcera.

Principals símptomes d’una úlcera

Una úlcera pot ser potencialment perillosa i cal actuar amb cautela i sota supervisió mèdica. Els signes d’alarma són:

• Dificultat per empassar-se aliments o regurgitació.
• Basques persistents; vòmits.
• Vòmits de sang fresca o vòmits amb un contingut similar al solatge del cafè.
• Femta negra (anomenada melena; en realitat és una deposició de sang digerida), que s’assembla al quitrà o al greix del cotxe.
• Pèrdua de pes imprevista i no justificada.
• Anèmia (cansament i pal·lidesa).
• Dolors abdominals sobtats, intensos i invalidants.

Què s’hi pot fer

• Fumar i beure alcohol fan augmentar el risc de desenvolupar una úlcera. Tal com hem repetit en aquest blog (i hi tornarem), és molt recomanable, o una bona decisió, deixar de fumar de manera definitiva i ingerir alcohol amb moderació.
• Si, per qualsevol raó, es té més risc de patir una úlcera, és important, abans de prendre aspirines o AINE, de cercar informació i consell.
• En cas que observem símptomes d’úlcera, ho hauríem de consultar al metge. Potser cal fer-ne un estudi complet, incloent-hi una gastroscòpia. Es tracta d’un procediment segur que es practica de manera habitual i ajuda el metge a saber si els símptomes són per causa d’una úlcera o bé d’alguna cosa més.

Com es diagnostica

El diagnòstic només es pot confirmar o excloure de forma definitiva i segura amb una gastroscòpia, que permet de veure els revestiments interns de l’esòfag, l’estómac i el duodè amb una petita càmera de fibra òptica o de vídeo que s’introdueix per la boca sense dificultat. El procés es pot fer amb sedació.

La gastroscòpia afavoreix el diagnòstic si es practica abans de prendre cap medicament que en redueixi l’àcid.

També es pot fer una radiografia (amb suspensió de bari, és a dir amb contrast), però no és tan fiable ni tan concloent per al diagnòstic com la gastroscòpia. Al marge d’aquest fet, no permet d’extreure mostres de teixit (biòpsies) per diagnosticar amb el microscopi la infecció i les alteracions de la mucosa gàstrica.

Altres opcions de detectar la infecció per helicobàcter són:

Gastroscòpia amb biòpsies de la mucosa gàstrica

Es practica amb el microscopi i permet de sospesar si el bacteri hi és present i hi ha inflamació i alteracions del teixit. Es pot fer un cultiu de la mucosa gàstrica obtinguda amb les biòpsies (prova de la ureasa) i confirmar la presència del bacteri mitjançant un reactiu.

Prova de l’alè

L’aire expirat es pot analitzar després d’inhalar una petita quantitat d’urea marcada radioactivament (en forma cristal·lina). Segons quanta urea s’hi detecti, es pot estimar si el bacteri és present a l’estómac o no.

Mostra de sang

Es pot saber si s’ha tingut infecció per helicobàcter per la presència d’anticossos específics a la sang (proteïnes fabricades per l’organisme contra el bacteri).

Mostra de femta

És una tècnica relativament nova que esbrina si hi ha DNA (càrrega genètica) del bacteri en una mostra de femta.

Qui s’ha de protegir i qui s’ha de tractar la infecció per helicobàcter

Aquestes qüestions encara es continuen debatent, però sembla clar que:

• Les persones de més de 45 anys, amb símptomes ulcerosos, poden optar per la prova de l’alè i estalviar-se la gastroscòpia. Si la prova surt positiva, cal tractar el pacient amb antibiòtics per erradicar-li el bacteri.
• Tots els pacients amb úlceres d’estómac o de duodè comprovades s’han de fer examinar i han de seguir un tractament que erradiqui el bacteri quan s’identifiqui.
• Els pacients diagnosticats de limfoma gàstric (un procés no gaire freqüent) han de passar un estudi i, si se’ls troba el bacteri, han de rebre tractament per al limfoma i un tractament complementari d’erradicació.
• Els malalts diagnosticats de càncer d’estómac en fase primerenca s’han de fer examinar i han de seguir un tractament amb antibiòtics suplementari al tractament oncològic del tumor.
• Gairebé tots els pacients amb un historial previ d’úlcera duodenal demostrada tenen l’Helicobacter pylori; en conseqüència, s’ha proposat que es tracti aquest grup directament sense fer-ne cap estudi.
• En el cas dels pacients amb símptomes ulcerosos, si el resultat de la gastroscòpia és normal, segurament no es beneficiaran del tractament d’erradicació.

Quins medicaments poden produir úlcera i complicacions ulceroses?

Les aspirines i els medicaments antiinflamatoris no esteroidals (és a dir els AINE com el diclofenac i el naproxèn) poden produir úlceres, però únicament un petit percentatge dels qui en prenen desenvolupen úlceres. Malgrat tot, hi ha centenars de persones a Espanya que es moren cada any com a conseqüència de complicacions ulceroses associades amb l’ús d’aquests medicaments.

Els pacients amb sensibilitat a les aspirines i als AINE no haurien de prendre aquesta medicació i cal que el metge recomani què és més adequat en cada cas. Els pacients amb més risc són:

• Les persones de més de 60 anys. El risc augmenta amb l’edat.
• El risc és elevat quan hi ha antecedents d’úlcera.
• El perill augmenta de manera palesa amb dosis altes d’aspirina o d’AINE.
• Si es prenen anticoagulants (fàrmacs o substàncies per disminuir la capacitat de coagulació de la sang) és més probable de tenir hemorràgies, i que siguin més greus.
• Els corticoesteroides orals (com ara la prednisolona) fan augmentar el risc de patir gastritis i úlceres.
• També és més alt en tractaments de llarga durada.

Com reduïm el riscos que comporten les aspirines i els AINE

Si s’hi té predisposició, el risc disminueix quan aquests medicaments es prenen:

• Amb l’estómac ple.
• Dissolts, en píndoles masticables o en forma recoberta (recobriment entèric).
• Per altres vies, com ara els supositoris o les solucions injectables.

Els medicaments que redueixen l’àcid gàstric (inhibidors dels receptors H₂, com ara la ranitidina, i sobretot la famotidina o la nizatidina, o els inhibidors de la bomba de protons, com l’omeprazole) disminueixen el risc d’úlcera associada amb les aspirines i els AINE.

Un altre medicament que també és potencialment beneficiós perquè protegeix la mucosa gàstrica és el misoprostol. Pot ocasionar diarrea, tot i que aquesta tendència varia d’una persona a l’altra.

Com podem evitar el tractament amb aspirines o AINE

En certs casos, les aspirines es poden substituir per altres medicaments que no predisposin a les úlceres pèptiques i ofereixin el mateix efecte terapèutic, com ara el paracetamol. Tant si fa la funció d’antipirètic com d’analgèsic, el paracetamol és igual d’eficaç i no causa úlceres. Quan es prescriu l’aspirina amb dosis baixes (de 75 a 300 mg) per reduir el risc cardiovascular (complicacions que es deriven de l’enduriment de les artèries o de l’arterioesclerosi), cal considerar el risc de contreure malalties cardíaques o arterials i úlceres gastroduodenals.

El risc relatiu de cadascuna d’aquestes condicions i la manera d’abordar-les varia d’una persona a l’altra i, per tant, és important de comentar-ho tot amb el metge.

Un bon consell

Cal anar al metge tan bon punt es té la mínima sospita d’úlcera. És una malaltia força fàcil de diagnosticar (amb una gastroscòpia o la detecció del bacteri) i, normalment, es guareix sense problemes.

Quan en l’historial clínic hi consta dispèpsia o problemes d’estómac, el pacient només pot prendre aspirines i AINE si el metge ho recomana. En cas d’antecedents d’hemorràgia per úlcera pèptica, cal evitar completament les aspirines i els AINE.