Salut i medicina

Hematies alts i neutròfils baixos: què són i causes

Per Revista Interès Mutu - 07/02/24

Índex de continguts

Els hematies, més coneguts com a glòbuls vermells, són cèl·lules que es troben en la nostra sang en grans quantitats. Són els encarregats de transportar oxigen cap als teixits del cos, per la qual cosa la seva funció és indispensable per a la vida. Per múltiples raons, els seus valors, així com els dels glòbuls blancs, també presents en la sang, poden veure’s alterats. En aquest article, t’expliquem què vol dir quan es tenen hemàtíes alts i hemàtíes baixos.

Què són els hematies?

Comencem per veure què són els hematies o eritròcits. Es tracta de cèl·lules de la sang i la seva funció és la de transportar oxigen des dels pulmons a tots els teixits de l’organisme. Al mateix temps, els glòbuls vermells es porten tot el diòxid de carboni, que després serà eliminat del cos, de nou, a través dels pulmons.

La sang es compon de glòbuls vermells en un 45%, menys del 1% són glòbuls blancs i plaquetes, i un 55% és plasma. El nom de glòbuls vermells es deu al fet que són d’aquest color, i que al seu torn és causa del ferro que contenen al seu interior. A la seva superfície, es troben unes proteïnes marcadores conegudes com a antígens, i que es classifiquen en A i B. Aquests són els que determinen el grup sanguini al qual es pertany. Però a més d’aquest valor, s’hi tenen en compte els anticossos presents en el plasma, i que són Anti-A i Anti-B. En funció de la presència o no d’uns i altres, aquests grups són A, B, AB i 0.

Es formen a la medul·la òssia i viuen 120 dies; els nous triguen 90 dies en formar-se. Dins de cada glòbul vermell hi ha centenars de milions de molècules d’hemoglobina, que és una proteïna que porta el ferro i que és, de fet, la nostra principal font de reserves d’aquest mineral.

Quin és el seu valor normal?

Els valors normals d’hemàtíes varien en funció del sexe, l’edat o l’etapa de la vida en què es trobi una persona. A més, les patologies també repercuteixen en el seu nombre, i fan que es puguin presentar hemàtíes alts o baixos, com veurem més endavant.

En xifres normals, el rang és de 3,5 a 6 milions per mm³ de sang. Els nadons es troben a l’extrem més alt; a mesura que creixen, el nombre va descendint i es situen entre 3,6 i 4,8 milions per mm³. En persones adultes, el nombre oscil·la entre 4,5 i 6 milions per als homes, i entre 4 i 5,4 en les dones, amb l’excepció de les embarassades o els dies de menstruació, en què els valors descendeixen.

Aquests valors es observen en una anàlisi de sang i no en l’orina. Quan es troben hemàtíes en orina, parlem d’hematúria o sang en aquella, i que té causes diferents, com lesions, infeccions o càncer.

Hematies alts o hematies baixos

Hi ha múltiples raons per les quals podem trobar hemàtíes baixos o alts. Tanmateix, atès que aquest valor no és concluent per si mateix, es posa en relació amb altres valors obtinguts en una anàlisi completa. A continuació, veurem detalladament quines podrien ser les causes en cada cas.

Què passa si els hematies estan baixos?

Quan ens trobem en una anàlisi amb els hematies baixos, el que succeeix és que la medul·la òssia està tenint problemes per a la seva producció en quantitats normals. La dificultat està en identificar la causa concreta. Per exemple, podria deure’s a un dèficit de vitamines, a falta de ferro en l’alimentació, hemorràgies freqüents, anèmia, inflamació crònica, càncer o malalties de la medul·la òssia.

L’anèmia sol ser l’escenari més habitual, que al seu torn és més freqüent en les dones. La sintomatologia és fatiga constant, debilitat i sensació de falta d’aire. És necessari que el personal mèdic interpreta correctament els resultats i que faci una valoració general per a trobar la causa subjacent.

Què significa que els hematies estan alts?

Tenir els hemàtíes alts; és a dir, per sobre dels valors que es consideren normals en una persona segons el seu sexe, edat i etapa de la vida, poden indicar que hi ha alguna malaltia en l’organisme. Tanmateix, les causes també poden deure’s als hàbits que es tinguin o a situacions puntuals. Les més comunes són les següents:

Tabaquisme. El tabac té la capacitat de reduir l’oxigen que tenim a la sang. Per compensar aquesta pèrdua, la medul·la òssia fabrica més glòbuls blancs, d’aquí que en una anàlisi els hemàtíes poden aparèixer més alts del normal.

Insuficiència respiratòria o malaltia pulmonar. Atès que els hemàtíes transporten l’oxigen a través dels pulmons, quan aquests presenten algun tipus de patologia, el seu nombre pot augmentar a causa de la manca d’oxigen.

Ús de fàrmacs o d’esteroides anabòlics. Alguns medicaments poden provocar hemàtíes alts. Entre ells, trobem els esteroides, que són una versió sintètica de la testosterona.

Altitud. Aquelles persones que resideixen en zones de muntanya a gran altitud o que practiquen esports amb regularitat en aquest entorn, també produeixen una major quantitat d’hemàtíes per compensar amb la manca d’oxigen a l’aire i la pressió atmosfèrica.

Malalties cardíaques. Les lesions en el sistema cardiovascular redueixen la quantitat d’oxigen, per la qual cosa l’organisme produeix un nombre major de glòbuls vermells.

Malalties renals. El fetge i els ronyons produeixen l’hormona eritropoietina, que regula la producció de glòbuls vermells. Qualsevol afecció en el sistema renal, repercuteix en el nombre de glòbuls vermells.