Hepatitis: classes, causes, símptomes i tractaments

Hepatitis és el terme emprat per referir-se a la inflamació del fetge. Es pot dividir en dos grups, segons la durada:

• l’hepatitis aguda, que dura menys de sis mesos
• l’hepatitis crònica, que dura més de sis mesos

L’hepatitis pot tenir diverses causes, però les més comunes són les infeccions per virus que ataquen el fetge, com ara les hepatitis A i B.

Com funciona el fetge

Localitzem el fetge al costat dret de l’abdomen, a sota de les costelles. És un òrgan gros, que pesa entre 1200 i 1500 grams, una mica més en els homes que en les dones. En condicions normals no ens sentim del fetge.

És vital per a la salut i té múltiples funcions:

• Processa les proteïnes i els greixos
• Segrega la bilis, que descompon els greixos dels aliments, perquè es puguin absorbir a l’intestí
• Emmagatzema l’energia corporal o el glicogen, que s’elabora a partir de sucres. Quan es transforma en glucosa, està a punt per ser alliberat al torrent sanguini en cas de necessitat
• Contribueix a la coagulació de la sang
• Elimina substàncies tòxiques de l’organisme, com ara l’alcohol i les metzines
• Processa els medicaments

Causes de l’hepatitis

Es pot desenvolupar hepatitis quan s’encomana algun dels virus que en causen la inflamació, o bé com a resultat de l’exposició a factors de risc, com ara l’alcohol, les toxines fúngiques i certs medicaments.

Hi ha dues maneres d’agafar hepatitis a partir de certs fàrmacs: bé per enverinament com a conseqüència d’una sobredosi d’un medicament (per exemple, el paracetamol), bé per una reacció anòmala del fetge a una dosi normal d’un fàrmac (per exemple, l’anestèsic halotà). Aquesta darrera causa d’hepatitis és molt estranya.

Causes de l’hepatitis aguda

Té diverses causes possibles:

• Les hepatitis virals, com ara les hepatitis A, B, C, D i E. L’hepatitis A sol durar poc i, normalment, es contreu després d’ingerir un aliment contaminat pel virus. L’hepatitis B s’agafa pels fluids corporals (incloent-hi la sang), per exemple durant el sexe, o després de compartir agulles hipodèrmiques. Habitualment dura poc, però pot acabar causant un dany permanent al fetge. L’hepatitis C es contreu de manera similar a la B, tot i que, en general, és de llarga durada. L’hepatitis D es contreu com en el cas de les hepatitis B i C; només afecta, però, els malalts d’hepatitis B. Finalment, l’hepatitis E dura poc i s’assembla a l’hepatitis A.
• Altres malalties virals, com són la febre glandular (malaltia d’Epstein-Barr) i el citomegalovirus.
• Les infeccions bacterianes greus.
• Les infeccions amèbiques.
• Els medicaments, com ara el paracetamol, per intoxicació, o l’anestèsic halotà (no se sol prescriure als països desenvolupats).
• Les toxines: l’alcohol i les toxines fúngiques (com en el cas dels enverinaments amb bolets).

Causes de l’hepatitis crònica

L’hepatitis crònica té un cert nombre de causes diferents:

• Les hepatitis infeccioses, com és el cas de les hepatitis B, C o D.
• Les reaccions a unes determinades drogues.
• Les toxines com l’alcohol.
• L’hepatitis autoimmunitària. És una malaltia en la qual el mateix sistema autoimmunitari destrueix un cert nombre de cèl·lules del pacient. La causa és desconeguda.
• Els trastorns metabòlics congènits, com ara la malaltia de Wilson (trastorn del metabolisme del coure) i l’hemocromatosi (trastorn del metabolisme del ferro).
• El fetge gras no alcohòlic.

Símptomes de l’hepatitis aguda

Varien considerablement d’un pacient a un altre. N’hi ha que no tenen cap símptoma i, en bona part dels casos, únicament els infants en manifesten símptomes lleus.

En fases primerenques

• Cansament, malestar general, febre lleugera o febrícula
• Basques, gens de gana i canvis en el gust
• Opressió o mal al costat dret de l’abdomen, a sota de les costelles, per causa de l’inflor del fetge
• Dolors musculars i articulars, mal de cap i erupció cutània

Fase de la icterícia

• Color groguenc del blanc dels ulls, de la pell i de les mucoses
• Orina fosca
• Femta anormalment clara

Fase de recuperació

• Cansament, que pot durar unes quantes setmanes

Símptomes de l’hepatitis crònica

Nombrosos pacients amb hepatitis crònica no en manifesten símptomes. Tanmateix, els símptomes més comuns són:

• Cansament, més son que no és habitual, dolor muscular i articular
• Periòdicament, lleu pressió o mal a la zona lateral dreta de l’abdomen, en concret a sota de les costelles (inflamació del fetge)
• La icterícia (color grogós) és un símptoma molt tardà de les hepatitis cròniques i connota que l’hepatitis és greu.

Factors de risc de l’hepatitis

Les persones següents tenen més perill de contreure hepatitis:

• Pacients amb icterícia o altres símptomes d’hepatitis
• Persones en grups de risc
• Persones amb antecedents familiars d’hepatitis

Consells per prevenir l’hepatitis

• Evitar l’exposició als virus de l’hepatitis
• Vaccinar-se de l’hepatitis A i B
• Mirar de no beure gaire alcohol
• Practicar sexe segur (amb tots els mètodes de barrera)

Unes quantes recomanacions de caràcter general

• Evita l’alcohol si tens símptomes d’hepatitis o si una anàlisi de sang ha demostrat que la malaltia és activa. Si l’alcoholisme n’és la causa, has de deixar del tot l’alcohol i anar al metge. Segueix una dieta equilibrada.
• Si es manifesten símptomes d’hepatitis aguda, potser hauries de tenir un ritme de vida més tranquil.
• Si tens hepatitis A i, per culpa de la feina, has de manipular aliments, el metge et dirà quan és prou segur per tornar a treballar.
• Si pateixes d’hepatitis crònica, procura tant com puguis de fer vida normal.
• Els pacients d’hepatitis A i B ho han de comunicar als familiars i a les parelles, perquè es protegeixin amb el vaccí. Cal fer servir preservatius fins que el vaccí faci efecte.
• Si tens hepatitis crònica, has de seguir un pla de revisions periòdiques.

Diagnòstic de l’hepatitis

S’arriben a diagnosticar les hepatitis amb una anàlisi de sang, que també en determina la gravetat.

Ocasionalment, amb ultrasons i altres escàners es pot estudiar el fetge.

De vegades, potser cal fer una biòpsia de fetge. Això vol dir que s’hi ha de fer una punció per obtenir-ne una mostra de teixit, que després se sotmet a un examen microscòpic. Aquest procés el du a terme un especialista, amb anestèsia local.

Consideracions generals

Les hepatitis agudes normalment milloren sense cap tractament específic, i poques vegades representen una amenaça per a la vida del pacient. Tot i que les hepatitis B i C poden esdevenir cròniques, no és el cas de l’hepatitis A.

Les hepatitis causades pels medicaments o l’alcohol solen millorar quan se’n suprimeix l’agent causant. No obstant això, un 20 % dels pacients amb hepatitis crònica B o C tenen el perill de patir una cirrosi o bé un càncer de fetge. La cirrosi també pot ser conseqüència d’altres classes d’infeccions hepàtiques.

Tractament de l’hepatitis

Com que es tracta d’un virus, no hi ha cap tractament farmacològic contra les hepatitis. Malgrat tot, és important que un metge visiti el pacient.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana els tractaments orals, el tenofovir o l’entecavir, com els més potents per eliminar el virus de l’hepatitis B. Ben poc sovint desenvolupen resistència al medicament (al contrari d’altres fàrmacs), són fàcils de prendre (una píndola al dia) i no tenen gaires efectes secundaris, amb la qual cosa demanen poc control. Tan sols una petita part dels pacients amb hepatitis B crònica requereix tractament. El vaccí contra l’hepatitis B continua essent la millor prevenció.

Actualment no hi ha cap vaccí efectiu contra l’hepatitis C. L’OMS recomana els tractaments orals amb antivirals pangenotípics (AAD o antivírics d’acció directa). Poden guarir molts pacients infectats amb el virus de l’hepatitis C, i el tractament sol ser curt (entre 12 o 14 setmanes), segons si es té cirrosi o no.

Es poden tractar les hepatitis autoimmunitàries amb corticoesteroides i, de vegades, amb azatioprina.

Si els tractaments aplicats no aturen el progrés de la malaltia o si el pacient desenvolupa una cirrosi irreversible, i també en cas d’insuficiència hepàtica, l’única opció disponible és el trasplantament de fetge.

Els metges que es fan càrrec del tractament de les hepatitis són els gastroenteròlegs o els internistes que treballen en coordinació amb el metge de família per a la cura a llarg termini.