Salut i medicina
Infectologia. Què tracten els infectòlegs i quina funció fan
La infectologia és una especialitat mèdica que estudia i tracta les infeccions de tota mena, tant si són cròniques com agudes, i que són conseqüència de bacteris, virus, fongs i paràsits.
A Espanya encara no existeix l’especialitat reglada com a tal. Normalment, són els especialistes en medicina interna els qui tracten les infeccions, perquè és un àrea eminentment clínica.
Què fans els infectòlegs
Bàsicament, amb l’exploració i les proves diagnòstiques corresponents, el metge diagnostica la classe d’infecció que té el pacient i prescriu quin tractament és més escaient per combatre-la.
A fi de diagnosticar-la amb exactitud, l’infectòleg pot raspar la zona malalta (si sospita que hi ha cap fong), prendre una mostra del teixit afectat o fer-ne un cultiu per estudiar-lo al microscopi, de manera que es pugui isolar i identificar l’organisme causant de la infecció. També pot recórrer a proves d’imatge, com ara la ressonància magnètica o l’escàner. L’organisme identificat determinarà com s’ha d’actuar posteriorment.
En aquest article exposarem les diferents classes d’infeccions i quines són més freqüents.
Classes de infeccions
Podem dividir les infeccions en quatre grups: infeccions bacterianes, infeccions víriques, infeccions fúngiques (és a dir, causades per fongs) i les infeccions per paràsits.
Infeccions bacterianes
Són les causades per bacteris, que són organismes unicel·lulars, uns quants dels quals són beneficiosos per a l’organisme, com ara els que viuen a l’intestí i ajuden a fer la digestió.
Els bacteris són vulnerables als antibiòtics, és a dir s’eliminen quan es prenen aquesta mena de medicaments. Malgrat tot, l’ús indiscriminat (i tot sovint equivocat) d’aquests fàrmacs ha fet aparèixer noves soques de bacteris que hi són resistents, fins al punt de crear un problema més gros que encara no s’ha resolt.
Infeccions víriques
Són les causades per virus. Els virus no són organismes que puguin viure isolats, com passa amb els bacteris, sinó que necessiten un amfitrió o un hoste per establir-s’hi i usurpar-ne l’estructura a fi de reproduir-se.
Els virus no són sensibles als antibiòtics i, en realitat, les infeccions que causen no tenen cura. Hi ha una classe de medicaments, els antivirals, que impedeixen la reproducció de virus a l’organisme, dit altrament, n’inhibeixen la proliferació de còpies.
Infeccions per fongs
Els fongs són un grup d’organismes eucariotes que no pertanyen al regne animal ni al vegetal. Han de parasitar un hoste, perquè tots sols no poden sintetitzar els propis nutrients. Al cos humà hi ha habitualment una multitud de fongs que hi viuen sense fer cap mal, tot i que en certes condicions sí que poden causar infeccions.
Les infeccions per fongs es tracten amb medicaments antifúngics. Si la infecció es localitza a la pell, s’aplica una pomada o una loció a la zona infectada. Quan la infecció és més greu, hi ha disponibles medicaments antifúngics per prendre via oral.
Infeccions per paràsits
Els paràsits són organismes que s’estableixen en un altre organisme (hoste) i viuen dels recursos que n’obtenen. El terme paràsit també és vàlid per als causants de les altres classes d’infeccions, tot i que cal entendre per paràsits els organismes unicel·lulars com ara les amebes, o més complexos, com ara els cucs, que són pluricel·lulars i tenen òrgans propis.
Les infeccions per paràsits són pròpies de països en desenvolupament, amb condicions sanitàries deficients.
Actualment es disposa de tractaments farmacològics per a la majoria de les infeccions causades per paràsits.
Malalties infeccioses més freqüents
Si parlem en termes globals, la infecció més comuna al món és la malària, o el paludisme, per infecció d’un paràsit del gènere Plasmodium que transmet el mosquit anòfel. La malària mata gairebé mig milió de persones cada any, de les quals més de 240.000 són infants, i és present quasi exclusivament en zones tropicals i subtropicals.
Al nostre país, i principalment a Occident, les infeccions més freqüents són:
Bronquitis aguda
És una inflamació de les vies respiratòries a l’interior dels pulmons. També se’n diu refredat de pit i pot ser d’origen bacterià, quan no se sol encomanar, o víric, que sí que pot ser contagiós. Els símptomes més habituals de la bronquitis són:
- Tos, productiva o no
- Mal al pit
- Fatiga
- Cefalees (mals de cap)
- Dolor al cos, com passa amb la grip i el mal de gola
En general, els símptomes desapareixen per si mateixos al cap d’una setmana o deu dies. No hi ha cap tractament específic.
Refredat comú
El refredat comú, o cadarn, té origen víric i causa una inflamació a l’aparell respiratori, en concret a les vies aèries superiors: gola, nas, sins nasals, orelles, tràquea i laringe. S’encomana amb facilitat.
Els símptomes del refredat són:
- Congestió i fluix nasal, o rinorrea
- Esternuts
- Mal de gola
- Tos
- Mals de cap
Com que es tracta d’un virus, no hi ha cap tractament específic contra la infecció. Es recomana fer repòs, una bona hidratació (beure força aigua) i pal·liar-ne els símptomes amb analgèsics i, si escau, amb antipirètics.
Infeccions a les orelles
Les poden causar tant els bacteris com els virus (els mateixos, en aquest cas, que el refredat comú). Els símptomes inclouen:
- Mal d’orella
- Febre
- Inquietud
- Problemes per dormir
Les infeccions per bacteris, en general a l’orella mitjana, es tracten amb antibiòtics, tot i que sovint no són necessaris perquè la infecció remet de manera espontània.
Grip
La grip és una malaltia infecciosa causada per diferents classes (soques) de virus. El nom en varia segons els animals hostes: grip aviària (aviram), porcina (porcs), etc. S’encomana amb facilitat entre els diferents exemplars, però no és clar si els animals poden infectar cap ésser humà.
La grip anual es manifesta per brots o onades epidèmiques, en especial al començament de l’hivern. Es molt contagiosa i té uns símptomes semblants als del refredat, per bé que amb el refredat no es té febre a diferència de la grip. Els més habituals són:
- Febre, per sobre de 38 ºC
- Mal de cap
- Malestar general, amb dolors generalitzats (a les articulacions)
La infecció per grip pot ser molt greu i, si es tracta de persones amb immunodepressió o amb malalties cròniques de base, pot arribar a causar la mort.
Hi ha un vaccí que la sanitat pública facilita gratuïtament cada tardor.
Com que és una infecció vírica, no té cap tractament específic i, igual que passa amb el refredat comú, es recomana repòs, una bona hidratació i medicaments pal·liatius per al dolor i la febre.
Sinusitis
És una inflamació del teixit que recobreix l’interior de les vies aèries superiors, els sins nasals o paranasals. Els sins paranasals són cavitats situades darrere del front, el nas i les galtes. En condicions normals, són buits i l’aire hi circula lliurement. La inflamació tant la pot causar una infecció per bacteris com per virus o fongs.
Els símptomes habituals de la sinusitis són:
- Febre
- Mal de cap i darrere els ulls
- Congestió i fluix nasal
- Mal de gola
- Alè fètid; problemes d’olfacte
- Tos, exacerbada a la nit
Normalment, la sinusitis aguda no necessita tractament i els símptomes remeten al cap d’una setmana o deu dies. La sinusitis crònica en manifesta els mateixos símptomes, però més lleus i amb una durada superior als tres mesos.
Tuberculosi
La tuberculosi és una malaltia infecciosa dels pulmons, tot i que es pot estendre per la sang a altres òrgans del cos. A partir dels anys cinquanta en va disminuir la prevalença a Espanya, però no s’acaba d’erradicar. Hi ha noves soques resistents als antibiòtics.
Els símptomes habituals de la tuberculosi són:
- Tos crònica, amb expectoració
- Fatiga
- Manca de gana
- Pèrdua de pes
- Febre
- Suor nocturna
- Sang als esputs (en fases avançades)
Per tractar la tuberculosi cal tres o quatre antibiòtics diferents, que s’administren alhora durant uns quants mesos. No s’ha de fer servir un únic fàrmac per prevenir l’aparició de noves resistències.
VIH
El virus de la immunodeficiència humana és la causa de la sida, una malaltia que destrueix el sistema immunològic del pacient (síndrome d’immunodeficiència adquirida) i el deixa a la mercè de qualsevol infecció. A la dècada dels anys vuitanta, quan es va propagar, era inguarible i condemanava el pacient a la mort.
Entre una i sis setmanes després del contagi pot seguir un procés similar a la grip, però no pas en tots els casos. Al cap de deu o dotze setmanes d’encomanar-se’n, els glòbuls blancs dels malalts ja han produït anticossos i es poden detectar a la sang: aleshores es diu que són seropositius per VIH.
Per més que la sida trigui anys a manifestar-se, el virus va actuant sense parar a l’organisme i la infecció avança destruint glòbuls blancs. La sida apareix quan se n’ha reduït de manera significativa el nombre.
Avui dia hi ha tractaments contra la sida, els antivirals, que no poden guarir la infecció però sí que en poden mitigar els símptomes, de manera que el pacient pot fer vida normal pràcticament.
Herpes zòster
És una erupció amb vesícules, dolorosa i causada pel virus de la varicel·la-zòster. La varicel·la sol afectar nens de menys de 10 anys, però l’herpes zòster té una incidència més alta en la població adulta a partir dels 50 anys. Només afecta els qui han passat la varicel·la, com a conseqüència de la reactivació del virus adormit. És una malaltia que ataca un segment nerviós (una part del cos innervada pel mateix nervi).
El primer símptoma acostuma a ser una sensació de cremor a les vies nervioses, acompanyat, de vegades, d’una febre lleu. Tot seguit la pell envermelleix i el dolor augmenta progressivament. Surten vesícules (butllofes) amb un contingut grogós gairebé sempre situades en un únic costat de la cara o del cos.
Normalment arriba al punt àlgid al cap de tres o cinc dies, quan les butllofes es comencen a assecar i s’hi formen crostes. Aleshores sol fer molt mal.
El tractament de l’herpes zòster es fa amb analgèsics, per calmar el dolor, i amb antivirals, per reduir al màxim l’activitat del virus.
Hepatitis
L’hepatitis es caracteritza per destruir una quantitat variable de cèl·lules del fetge i per la presència de cèl·lules inflamatòries al teixit hepàtic. Pot ser conseqüència de malalties que ataquen específicament les cèl·lules o de malalties més generalitzades, com ara la mononucleosi infecciosa.
S’han descrit cinc classes d’hepatitis: A, B, C, D (únicament es dona en pacients infectats per l’hepatitis B) i E. Tenim vaccins per a les de les categories A i B, tots dos inclosos en el calendari oficial de vaccinació a Espanya; en canvi, no disposem de vaccins contra les hepatitis C i E, actualment en curs de desenvolupament.
En fases primerenques, els símptomes habituals són:
- Cansament, malestar general i una mica de febre
- Basques i pèrdua de gana
- Molèsties al costat dret per la inflamació del fetge
- Dolors musculars i articulars
En la fase ictèrica:
- Color grogós del blanc dels ulls, la pell i les membranes mucoses
- Orina fosca
- Femta clara
Durant el període de convalescència, després de superar la fase ictèrica, persisteix el cansament. En un petit percentatge de pacients amb hepatitis A es produeix una recaiguda, normalment lleu.
Les hepatitis es tracten amb diversos medicaments, com ara l’interferó i la ribavirina, i amb glucocorticoides, sols o combinats amb immunosupressors.
Bibliografia
