La deshidratació: símptomes, causes i tractament

En aquest blog hem recalcat manta vegada que cal estar ben hidratat: és a dir, s’ha de beure beure força aigua, sobretot ara que fa aquesta xafogor. A continuació veurem les conseqüències de la deshidratació, que es produeix quan el cos no rep prou líquid (o quan en perd més que no n’obté), i que inclourien: mals de cap, letargia, restrenyiment i d’altres. Els casos greus demanen atenció mèdica urgent.

Què és la deshidratació

El cos humà es compon bàsicament d’aigua (fins al 70 %), i l’aigua és essencial perquè les articulacions i la pell funcionin amb normalitat, es faci la digestió i s’eliminin els residus correctament i no s’alteri la funció nerviosa. Amb la quantitat d’aigua adient, i si no hi ha altres malalties que hi intervenen, el cos va com un rellotge. Ara bé, si es perd més aigua que no se’n consumeix, el cos s’acaba deshidratant, i el desequilibri pot ser lleuger, moderat o greu, segons la quantitat de fluid que es perd. Els símptomes varien en consonància amb aquest fet: de tenir una mica de set es pot arribar a caure en coma i, fins i tot, a morir.

Obtenim cap a dues terceres parts del líquid necessari amb el que bevem; la resta ens arriba amb els àpats i les reaccions químiques normals del cos. La majoria de nosaltres en perd entre dos i tres litres diaris, per la respiració, l’orina, la defecació i la suor. Hi poden influir altres factors, començant per la calor extrema o trastorns com ara la diarrea, els vòmits o la diabetis, i també l’exercici, l’abús de l’alcohol o, simplement, no consumir la quantitat necessària de líquid al cap del dia.

Causes de la deshidratació

És del tot normal, com hem dit abans, de perdre aigua corporal cada dia amb la suor, l’orina, la femta, la saliva i les llàgrimes. No restablir l’aportació d’aigua causa problemes, i es corre el risc de deshidratar-se. Altres factores de risc són:

• Vòmits o diarrea
• Febre alta
• Gola irritada (la qual cosa farà més difícil de beure o menjar)
• Exercici intens
• Cop de calor
• Abusar de l’alcohol
• Medicació diürètica (que indueix a orinar més sovint)
• Diabetis

Símptomes de la deshidratació

Si tens set, vol dir que saps has de beure’t un got d’aigua. No és tan clar, però, en el cas dels menuts i de la gent gran. Els indicis i símptomes que necessiten beure aigua són:

• Set

És el primer símptoma per a gairebé tothom, tret dels infants i la gent gran.

• Cansament i mal de cap

Altres persones tenen abans aquests símptomes: fatiga, cefalees i boca seca.

• Mareigs

Els mareigs normalment es manifesten amb un estat de feblesa general.

• Orina fosca

Quan et manca líquid, el cos tendeix a retenir l’aigua de reserva, per la qual cosa la quantitat d’orina és inferior i, a més a més, és més fosca del que és habitual.

• Pols alterat

A mesura que la deshidratació avança, se’n poden manifestar altres símptomes, com ara el pols accelerat, els ulls enfonsats, la manca de suor i una set extrema.

• Deliri

La pressió arterial pot baixar i es poden tenir deliris i pèrdua de consciència. Els qui pateixen deshidratació crònica lleu són més propensos a patir trastorns com la fatiga crònica i els càlculs (pedres) al ronyó.

Deshidratació en nadons i infants

Tal com hem assenyalat, els infants i la gent gran són més proclius a la deshidratació, atès que no arriben a reconèixer que tenen set. És cabdal, doncs, estar pendent si detectem que presenten els signes que enumerem tot seguit, a banda dels que hem esmentat abans:

• El nen juga menys i sembla més dòcil o, ben al contrari, s’irrita fàcilment
• Els bolquers es mantenen eixuts tres hores seguides o més
• La fontanel·la està anormalment enfonsada (la fontanel·la és el punt tou que els nadons tenen dalt del cap)
• No secreta llàgrimes amb el plor

Tractament contra la deshidratació nadons i infants

De seguida que et sembli que el teu fill podria estar deshidratat, dona-li aigua. Si té menys d’un any, fes-lo beure amb biberó quan l’accepti. Els nadons poden rebutjar de pla l’aigua, i en aquest cas pots intentar altres vies:

• Prova-ho amb llet o sucs ben dissolts
• Dona-li aigua a culleradetes; poca aigua, però tot sovint, és la millor opció
• Dona-li meló, raïm o maduixes, si li agraden
• Dona-li un polo (en comptes d’un gelat)

Si la criatura vomita o té cap infecció intestinal, encara és més important que beguin amb freqüència. Incita’ls a que beure aigua a glops. En casos més greus, dona-li una solució rehidratant (parla’n amb el farmacèutic perquè et digui quina és més adequada).

Si rebutja de beure i menjar i et preocupa que es pugui deshidratar, porta’l a urgències o truca al 112.

Deshidratació en la gent gran. Tractament

En el cas de la gent gran, la deshidratació pot ocasionar davallades ràpides de la pressió arterial, esvaniments i afavorir la formació de pedres als ronyons.

Si es tracta de persones amb mobilitat reduïda, la situació encara es complica més. Com que tenen problemes per desplaçar-se, és menys probable que s’aixequin per anar a la cuina a agafar-hi un got d’aigua.

La millor manera de rehidratar-se per a tothom o d’evitar la deshidratació és, com a primera mesura, beure força aigua. El cafè, el te, els sucs, les begudes ensucrades, la fruita i la verdura contenen també aigua. Així doncs, si hi ha algú al teu costat que rebutja l’aigua, suggereix-li que triï una de les opcions anteriors.

Més encara: les gelatines, els polos (o gelats de pal), el meló, la síndria, etc. són bones alternatives, sobretot per a la gent gran. Verifica si tenen a l’abast una ampolla o una gerra d’aigua (o del líquid que vulguin); no cal que sigui grossa, perquè pesaria massa i no la podrien aixecar. Fins i tot podries programar una alarma, per a cada cert temps, que els recordi que han de beure.

Deshidratació en cas de trastorn intestinal

Si has tingut cap infecció intestinal que t’ha causat diarrea, hauràs perdut aigua, a banda d’altres nutrients.

De vegades és difícil de beure i retenir els líquids per recuperar-te. Prova, en aquest cas, de beure’n a petits glops de manera regular. També et pot anar bé una solució rehidratant (en forma de pols que s’afegeix a l’aigua), perquè conté les sals i els sucres que has perdut amb l’aigua. Si no, parla’n amb el farmacèutic, que et sabrà indicar què és més escaient en el teu cas.