La malaltia de boca-mà-peu

La malaltia pseudoglossopeda és una infecció vírica de curta durada que, habitualment, afecta els infants menors de sis anys. Es caracteritza perquè apareixen butllofes o nafres a la boca i erupcions a les mans i als peus. La malaltia no té conseqüències a llarg termini, però s’encomana fàcilment i causa malestar general a l’infant, si bé dura poc.

Què és la malaltia de boca-mà-peu

És una infecció que origina un grup de virus que s’anomenen enterovirus, i el causant més habitual sol ser el Coxsackie A 16 (CVA16). N’hi ha d’altres que la poden produir, però, com ara l’enterovirus 71 (de vegades s’associa a infeccions greus del sistema nerviós), l’echovirus i moltes altres soques del Coxsackie. La infecció és relativament comuna i, en general, no dura gaire.

Normalment afecta criatures de menys de deu anys, i sobretot els infants de sis anys o més. Pot infectar, també, els nens més grans i els adults, però és un fenomen estrany. Si passa, ataca habitualment les embarassades, la gent gran i les persones amb immunodepressió per qualsevol motiu.

Sovint se’n declaren brots epidèmics a l’escola cap al final de l’estiu o de la tardor.

Hi ha metges que anomenen la malaltia de boca-mà-peu “estomatitis vesicular d’enterovirus”, però no s’ha de confondre pas amb la malaltia que es designa igual i afecta els animals.

Símptomes de la malaltia de boca-mà-peu

Com passa amb nombroses infeccions víriques simples, amb la malaltia de boca-mà-peu es té malestar general un o dos dies, i el període d’incubació és de tres a sis dies. Els símptomes més usuals comprenen:

• Febre
• Malestar general
• Pèrdua de la gana
• Mal de coll
• Taques a la boca
• Petites úlceres a la boca

Després dels primers símptomes, també poden aparèixer tot de taques al voltant dels llavis, que solen fer mal. El nen pot estar força neguitós i no voler menjar ni beure.

Tot sovint, les taques comencen a sortir a la pell un o dos dies després que apareguin les nafres a la boca. Afecten mans i peus (per això es diu així la malaltia), però també poden sortir a les natges, l’àrea genital i les cames. Tenen una aparença semblant als grans de la varicel·la, tot i que són més petites i no piquen.

Seguint el curs normal, la febre i les taques se’n comencen a anar al cap de pocs dies, mentre que les úlceres a la boca no desapareixen fins al final.

El diagnòstic s’ha fet a partir de les descobertes clíniques. És estrany que calguin proves específiques per determinar si és té la malaltia.

Transmissió de la malaltia

Bona part de les infeccions es produeixen amb les gotetes dels esternuts i de la tos; és a dir, la malaltia s’encomana individualment per la saliva, les secrecions nasals i les gotes que expel·lim en respirar. És habitual que l’agafin els infants que encara fan servir bolquers, perquè es toquen la boca amb les mans ara i adés.

En general, la malaltia és contagiosa fins que totes les taques no desapareixen, però els infants la poden encomanar durant diverses setmanes quan ja no en tenen símptomes, de manera que val més prendre certes precaucions per evitar-ne la transmissió.

Com evitem que la malaltia es propagui

La malaltia de boca-mà-peu s’encomana fàcilment. Per evitar-ne la propagació pots provar aquestes estratègies:

• Comprova que la canalla s’hagi rentant bé les mans després d’anar al bany
• Els adults també se les haurien de rentar després de canviar un bolquer i abans de fer el menjar
• Fes la bugada de tovalloles, roba de llit i de la canalla amb un cicle d’aigua calenta
• Desinfecta de manera regular les àrees comunes (cuina, menjador i sales d’estar) i els estris que comparteixen les criatures, com ara les joguines
• Si pot ser, avisa els teus fills que no es fiquin els dits a la boca
• No facis esclatar, premis o burxis les butllofes, perquè el líquid que contenen és un focus d’infecció i pot contribuir a escampar la malaltia

Tractament de la malaltia de boca-mà-peu

Normalment no cal tractar la malaltia. A més a més, com que és un virus, no hi ha cap tractament específic, ni tampoc s’ha desenvolupat cap vaccí per combatre’l. En general es procura de pal·liar-ne els símptomes fins que la malaltia remet tota sola, amb els mètodes següents:

• Mantenir la temperatura corporal

Si l’infant té febre, dona-li un paracetamol o ibuprofèn en les dosis convenients per a la seva edat. Valdria més que mantinguessis l’habitació fresca (quan calgui, fes servir un ventilador) i vesteix-lo amb roba lleugera.

Abans es recomanava d’emprar una esponja freda per fer baixar la febre, però ha caigut en desús perquè és molt desagradable per al nen i, en realitat, pot empitjorar la situació.

• Bona hidratació

Cal que begui força líquid. El mal de gola potser fa que sigui més difícil d’empassar-se els aliments; per tant, abans que begui, val més que li donis un analgèsic per apaivagar el dolor. Si encara estàs en període d’alletament, no l’interrompis, per tal com la llet materna és una manera excel·lent de garantir la bona hidratació del nadó.

• Pal·liar el mal de coll

El mal de coll pot ser el pitjor símptoma en els infants. Mira de calmar-lo amb aquestes accions:

• Tria menges suaus, com ara els gelats, les gelatines, les sopes i els purés
• Fes servir un gel anestèsic (parla’n amb el farmacèutic)
• Dona-li de manera regular paracetamol o ibuprofèn
• Ruixa-li la gola amb un esprai amb benzidamina que té una acció calmant. Es pot administrar als infants a partir dels cinc anys. També hi ha un col·lutori que poden fer servir a partir dels dotze anys. Parla’n en tots dos casos amb el farmacèutic
• És recomanable que glopegi aigua tèbia amb sal, però cal vigilar que no se l’empassi

L’he de deixar a casa o pot anar a l’escola?

Fins no fa gaire es pensava que l’opció més bona era que s’estiguessin a casa, però actualment s’ha canviat de manera de pensar. Les criatures amb la infecció no s’han de tancar a casa si es troben prou bé per anar a classe, per bé que cal informar-ne l’escola. Si no tenim prou clar com es troben, val més de deixar-los a casa fins que no es recuperin.

Quan cal la visita mèdica

La malaltia de boca-mà-peu és més aviat lleu i, en principi, no cal que hi intervingui el metge. Malgrat tot, si arriba que el nen no es pot ni empassar els aliments per culpa del mal de coll, o si al cap d’uns quants dies no millora, valdria més de consultar-ho al metge.

La malaltia de boca-mà-peu i la gestació

Normalment no és perillosa en cas d’una gestació normal, ni per al nadó, però convindria evitar el contacte amb algú infectat.

Si estàs embarassada i t’encomanen la malaltia de boca-mà-peu un mes (o menys temps) abans del part, comunica-ho al metge, perquè podries encomanar-la al nadó. També caldria avisar la llevadora.