La por a tenir un fill

Avui ens ocupem d’un trastorn relativament comú, que és la por a tenir un fill. El poden provocar nombrosos factors, des de les possibles complicacions de l’embaràs o malformacions del nadó, el dolor del part i la possibilitat que hi hagi dificultats… El cert és que totes les dones, especialment les que encara no tenen fills, pateixen aquesta situació, perquè és un salt a allò desconegut, tal com indiquen diversos estudis.

El part, i com a conseqüència l’embaràs mateix, pot resultar molt intimidatori, ser la causa d’una preocupació real. I això ho poden patir fins i tot les dones que ja han tingut fills, atès que cada part és diferent dels altres; i encara més si en embarassos o parts anteriors va haver-hi cap tipus de complicació. Al capdavall, no seria normal no preocupar-se per tot el procés.

És clar que hi ha diferents graus, des d’una ansietat lògica fins al punt que aquestes pors s’hi imposen, i la dona que les pateix evita a tot preu quedar-se embarassada o fins i tot interromp un embaràs no desitjat. En aquest cas es tractaria de tocofòbia, un trastorn que s’ha descrit com a tal recentment.

Por intensa

Quan apareix el trastorn, hi ha diverses accions que poden ajudar la pacient, però, en tot cas, cal que la dona expliqui les seves pors amb tanta claredat i llibertat com sigui possible, i, naturalment, que el personal medicosanitari s’ho prengui seriosament, cosa que, lamentablement, no sempre passa: frases com ara “totes passem per això” o “al final te n’oblidaràs”, o d’altres de més grosses, com ara “la raça humana s’hauria extingit fa segles”, són en la ment de qui no vol, o no sap, donar al trastorn la importància que pot arribar a tenir. Per tant, no hi ha prou amb el fet de tenir consciència de la tocofòbia, sinó que cal conèixer les pautes d’atenció necessàries per solucionar-la. Diversos estudis recents suggereixen tractaments conjunts entre professionals de la salut mental i de l’obstetrícia.

La influència de l’entorn

Aquesta qüestió presenta dos vessants. D’una banda, hi ha els relats d’experiències negatives durant l’embaràs o el part d’altres dones, que poden fer augmentar les pors en una dona primerenca. D’altra banda, el costat bo és que compartir les experiències o les pors, parlar-ne, suposa un gran pas, perquè ajuda a fer desaparèixer la sensació d’aïllament i proporciona molta informació, de manera que pot millorar els ànims.

En qualsevol cas, l’entorn pot tenir un paper rellevant: si bé parlar-ne pot ser una bona ajuda, també pot incrementar la tocofòbia, atès que es té coneixement de més problemes de tercers durant el procés.

La cura adequada

És estrany que una dona no experimenti ansietat davant l’embaràs i el part, i, no cal dir-ho, davant les possibles complicacions que puguin afectar el nadó. L’important és que, en els casos extrems, algú ‒metge o llevadora‒ les ha d’animar a parlar de les seves pors i, insistim, no només dir-los que és lògic que les tinguin i que tot anirà bé. A més, cal tenir en compte que, tal com diversos estudis han reportat, l’ansietat durant l’embaràs pot generar aspectes negatius tant en la mare com en el fill. Una intervenció oportuna ‒és a dir, primerenca‒ pot ser crucial per evitar-los.