Què entenem per rinitis al·lèrgica

Entenem per rinitis al·lèrgica la reacció que es produeix a les mucoses de les vies superiors (nas, els sins paranasals, la gola i de vegades també als ulls) davant un agent extern. Aquesta reacció té lloc quan l’organisme detecta algunes substàncies en suspensió, a l’aire, que anomenem al·lèrgens i que irriten aquestes mucoses.

Pot ser estacional (rinitis al·lèrgica estacional, o febre del fenc) si la causen els pòl·lens de les plantes, o perenne, quan és causada per altres al·lèrgens, com els àcars de la pols o el pèl de certs animals.

És la malaltia al·lèrgica més comuna a tot el món (afecta fins a un 15% de la població mundial). Sol manifestar-se en la infància o primera joventut i habitualment remet als 30 o 40 anys. La tendència a les al·lèrgies sol ser hereditària.

El nom “febre del fenc”, que ve de fa molt temps, no és gaire precís: en realitat, no té lloc només a la tardor, època en què se sol recollir el fenc, i a més, mai no provoca febre.

Com es produeix

En respirar, entren al nas tot tipus de substàncies microscòpiques, algunes de les quals (els al·lèrgens) causen que l’organisme de les persones al·lèrgiques produeixi anticossos, que provoquen l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies. La histamina irrita les vies respiratòries altes, fa que s’inflamin i produeix els símptomes habituals de l’al·lèrgia.

Els al·lèrgens més habituals són:

• El pol·len de les gramínies (rinitis al·lèrgica estacional).
• El pol·len d’arbres, com les oliveres.
• Altres pòl·lens: l’ortiga parietària (al sud d’Espanya) i l’artemisa.
• Els àcars de la pols domèstica (rinitis al·lèrgica perenne).
• Les mascotes i les espores de fongs de la floridura.

Quins símptomes produeix la rinitis al·lèrgica.

• Repetits esternuts, congestió i degoteig del nas.
• Picor als ulls i ulls plorosos.
• Picor a la gola i al paladar.
• Dificultat ocasional per respirar.
• Sensació de cremor a la gola.
• Tos.

Com es diagnostica

• Normalment n’hi ha prou amb explicar al metge les circumstàncies (quan, on i com) en què es produeixen els símptomes.
• Hi ha una prova (prova del pegat) que permet esbrinar quina substància o substàncies la causen; també hi ha proves específiques de sang per determinar-ne les causes.

Complicacions possibles

Les persones que pateixen rinitis al·lèrgiques són més proclius a patir:

• Malalties respiratòries al·lèrgiques, com l’asma.
• Problemes de son, que poden donar lloc a fatiga crònica.
• Infeccions de les oïdes (otitis), sobretot en els nens.

Alguns consells

• Si el causant de la febre del fenc és el pol·len, intenta mantenir les portes i les finestres tancades, sobretot al cotxe.
• Estudia en quins moments apareix el pol·len que et causa l’al·lèrgia. Pots consultar els nivells de pòl·lens als serveis de salut de la teva comunitat autònoma.
• Si la rinitis al·lèrgica la causen els àcars de la pols domèstica, protegeix el teu matalàs amb fundes antial·lèrgiques, passa l’aspiradora amb freqüència i ventila el dormitori.

Previsions

Si ets al·lèrgic, és important que facis tot el possible per evitar els al·lèrgens que t’afecten, perquè aquest trastorn pot augmentar el risc de patir malalties al·lèrgiques més greus, com l’asma.

En general, els símptomes de la rinitis es controlen tractant-los, però no hi ha un tractament que elimini l’al·lèrgia. Així i tot, cal tenir en compte que la febre del fenc sol ser més una molèstia que una afectació real de la salut.

Quins medicaments existeixen

El millor que pots fer és parlar amb el teu metge o amb el farmacèutic. Ells podran recomanar-te el més adequat per al teu cas. Els medicaments més habituals són:

Pastilles

Els antihistamínics (antagonistes de l’al·lèrgia) bloquegen l’acció de la histamina: els més comuns són la cetirizina o la loratidina, que redueixen la reacció al·lèrgica.

Nebulitzadors i esprais nasals

El cromoglicat (antagonista de la cèl·lula de l’al·lèrgia), els antihistamínics i els descongestionants (aïllats o combinats amb altres productes).

Els corticosteroides o corticoides redueixen la inflamació; es poden utilitzar de manera aïllada o combinada amb altres productes.

Col·liris

Per exemple, el cromoglicat, el nedocromil, i alguns antihistamínics com la levocabastina, que també poden utilitzar-se aïllats o combinats amb altres productes. Els col·liris amb corticosteroides s’utilitzen només en casos greus.

Les vacunes (amb al·lèrgens)

Com totes les vacunes, són injeccions amb quantitats graduals d’agents causants de l’al·lèrgia (els al·lèrgens), que permeten crear una tolerància (dessensibilització) a les substàncies causants de l’al·lèrgia. Aquest tractament evita que el sistema immunològic produeixi massa histamina. S’han administrar durant un període mínim de tres anys i requereixen una supervisió de l’al·lergòleg i un compliment estricte.

La majoria dels pacients amb febre del fenc poden controlar els símptomes adequadament amb un esteroide nasal, amb antihistamínic o sense. Aquests fàrmacs poden comprar-se a les farmàcies sense necessitat de recepta. Però insistim que és millor parlar almenys amb el farmacèutic perquè ens recomani el més convenient en cada cas.

Finalment, recordem que als portals de salut de les diferents comunitats autònomes es pot trobar informació detallada sobre els nivells diaris de pòl·lens.