![](https://b1830165.smushcdn.com/1830165/wp-content/uploads/2025/01/bebedormido2.jpg?lossy=2&strip=1&webp=1)
![](https://b1830165.smushcdn.com/1830165/wp-content/uploads/2025/01/bebedormido2.jpg?lossy=2&strip=1&webp=1)
Fills, Salut i medicina
La síndrome de la mort sobtada del lactant
Índex de continguts
![](https://b1830165.smushcdn.com/1830165/wp-content/uploads/2025/01/bebedormido2.jpg?lossy=2&strip=1&webp=1)
Què és?
És la mort que sobrevé de manera imprevista en un infant de menys d’un any i que no s’esclareix ni després de fer-ne una investigació exhaustiva, la qual inclou una autòpsia completa, l’examen del context de la mort i una revisió de la història clínica. Així doncs, la causa de la mort és desconeguda.
Quins en són els factors de risc?
Els principals factors de risc o circumstàncies propícies perquè es produeixi la mort sobtada del lactant són:
- Dormir bocaterrosa.
- Dormir sobre una superfície tova.
- El tabaquisme de la mare durant la gestació.
- L’excés d’escalfor o de roba per abrigar l’infant.
- L’absència de lactància materna.
Altres factors que s’han relacionat amb aquesta síndrome són:
- La manca de cures prenatals o la seva aplicació tardana.
- La joventut extrema de la mare.
- Els nadons prematurs o amb poc pes.
- El gènere masculí.
Causes i mecanismes que determinen la mort sobtada dels infants
Per definició, és un fet inexplicable. Únicament se n’ha trobat la causa específica en menys de la meitat de les autòpsies, i inclou d’accidents fins a infeccions, passant per anomalies congènites o trastorns metabòlics.
En general, s’ha admès que la síndrome de la mort sobtada del lactant és el reflex d’una diversitat de causes. La hipòtesi amb més acceptació en una gran majoria de casos explica que la mort es produiria per un retard en el desenvolupament del control del cor, de l’aparell respiratori i del mecanisme de desvetllament.
Factors de protecció
S’ha proposat la lactància materna com un factor que protegiria l’infant d’aquesta síndrome. Tanmateix, tot i que és molt beneficiosa per al desenvolupament del lactant i s’hauria de fomentar per múltiples raons, sembla que no hi ha prou evidència científica per recomanar-la com a estratègia per reduir la mort sobtada.
Alguns estudis han demostrat fa poc que el problema no sovinteja tant en els infants que fan servir xumet. Malgrat que la correlació de fets és sòlida i consistent, això no prova que fer servir el xumet previngui aquesta mena de morts i, per tant, tampoc no en podem recomanar l’ús com un element de protecció.
A quina edat pot aparèixer aquesta síndrome?
La mort sobtada del lactant es dona rarament durant el primer mes de vida, però assoleix un pic de màxima freqüència entre els dos i els quatre mesos d’edat i, a partir d’aleshores, en disminueix la incidència, fins a tornar-se un fet insòlit després dels sis mesos de vida.
Les estadístiques diuen que en el 90 % dels casos es produeix en infants de menys de sis mesos i n’hi ha ben pocs quan es passa de l’any.
En quina època de l’any són més probables les morts sobtades?
Les morts sobtades dels lactants es presenten a qualsevol època de l’any, però se n’ha constatat més freqüència en els mesos d’hivern.
La mort sobtada sempre s’esdevé al bressol?
No, la mort sobtada del lactant es pot produir a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Normalment té lloc durant el son nocturn al bressol, però els nadons es poden morir en qualsevol altre període del son, com ara durant les migdiades diürnes, i a qualsevol altre lloc, com ara a coll dels pares o, fins i tot, al cotxet.
Recentment s’ha comprovat que els nadons que dormen amb els pares al sofà tenen un risc augmentat gairebé cinquanta vegades de tenir una mort sobtada. Certs estudis han descobert, també, que els lactants que dormen al llit dels pares corren més perill de morir, habitualment per asfíxia, sobretot si l’adult fuma, ha begut alcohol fa poc, està molt cansat o pren sedants. En la majoria dels casos el nen es mor plàcidament mentre dorm, sense dolor ni patiment.
És hereditari el problema?
La mort sobtada del lactant es pot donar en qualsevol família, però s’ha observat una associació entre aquest problema i el baix nivell socioeconòmic d’algunes famílies, amb pares molt joves que tenen pocs estudis i uns ingressos mínims i que, ben sovint, es troben sense feina. De vegades, cal afegir en les circumstàncies desfavorables el tabaquisme.
És excepcional que aquesta síndrome es produeixi dues vegades a la mateixa família, tot i que en alguns casos un trastorn hereditari, com ara un defecte metabòlic, pot fer que un infant es mori de manera inesperada. Hi ha autors que mantenen que, quan dos nens d’una mateixa família es moren per aquesta síndrome, caldria atribuir-ho a causes no patològiques, com ara l’homicidi.
Consells preventius per als pares
Les mesures que es proposen tot seguit han demostrat la seva eficàcia per reduir la freqüència de la síndrome de la mort sobtada del lactant:
- Cal evitar que els lactants dormin de bocaterrosa fins als sis mesos d’edat. La posició més segura durant el son dels infants és panxa enlaire, i és clarament preferible a la de dormir de costat.
- Hauríem de prescindir dels matalassos tous o de llana, dels edredons, dels coixins grossos, dels penjolls al coll i de qualsevol altre objecte que pugui causar asfíxia durant el son, com ara cintes o cordills, al voltant del bressol.
- Es desaconsella als pares de fumar, sobretot a la mare durant la gestació, tot i que també és preferible després del naixement. Si no es pot reduir l’hàbit, convindria exposar-hi el lactant tan poc com fos possible.
- Cal evitar d’abrigar en excés el lactant, en especial si té febre, i procurar de no tapar-li el cap. Així mateix, hauríem de mantenir una temperatura agradable a la habitació (idealment de 20º a 22º C).
- Valdria més optar per lactància materna.
Altres recomanacions:
- Cal vigilar que l’infant no es tapi el cap amb la roba del bressol, per la qual cosa el col·locarem amb els peus tocant-ne la part baixa; d’aquesta manera previndrem que acabi entortolligat amb la roba del llit.
- És aconsellable de deixar el bressol a l’habitació dels pares durant els sis primers mesos per vigilar el nadó.
- És perillós de compartir llit amb el nadó, en especial si un dels pares fuma, beu alcohol, pren medicaments sedants o té un gran cansament.
- També és perillós dormir al costat del nen al sofà o en una butaca, pel risc d’asfíxia.
Bibliografia