L’èczema: símptomes, causes i tractaments

Què és l’èczema?

Anomenem èczema a un conjunt de reaccions de la pell com a conseqüència de substàncies o d’agents que hi entren en contacte.

Es tracta d’un procés evolutiu amb diferents etapes: de primer apareixen vesícules a la pell que secreten un líquid transparent quan esclaten; tot seguit, es fan crostes i escames de manera crònica fins que la pell es torna gruixuda. No tots els èczemes passen necessàriament per totes les etapes.

L’èczema és una de les manifestacions més freqüents de la dermatitis atòpica. El símptoma principal n’és la picor.

Què és la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que causa pruïja. Es caracteritza per la classe de lesions que produeix, que solen ser cròniques i cícliques, és a dir reapareixen de vegades quan la malaltia remet.

Sovint hi influeix si hi ha antecedents familiars amb atòpies, que són reaccions més enèrgiques que no tocaria contra diferents estímuls. Exemples: la rinitis, l’asma o les conjuntivitis al·lèrgiques.

Afecten entre el 0,7 % i el 2,4 % de la població i, sobretot, els infants; fins al 8 % de criatures en poden patir.

Què causa la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica és fruit d’una combinació de factors genètics i ambientals.

Factors genètics

Hi ha una certa relació de diversos gens amb la dermatitis atòpica, però encara no se’n tenen prou proves.

En aquests casos, el trastorn afecta un o diversos membres de la mateixa família; un nen amb dermatitis en pot manifestar altres símptomes (asma o rinitis).

Factors ambientals

Entre aquests factors trobem:

• Els àcars (aràcnids minúsculs) que trobem a la pols
• Infeccions causades per bacteris o bé per virus
• Factors psicològics i socials, per exemple l’estrès
• Alguns aliments, com ara la llet de vaca, els ous o el gluten
• El pol·len
• Substàncies irritants que actuen sobre la pell

Quins símptomes té?

Els símptomes varien força i, fins i tot, poden ser diferents en una mateixa persona en les diferents etapes. Cal classificar-ne les manifestacions en tres fases:

Fase del lactant, fins als dos anys d’edat.

Fase infantil, entre els quatre i els deu anys d’edat.

Fase de l’adolescent o de l’adult jove, a partir dels dotze anys i fins a la tercera o quarta dècada de la vida. És excepcional en edats més avançades.

El símptoma principal n’és la coïssor i, ben sovint, es produeixen lesions per haver-se gratat amb desfici. En la fase del lactant són més freqüents les lesions eczematoses i, normalment, la zona més afectada és la cara, per bé que no és l’única.

En les fases infantil i de l’adult predominen les lesions que anomenem prurigen; es tracta de pàpules petites i arrodonides que sobresurten una mica, amb una vesícula o una crosta central, i fan molta picor. També tornen més gruixuda la pell. Les lesions es localitzen principalment en els plecs dels colzes i dels genolls.

D’altra banda, hi ha altres classes més lleus de dermatitis atòpica, que poden formar part del quadre de la malaltia o bé aparèixer com una única manifestació. Es relacionen amb la dermatitis atòpica si s’hi poden associar altres trets atòpics.

La pell dels pacients amb dermatitis atòpica sol ser resseca, tant en les fases actives com quan l’erupció perd intensitat. Sovintegen les infeccions cutànies causades per bacteris (Staphylococcus aureus), virus (herpes simple, Moluscus contagiosum o el virus del papil·loma humà) i fongs.

Com es diagnostica?

La forma i la distribució de les lesions i l’historial clínic del pacient permeten de fer-ne un diagnòstic. De vegades potser cal fer certes proves per identificar-ne els factors desencadenants, si n’hi ha.

Es pot confondre amb altres classes d’èczema, com ara la dermatitis seborreica, les infeccions per fongs, la sarna, etc.

Com es tracta?

La dermatitis atòpica no té cura. Tots els tractaments, incloent-hi les mesures d’higiene, miren d’eliminar els factors desencadenants i d’alleujar-ne els símptomes (inflamació, sequedat i coïssor). Solen ser remeis tòpics, que s’apliquen directament sobre la pell, o bé sistèmics.

Per controlar la inflamació, triarem un tractament amb corticoides tòpics. Al cap de pocs dies solen fer efecte i n’inhibeixen els efectes nocius. Es poden combinar amb agents antibacterians si sospitem que hi ha cap infecció associada.

La picor es tracta amb antihistamínics. Són efectius quan contenen un agent sedant.

La sequedat de la pell es combat amb substàncies emol·lients (civada, vaselina i urea), que formen una pel·lícula oliosa sobre la pell per retenir l’aigua. També disminueixen la inflamació i augmenten l’efectivitat d’altres tractaments, per exemple dels corticoides.

Altres tractaments (en general per als casos greus):

Fototeràpia: els raigs UVA i PUVA són del tot eficaços. Se’n limita l’ús per raó dels efectes secundaris tan nocius.

Immunosupressors: inhibeixen la resposta immunitària. També cal controlar-ne de manera exhaustiva els efectes secundaris.

Immunomoduladors: fàrmacs com el Protopic, amb una base de tacrolimús, s’ha desenvolupat específicament per guarir la dermatitis atòpica. Es fa servir quan el pacient no respon als tractaments convencionals, o en casos d’intolerància.

Altres tractaments

Antibiòtics, com ara la penicil·lina o l’eritromicina. Es fan servir per tractar les infeccions bacterianes que s’hi associen. El bacteri que es combat sol ser l’Staphylococcus aureus, que causa l’aparició d’unes crostes groguenques a les zones afectades.

Antivirals, com ara l’aciclovir o els derivats. Són emprats en les infeccions víriques (normalment per herpes simple).

Foments (o cataplasmes), quan hi ha lesions exsudatives en forma de crosta. Per elaborar-los es fan servir diferents concentracions de sulfat de coure, de sulfat de zinc, de permanganat de potassi…

Què pots fer a casa

Realment hi ha un ventall extens de petites accions que pots fer per alleujar i prevenir nous brots de dermatitis:

• Si tens la pell seca, hidrata-la bé amb una crema emol·lient (parla’n amb el farmacèutic).
• Evita la calor o el fred extrems i els ambients eixuts. Els canvis de temperatura també són perjudicials.
• Aireja bé la casa i evita, tant com puguis, les mascotes. De manera ideal, hauries d’enretirar del dormitori els coixins, les cortines, els peluixos i altres objectes que puguin retenir els àcars domèstics. No escombris, fes servir la aspiradora.
• Defuig les situacions que puguin causar estrès, perquè és un possible factor desencadenant.
• Eixuga’t bé després de rentar-te, aplicant-te una crema emol·lient a la pell.
• Si t’has d’exposar al sol, fes servir un filtre solar adequat.
• No et vesteixis amb teixits sintètics; val més que facis servir roba de cotó, fins i tot per als mitjons i la roba de llit. Evita també de portar calçat esportiu gaire estona al llarg del dia.
• Fes la bugada amb detergents suaus i no facis servir lleixiu ni suavitzants.
• No et banyis amb aigua gaire calenta ni t’estiguis gaire estona a l’aigua.
• No facis servir sabó, sinó productes suaus. El farmacèutic t’ajudarà a fer-ne la tria. Eixuga’t amb delicadesa, sense refregar-te la pell.
• Després de banyar-te, posa’t crema emol·lient.
• Mira d’evitar les activitats que fan suar.
• Si pot ser no et maquillis.
• Fes servir guants de cotó per a les feines de casa.
• Si has descobert que hi ha aliments que la propicien, suprimeix-los de la dieta. Els que es toleren menys són els ous, la xocolata, els plàtans, la llet de vaca, les taronges, els préssecs, el peix blau, la fruita seca i els picants.