Lesió del menisc del genoll: Doctor, tinc el menisc trencat i m’hauria d’operar!

El Dr. Juan Miguel Rodríguez Roiz, metge traumatòleg amb doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona amb activitat privada a Clinica Sagrada Familia de Barcelona, ens parla de la lesió de menisc i el seu tractament.

La trancament meniscal és força freqüent; s’estima una incidència de 24 per cada 100.000 persones l’any (1). Té una distribució bimodal, amb més casos entre la gent jove i esportista, i un segon pic d’incidència entre els pacients de mitjana edat amb patologies degeneratives associades. Tan sols als Estats Units es fan aproximadament un milió d’artroscòpies per lesió meniscal en un any.

Què és el menisc?

El menisc és una estructura que funciona com un “coixí”, és a dir fa d’amortidor i, a més a més, actua com a estabilitzador del genoll, de manera que és molt important per al bon funcionament de l’articulació. Tant és així, com s’ha demostrat, que en els casos en què el menisc no funciona bé, sigui perquè s’ha extret completament en una cirurgia, o perquè hi ha una lesió important, el genoll tendeix al desgast (artrosi) al cap dels anys, i això causa dolor, vessaments al genoll, coixesa i, fins i tot, una dificultat clara per fer activitats tan simples de la vida diària com ara caminar uns quants metres. En aquests casos, de vegades cal fer una pròtesi total de genoll.

Tractament de la ruptura de menisc

Hi ha bàsicament tres maneres de tractar una lesió meniscal. La primera, i la més habitual, és el tractament rehabilitador o lesinfiltracions. Cal dir que una lesió de menisc no implica pas cirurgia. Moltes lesions meniscals aconsegueixen de cicatritzar, i si se segueix un tractament rehabilitador ben orientat, el genoll recupera l’estabilitat muscular, cosa que en fa disminuir el dolor. Així mateix, cal assenyalar que el menisc no té fibres sensitives i que no fa mal per se. El dolor de genoll secundari és per causa de la inflamació i del líquid derivat de la lesió.

Els altres dos tractaments disponibles són quirúrgics. El primer, que avui s’aplica pràcticament a tot arreu, és l’extirpació de la part danyada del menisc mitjançant l’artroscòpia (petites ferides quirúrgiques). És una intervenció que coneixem com a meniscectomia parcial, perquè es deixa tota la part sana del menisc al seu lloc. L’altre tractament inclou la sutura meniscal, és a dir fer uns quants punts interns d’unió per fixar el menisc i afavorir-ne la cicatrització. La sutura meniscal sembla el tractament ideal, però també és veritat que no totes les lesions meniscals l’admeten, atès que, en molts casos, es produeixen en una zona del menisc que té menys sang i no és possible de reparar-la.

Sutura meniscal

D’altra banda, segons la literatura —incloent-hi els estudis de la meva tesi doctoral sobre el tema—, l’índex de fracàs per a la sutura meniscal pot arribar a un 20 %, i, per tant, s’ha d’anar avaluant el pacient més detingudament que en el cas de la meniscectomia, perquè pot necessitar una segona cirurgia per corregir la sutura que no va funcionar.

Igualment, cal tenir en compte que el menisc es pot trencar per múltiples llocs. Tenim dos meniscos —l’intern, que es lesiona més sovint, i l’extern. Cadascun conté, al seu torn, tres parts: la banya posterior (la més afectada habitualment), el cos i la banya anterior, a banda de l’arrel del menisc extern (on neix) i la rampa del menisc intern (amb la qual el menisc s’acobla a la càpsula posterior del genoll). Així doncs, la classe de lesió determina quin tractament cal seguir.

La lesió meniscal a què fem referència en aquest text és habitualment la traumàtica, és a dir, la que es produeix després d’una caiguda, d’una revinclada o d’una contusió forta al genoll. Hi ha lesions meniscals degeneratives, o resultat del desgast del genoll (pèrdua del cartílag i de l’espai articular), que es manifesten com una part del dany de l’articulació, i no són pas la causa del problema, sinó més aviat un altre senyal del desgast del genoll.

Segons això exposat, la lesió meniscal demana una valoració d’un traumatòleg expert, que, mitjançant l’anamnesi, l’exploració física i les proves complementàries (habitualment radiografies i ressonàncies magnètiques), determina si realment la lesió meniscal és la causa del mal de genoll, i si és així, prescriu el millor tractament possible de manera individualitzada.