L’expressió “M’has trencat el cor” té sentit mèdic

Aquesta expressió, que té un aire poètic innegable, va associada moltes vegades als “mals d’amors”, encara que també se sol aplicar als disgustos greus. Però no és gaire conegut que, en efecte, té un sentit purament mèdic.

És el que s’anomena una miocardiopatia (és a dir, una malaltia que afecta el cor) per estrès, i és coneguda com la síndrome de takotsubo. La van descriure al Japó, als anys noranta del segle passat. Pot afectar persones amb un cor absolutament sa, i els símptomes són els mateixos que els d’un atac cardíac.

Com es produeix

Com hem dit, la síndrome la desencadena una emoció molt intensa, com ara un disgust greu, un problema sobtat o un enuig amb algú molt proper. Aquesta situació d’estrès intens pot desencadenar una secreció instantània de dosis molt altes de catecolamines, que són unes hormones que produeixen les glàndules suprarenals amb una funció neurotransmissora.

Aquest alliberament d’hormones pot provocar una debilitació greu del cor, col·loquialment anomenada síndrome del cor trencat.

Té conseqüències?

Fins fa poc es pensava que, tot i presentar els mateixos símptomes, no tenia les conseqüències greus de l’atac cardíac. Llevat que hi hagués complicacions evidents, el trastorn es qualificava com a benigne.

No obstant això, un estudi recent, portat a terme a la Universitat d’Aberdeen, a Escòcia, ha posat de manifest que a llarg termini el dany pot ser el mateix que el que causa l’atac cardíac, segons informa la British Heart Foundation.

En la investigació, es van estudiar les dades de 37 pacients diagnosticats amb la síndrome de takotsubo i es va posar de manifest que els seus cors donaven senyals d’insuficiència cardíaca, com els que donen els dels pacients d’atac cardíac. Es van fer servir proves d’esforç i ressonàncies magnètiques, que van revelar l’existència de lesions en el miocardi. Tot això explica per què les persones diagnosticades amb la síndrome de takotsubo tenen una supervivència similar a llarg termini a la dels pacients d’atac cardíac.

L’estudi posa de manifest la necessitat d’aplicar a aquests pacients un tractament similar al de l’atac cardíac, cosa que, en general, fins ara no s’ha fet.