Salut i medicina
Raspatge uterí: què és, com es fa i per quines causes
Índex de continguts
El raspat de l’úter (o matriu) és una intervenció ginecològica que consisteix a raspar les parets de l’úter per eliminar-ne la mucosa (o capa externa), anomenada endometri . Aquesta capa externa està destinada a rebre al seu moment l’òvul fecundat. Al llarg del cicle menstrual canvia per rebre’l i, si no s’ha implantat cap òvul, es produeix la descamació de l’endometri, que s’expulsa a l’exterior amb la menstruació.
En què consisteix
La intervenció no és complicada i la duu a terme un ginecòleg sota anestèsia. No hi sol haver complicacions i dura al voltant de 15 minuts. Per això, el metge val una mena de separador, adequat per obrir el cèrvix, que és la part més baixa de l’úter (també anomenada coll de l’úter). El cèrvix es va eixamplant a poc a poc, fins a poder deixar pas a la legra, que és l’eina que farà servir per al raspat, o curetatge.
Un cop el cèrvix dilatat, el metge introdueix la legra i va extraient a poc a poc el teixit endometrial que es pretén eliminar.
Alternativament, el raspat es pot dur a terme mitjançant aspiració, en un procés anomenat aspiració per succió en què, mitjançant una cànula que s’introdueix a l’úter i una xeringa especial que actua com una bomba aspirant, s’extreu l’endometri. S’utilitza fonamentalment durant les primeres setmanes de l’embaràs.
Avui dia hi ha unes varetes que incorporen una càmera que permet al metge dirigir millor la legra, o sigui més precisió. A més, l’extrem o la pala d’aquestes noves varetes es pot escalfar, de manera que permeten anar cauteritzant les ferides que es puguin produir al raspat.
Quins riscos comporta
Com hem dit, la intervenció no sol presentar complicacions, però no deixa de tenir alguns riscos. Els més freqüents són:
- Esquinç del cèrvix, o coll uterí
- Perforació ( punció ) de l’úter amb la vareta. Podria provocar un esquinçament del teixit
- Una cicatrització defectuosa de les parets, de manera que queden adherides entre si, a l’anomenada síndrome d’Asherman , que pot provocar infertilitat
- Infeccions, que provocarien un dolor fort, a més d’un flux vaginal anòmal
- Hemorràgies. És normal un petit sagnat, però cal controlar-ne la intensitat, ja que si fos molt abundant comportaria un problema més gran.
Per què es duu a terme
La paraula legrada s’associa immediatament a la paraula avortament, però, si bé després d’un avortament (o per dur-ho a terme) es fa una intervenció així, hi ha diverses situacions que indiquen que es produeixi. Sense pretendre que la relació sigui exhaustiva, les raons més probables són:
- Avortament voluntari, terapèutic o no
- Avortament espontani, que requerirà un raspat per extreure el teixit danyat i evitar una possible infecció
- Diagnòstic de problemes, com podria ser un càncer d’úter o endometri
- Un DIU (dispositiu intrauterí) que s’ha endut durant molt de temps i que s’ha quedat adherit a l’endometri
- Pòlips a l’endometri
- Engrossiment de l’úter
- Tractament de sagnats menstruals intensos
- Diagnòstic i tractament d’un sagnat anòmal durant un tractament hormonal
- Un sagnat després de la menopausa .
Després del raspat
Després del raspat, com hem vist, es produeix un sagnat, independent del tot de la menstruació. La reaparició de la regla i la normalització del cicle sol produir-se al mes o 40 dies després de la intervenció, però això és molt variable i en cada pacient.
Un cop reapareguda la menstruació, es restableix el cicle mensual.
Els metges recomanen certa prudència per intentar un nou embaràs després del procés. 2 o 3 mesos sol ser la recomanació habitual, i la dona estarà totalment restablida. El no és tan poc probable que presenti problemes, sinó que pot resultar beneficiós de cara a l’embaràs, per exemple, si s’ha dut a terme per eliminar uns pòlips que podrien estar dificultant la implantació d’un òvul.
