Salut i medicina

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC): Què és i quines són les seves fases.

Per Revista Interès Mutu - 13/03/25

Índex de continguts

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) EPOC és una malaltia que afecta els pulmons, causant una obstrucció progressiva i persistent del flux normal d’aire. La malaltia no té cura i empitjora amb el temps. S’estima que més de 300 milions de persones la pateixen arreu del món.

Formes principals de la MPOC

Bronquitis crònica
És la irritació i inflamació dels bronquis, cosa que provoca l’acumulació de mucositat i dificulta la respiració.
Emfisema pulmonar
És un trastorn que afecta els alvèols dels pulmons. Els alvèols són petites bosses d’aire on es transfereixen l’oxigen i el diòxid de carboni. En pacients amb emfisema, els alvèols s’inflen i es deterioren les seves parets, causant més dificultat respiratòria.

La majoria dels pacients amb MPOC tenen una combinació d’ambdues formes.

Causes de la MPOC

La causa principal de la MPOC és el tabac, i les probabilitats de patir-la augmenten amb el consum de cigarretes. Tanmateix, hi ha fumadors que mai desenvolupen la malaltia, i se’n desconeixen les raons exactes.

Altres factors que poden influir són:

Deficiència d’alfa-1-antitripsina (AAT): Una alteració genètica poc freqüent i hereditària que pot causar emfisema en persones no fumadores.
Exposició a fum o gasos nocius: En entorns contaminats o amb presència de fum de segona mà.

Diagnòstic de la MPOC

Exploració clínica: Escoltar els pulmons amb un fonendoscopi pot detectar “sorolls” com sibilàncies o xiulets, tot i que no sempre és concloent.
Espirometria: Prova més comuna, on el pacient bufa fortament per un tub connectat a una màquina que mesura la capacitat pulmonar.
Proves d’imatge: Radiografies o TAC poden mostrar signes de la MPOC en alguns casos.
Gasometria arterial: Mesura l’eficàcia del transport d’oxigen i eliminació de diòxid de carboni a través de la sang arterial.

Graus de la MPOC segons el protocol GOLD

La classificació es fa segons la quantitat d’aire que el pacient és capaç d’expulsar en una espirometria. Les quatre etapes són:

Etapa 1 (Lleu): 80% o més de l’aire inspirat.
Etapa 2 (Moderada): Entre el 80% i el 50%.
Etapa 3 (Greu): Entre el 50% i el 30%.
Etapa 4 (Molt greu): Menys del 30%, sovint amb insuficiència respiratòria crònica.

Tractament de la MPOC

Tot i que no té cura, els tractaments poden reduir els símptomes, frenar la progressió i prevenir exacerbacions.

Medicació:

Broncodilatadors: Relaxen els músculs de les vies respiratòries. Poden ser d’acció curta o prolongada.
Corticoides inhalats: Redueixen la inflamació i prevenen atacs.
Inhaladors combinats: Combinen broncodilatadors i corticoides.
Corticoides orals: En casos greus.
Inhibidors de la fosfodiesterasa 4: Per a MPOC amb bronquitis crònica.
Teofil·lina: Obre les vies respiratòries pulmonars.
Antibiòtics: Per a infeccions respiratòries que poden agreujar la MPOC (com grip o pneumònia).

Altres teràpies:

Oxigenoteràpia per millorar els nivells d’oxigen.
Rehabilitació pulmonar per ensenyar a respirar millor i millorar la qualitat de vida.
Cirurgia poc invasiva o trasplantament de pulmó en casos molt greus.

Tractament per dèficit d’AAT

Els pacients amb MPOC per dèficit d’alfa-1-antitripsina poden rebre la proteïna ATT a través de donacions de sang.