Malalties sexuals masculines més comunes

Les malalties sexuals o, més pròpiament, las malalties de transmissió sexual (ETS) són bàsicament les mateixes per als homes que per a les dones, i s’encomanen per mitjà de les relacions sexuals a causa d’infeccions de virus, bacteris, paràsits i fongs. En aquest article tractarem dels efectes de les ETS en els homes, que difereixen dels efectes en les dones per raons òbvies de singularitat anatòmica.

Cal tenir ben en compte que, malgrat la gran quantitat d’informació disponible, la incidència de les ETS augmenta cada any. L’estudi Vigilancia Epidemiológica del Ministeri de Sanitat de maig del 2017 assegura que el repunt d’aquestes malalties es dona, sobretot, en adults joves, fet que concorda amb la tendència actual en tots els països que disposen d’estadístiques.

Per prevenir-les, l’única manera d’evitar el contagi és fer servir un mètode de barrera, com ara els preservatius, per bé que no impedeixen la infecció.

Les malalties de transmissió sexual més greus són:

Sífilis

La causa un bacteri, el Treponema pallidum, i inclou tres fases successives, de gravetat progressiva.

Sífilis primària: es manifesta al cap de tres a sis dies després del contagi. Es caracteritza per l’aparició d’úlceres (anomenades comunament “xancres”) a les zones de la pell infectades: especialment el penis, tot i que en cas de relacions orals també poden aparèixer a la boca. De la mateixa manera, en les relacions amb sexe anal afecten la zona rectal. Són de color vermellós i no fan mal. Si no es tracta en aquesta fase, es converteix en sífilis secundària.

Sífilis secundària: es manifesta almenys sis setmanes després de la infecció i és una erupció per tot el cós de taquetes vermelloses cobertes de petites escames. També pot presentar un quadre similar al de la grip, amb febre i dolors musculars. Per regla general, desapareixen fins i tot sense tractament, però poden tornar a sortir més endavant, de manera impredictible.

Sífilis terciària: es produeix fins i tot diversos anys després de patir les sífilis primària i secundària. Es manifesta en diferents parts del cos; les lesions solen afectar el cor i l’aorta, fet que pot arribar a causar la mort. També perjudica sovint el cervell i el sistema nerviós, cosa que ocasiona deteriorament intel·lectual, pèrdua de sensibilitat, impotència, desequilibri i mal intens a les cames.

El tractament consisteix en injeccions de penicil·lina, encara que, si el pacient hi és al·lèrgic, tenim alternatives. Si les lesions cutànies causen molèsties, es poden pal·liar amb certs fàrmacs que s’apliquen a la pell.

Gonorrea

La causa un bacteri, el gonococ de la família de les Neisseria gonorrhoeae, i els símptomes es manifesten normalment de dos a deu dies després del contagi, si bé pot aparèixer quan ha passat més temps. Els símptomes habituals són:

• Secreció per la uretra d’un líquid grogós que s’assembla al pus
• Dolor i cremor durant la micció
• Inflamació i dolor dels testicles
• Molèsties indeterminades a la part baixa de l’abdomen

De tant en tant també fa coïssor, surten erupcions a la zona anal i, fins i tot, causa episodis de febre.

Es tracta amb antibiòtics (orals o injectats) i, en general, hi respon bé. Cal començar el tractament al més aviat possible per evitar una epididimitis (inflamació de l’epidídim, un cos situat als testicles per on circulen els espermatozoides). Si no es tracta, es pot escampar per tot l’organisme, amb conseqüències que poden ser molt greus.

Herpes genital

L’agent causant és un virus, l’herpes simple (VHS), i s’encomana fàcilment. El virus penetra a l’organisme per les mucoses de la boca, la uretra o l’anus. Es caracteritza per unes lesions cutànies en forma d’una petita vesícula envoltada per una àrea vermellosa, que fa mal, pruïja i cremor. Després de diversos dies les vesícules fracturen i es transformen en petites ferides que desapareixen al cap de dues o tres setmanes sense deixar cicatriu.

En diferenciem dues classes:

L’herpesvirus humà 1: és el més comú i afecta principalment la boca i els llavis, on es manifesta com a herpes labial o febril. Fins al 80 % dels adults té anticossos que protegeixen d’aquesta variant.

L’herpesvirus humà 2: afecta sobretot la zona genital. Si fa no fa el 25 % dels adults té anticossos per combatre’l.

Com passa amb tots els virus, no té cura, però se’n poden mitigar els símptomes amb:

• Cremes antivirals, que s’apliquen a la pell
• Medicaments antivirals, que es prenen per via oral

Virus del papil·loma humà (VPH)

Malaltia causa pel virus del mateix nom, el VPH tampoc té cura. Es manifesta en forma de berrugues (berrugues genitals o condilomes acuminats) que poden ser planes, allargades amb un perfil semblant a una coliflor, i que afecten el penis, sobretot el prepuci, o la perifèria de l’anus.

Habitualment no fan mal, però poden causar pruïja. Tenen un aspecte variat i surten de manera aïllada o en grup, encara que, de vegades, no es veuen a ull nu per més que se’n manifestin els símptomes. El temps d’aparició després de la infecció és variable: oscil·la entre dues i quatre setmanes i, puntualment, surten uns quants mesos més tard.

Es tracten de maneres diferents:

• Amb podofil·lí, una resina que s’extreu d’una planta i s’aplica directament sobre les berrugues.
• Amb extirpació quirúrgica, per mitjà de la crioteràpia o per tractament amb làser.

Quan són petites i no n’hi ha gaires es guareixen fàcilment.

Balanitis

És una inflamació del gland, habitualment per causa del fong Candida albicans, tot i que també el poden causar bacteris.

Són lesions de color vermellós, aïllades i doloroses, que es poden tractar amb medicaments antifúngics d’ús local, si l’agent causant és un bacteri. Cal rentar-se el penis de manera exhaustiva i almenys un parell de cops al dia, sense fer servir sabons potents.

Infecció per polls del pubis

Anomenats popularment cabres són uns paràsits que no arriben al parell de mil·límetres i colonitzen la regió genital. Són diferents dels polls del cap i s’assemblen a uns crancs minúsculs. S’alimenten de sang i causen una pruïja (o coïssor) intensa.

Es tracten amb cremes i locions que es venen a les farmàcies sense recepta. S’aconsella d’afaitar la zona infectada.

Una consideració final

Llevat dels polls púbics, totes les malalties de transmissió sexual es poden prevenir fent servir anticonceptius de barrera (preservatius o condons). Crida força l’atenció que hagin augmentat els contagis per ETS arreu del món, tal com dèiem al començament de l’article.

Cal insistir, doncs, que és fonamental de fer servir els anticonceptius de barrera, tret que es tracti de parelles completament estables.

El metge que s’hauria de consultar en aquest cas és el dermatòleg; si convé, derivarà el pacient a un altre especialista mèdic.