Salut i medicina
Mussol: diagnòstic i tractament
Índex de continguts
Què és un mussol
És una infecció localitzada a les glàndules sebàcies de les vores de les parpelles. Les glàndules sebàcies són cèl·lules plenes de matèria grassa (lípids) i tenen com a funció, a grans trets, lubricar i protegir la pell.
Normalment causa la infecció un bacteri anomenat estafilococ (Staphylococcus aureus) i és un trastorn força freqüent, sobretot en els infants. Es manifesta com un bony vermellós, semblant a un gra o un furóncol, que pot fer mal. En termes generals, la infecció remet per si sola al cap de dos o tres dies.
Classes de mussols
N’hi ha dues classes principals:
El mussol extern, que es localitza habitualment a la base de la pestanya, de manera superficial, i està ben delimitat. El sol originar una infecció al fol·licle pilós (el punt on neix el cabell a la pell —en aquest cas la pestanya). Pot tenir l’aparença d’un barb.
Causa dolor (tot i que no pas sempre), secreció lacrimal, certa sensibilitat a la llum i la desagradable sensació de tenir un cos estrany dins l’ull. Quan l’abscés esclata, el dolor sol remetre ràpidament.
I el mussol intern, més profund, que creix a l’interior de la parpella. La infecció, en aquests casos, és en una glàndula sebàcia de la parpella.
El mussol intern és menys freqüent i fa més mal. També pot produir febre.
Quins símptomes causa
El símptoma principal d’un mussol és l’aparició d’un bony vermellós a la parpella. Pot afectar tota la parpella, que s’infla. Els símptomes que s’hi associen són, bàsicament:
- Mal o pruïja a les parpelles.
- Parpelles d’un vermell encès.
- Molèsties quan parpellegem.
- Parpelles inflades.
- Sensació de tenir-hi un cos estrany.
- Sensibilitat anòmala a la llum.
- Secreció lacrimal persistent.
Per què es produeixen
El factor clau perquè surtin mussols és la manca d’higiene. No ens hem de tocar mai els ulls si abans no ens hem rentat les mans a fons. Això inclou el canvi o la col·locació de lents de contacte. Cal desmaquillar-se a consciència quan anem a dormir.
La blefaritis, que és una inflamació de les parpelles, produeix dolor, irritació, picor o coïssor, i també pot ser la causa d’un mussol.
En menor mesura, l’estrès i els canvis hormonals també poden desencadenar l’aparició de mussols.
Com es tracten els mussols
La major part de mussols no requereixen tractament i desapareixen al cap de dos o tres dies. És convenient d’aplicar-se compreses tèbies a les parpelles, cosa que, a banda d’alleujar el mal, pot accelerar l’extinció del trastorn.
En cas que el mussol no desaparegui en tres dies, cal anar al metge, perquè recepti antibiòtics tòpics, en forma de gotes o de pomada. No passa gaire sovint, però també es poden receptar antibiòtics per via oral.
Si, malgrat tot, el problema persisteix, l’especialista pot drenar el mussol fent-hi una petita incisió per alliberar-ne el pus.
No s’ha de provar, en cap cas, de drenar el mussol per compte propi, prement-lo com si fos un barb.
Factors de risc
És més probable de tenir un mussol en els casos següents:
- Si et toques els ulls sense rentar-te les mans a fons.
- Si et col·loques les lents sense haver-les desinfectades abans i, igualment, quan no et rentes com cal.
- Tens blefaritis.
- Si te’n vas a dormir sense desmaquillar-te.
- Si fas servir productes cosmètics caducats o vells.
- Si tens rosàcia, que és una malaltia crònica de la pell i, de vegades, afecta els ulls. Produeix envelliment de la pell i barbs.
Es poden prevenir els mussols?
Ja sabem els factors de risc que contribueixen a tenir mussols; així doncs, hem de procurar d’evitar-los. Per prevenir els mussols, bàsicament:
- No et toquis els ulls, amb caràcter general.
- Renta’t les mans diverses vegades al dia.
- Vigila amb els cosmètics. Fes-ne servir de primera qualitat i llença’ls quan siguin vells o hagin caducat.
- No comparteixis els productes cosmètics.
- Comprova que les lents de contacte són ben netes. Segueix els consells del fabricant i de l’oftalmòleg.
- No portis les lents de contacte gaires hores seguides. Fes pauses.
Bibliografia
