Salut i medicina
No cal esperar a patir símptomes de la diabetis de l’adult per reaccionar
Reproducció íntegra de l’article elaborat per nosaltres i publicat al suplement artículo “+Salud” d”El Periódico, el 2 d’octubre de 2012.
La diabetis es caracteritza per la presència d’alts nivells de sucre a la sang. La forma més comuna és la diabetis tipus 2 o diabetis de l’adult, representant el 95% de tots els casos. Com el seu nom indica, es manifesta a l’edat adulta, però un 50% de les persones que la pateixen no ho saben.
Generalment, el desenvolupament de la diabetis de tipus 2 és gradual i en la major part dels casos no presenta símptomes, tot i que a vegades es poden detectar com a símptomes un augment exagerat de la set, miccions freqüents, augment de la gana, sensació de fatiga i infeccions freqüents.
Els factors de risc més comuns que poden provocar l’aparició de la diabetis de tipus 2 són: sobrepès-obesitat, escassa activitat física, edat superior als 45 anys, nivells baixos de colesterol HDL, nivells elevats de triglicèrids, hipertensió arterial, historia familiar de diabetis i, en el cas del sexe femení, antecedents de diabetis gestacional i síndrome de l’ovari poliquístic.
La detecció precoç de la diabetis és de cabdal importància ja que el tractament intensiu de la malaltia, juntament amb el control dels factors de risc i els canvis en l’estil de vida, han demostrat la seva eficàcia per prevenir les complicacions cròniques. Les complicacions a llarg termini més importants de la diabetis afecten ulls, ronyons i nervis (complicacions microvasculars), o a la circulació (complicacions macrovasculars), motiu pel qual és important que les persones amb diabetis se sotmetin de forma periòdica a un cribrat d’aquestes complicacions (examen de fons de l’ull, control de la sensibilitat als peus i valoració de la funció renal).
El principal factor de risc és el sobrepès
L’increment més important de la taxa de nous casos de diabetis tipus 2 els darrers anys s’ha registrat en societats com la nostra, on la dieta ha patit importants canvis i en la que, paral·lelament, l’activitat física ha baixat considerablement, augmentant així els casos de sobrepès i obesitat.
L’augment de pes provoca que l’organisme no pugui mantenir una taxa de sucre en sang normal, rebaixant la producció d’insulina o no utilitzant-la eficaçment per transformar en energia la glucosa procedent dels aliments. El sobrepès i la obesitat són els principals factors de risc per patir diabetis tipus 2. Per tant, la manera de prevenir-la és seguir una dieta sana i dir adéu als greixos i als sucres. La pèrdua de pes és, en definitiva, el millor aliat per combatre la malaltia.
Una bona dieta redueix en un 36% el risc de la seva aparició segons una investigació publicada a la revista Diabetes Care. Cereals integrals, fruites i verdures, molta fibra, moderar el consum de sal i reduir el consum de carn vermella, dels greixos saturats i dels hidrats de carboni simples (d’absorció ràpida) són la clau per prevenir l’aparició de la diabetis de l’adult. És aconsellable augmentar el consum d’àcids grassos Omega 3 presents en el peix blau i les nous. Quan més constant se sigui en l’aplicació d’aquestes senzilles pautes alimentàries, més probabilitat hi haurà de que no aparegui la malaltia.
En les persones ja diabètiques aquests hàbits alimentaris són, lògicament, molt més importants per tal de controlar els nivells de sucre a la sang. Es tracta de mantenir els nivells de glucèmia constants, sense fluctuacions exagerades. Per això és, a més, molt necessari que les persones que pateixin diabetis tinguin horaris regulars per menjar, reparteixin la ingesta d’hidrats de carboni i siguin disciplinats amb el tipus d’aliments. Aquesta actitud ajuda a mantenir els nivell de glucèmia constants sense fluctuacions exagerades. Es tracta, en general, d’escollir aliments saludables, menjar la quantitat adequada i a les hores apropiades. Realitzar exercici físic de forma regular és un hàbit saludable i important per a tothom. Mig hora d’exercici aeròbic, cinc dies a la setmana, ha demostrat la seva eficàcia per prevenir el desenvolupament de la diabetis.
