El paper de la comunicació no verbal en les relacions de parella

La comunicació és un dels pilars fonamentals en qualsevol relació. A través d’ella, expressem els nostres pensaments, emocions i necessitats; és a dir, que ens ajuda a tenir una comprensió mútua i a enfortir el vincle afectiu. No obstant això, no es tracta només de paraules. De fet, la major part del missatge que transmetem en les nostres interaccions prové dels gestos, mirades, postures i tons de veu. Aquesta és la comunicació no verbal en les relacions de parella i és la que realment transmet el que sentim o pensem.

En concret, aquesta comunicació inclou expressions facials, contacte visual, llenguatge corporal, proximitat o to de veu, entre altres. En una relació de parella, és important parar atenció ja que tenen el poder de mostrar allò que potser no sabem o no ens atrevim a dir amb paraules.

La comunicació no verbal en les relacions de parella

En una relació de parella, els senyals no verbals complementen el llenguatge verbal, i en alguns casos, fins i tot poden contradir-lo. Per exemple, una persona podria dir “t’estimo”, però si ho fa de braços plegats o amb una expressió facial seriosa, el seu missatge no resulta creïble. Perquè resulti autèntic, si no, generarà desconfiança i confusió.

La comunicació no verbal en la parella està directament relacionada amb la sintonia emocional. Mitjançant el contacte físic, un gest o una mirada, podem transmetre empatia, comprensió i suport emocional. Tots ells factors clau per mantenir una relació a llarg termini. D’altra banda, també cal saber llegir i respondre correctament als senyals verbals de l’altre.

Tipus de comunicació no verbal a la parella

Encara que ja les hem esmentat, veurem les principals formes de comunicació no verbal en les relacions de parella.

Expressions facials

Les expressions facials són la forma més evident de comunicació no verbal i tenen un gran impacte en les relacions de parella. La cara és el mirall de les nostres emocions i ens permet expressar alegria, tristesa, frustració o amor sense necessitat de paraules. Un gest tan simple com un somriure pot transmetre afecte o acord, mentre que una mala cara pot revelar irritació o desaprovació.

Quan es produeix una discussió a la parella o una reconciliació, les expressions facials cobren més importància. Una mirada tendra o una expressió de penediment sincer poden calmar la tensió acumulada i acostar a la parella emocionalment. De la mateixa manera, una expressió de menyspreu o indiferència pot agreujar el conflicte.

El contacte visual

El contacte visual ajuda a generar confiança i comprensió mútua, d’aquí ve que sigui tan important en un entorn comercial. El mateix succeeix a la parella; quan ens mirem, mostrem interès en el que l’altra persona fa o diu. Si el contacte és freqüent, es va reforçant el vincle afectiu perquè es fomenta la proximitat.

Quan no existeix el contacte visual o és molt escàs, el que ens transmet és desinterès, evasió o incomoditat. En una parella, produeix un distanciament progressiu que, en cas de mantenir-se en el temps, portarà irremeiablement a la ruptura.

Llenguatge corporal i proximitat

El llenguatge corporal també és part de la comunicació no verbal a la parella. No sols ens expressem amb el rostre, sinó amb tot el nostre cos. Aquí s’inclou la postura, l’orientació del cos o la proximitat física.

Una postura oberta, per exemple, convida a la proximitat i al diàleg, mentre que una postura tancada, de braços plegats, mostra rebuig o que s’està a la defensiva. L’orientació del cos cap a la parella en una conversa, com la direcció d’aquell o dels peus, pot reflectir atenció i interès, o tot el contrari.

A més, els petits gestos, com tocar la mà de l’altre, inclinar-se o fer una abraçada poden transmetre afecte i seguretat, i reforcen el vincle en moments de vulnerabilitat o necessitat emocional.

To de veu i pauses

El to de veu i l’entonació també transmeten emocions no verbalitzades. Un to de veu suau i calmat transmet empatia i comprensió. Per contra, un to agressiu o tallant pot generar tensions o malentesos. Pel que fa a l’ús de pauses durant la conversa, mostren una reflexió sobre el que s’està dient i eviten respostes impulsives.

Saber ajustar el to de veu i fer pauses durant una discussió o una conversa emocional és necessari si volem evitar una escalada en el conflicte. La comunicació sempre ha de ser assertiva i respectuosa.

Impacte de la comunicació no verbal en els conflictes de parell

Durant un conflicte, el llenguatge no verbal pot ser determinant. Encreuar els braços, evitar el contacte o fer gestos i ganyotes amb la cara intensificarà la discussió perquè mostren falta de respecte i poc interès o disposició a resoldre el problema.

Un dels errors més habituals en la comunicació no verbal en moments de tensió és mostrar gestos tancats o defensius, com tibar els músculs facials o mirar cap a un altre costat. Aquests gestos augmenten la sensació de distanciament i dificulten la resolució del conflicte. De fet, una de les claus de les parelles que romanen juntes tota la vida és la bona comunicació.

Claus per millorar la comunicació no verbal en la parella

Per millorar la comunicació no verbal en una relació de parella, cal posar en pràctica l’observació conscient dels senyals que emet l’altra persona. Parar atenció a les expressions facials, el to de veu i la postura ens ajudarà a entendre’ns millor.

Així mateix, ajustar el propi llenguatge no verbal és crucial. Mantenir una postura oberta, somriure més sovint i estar disposat a establir contacte visual sincer pot millorar significativament la relació. També és important ser més receptiu i empàtic, i disposició per a comprendre i validar les emocions de l’altre a través de gestos afectius i comprensius.

Dominar la comunicació no verbal requereix temps i pràctica. A més, és un exercici d’autoreflexió per identificar de quina manera ens comuniquem amb la nostra parella. Si volem enfortir el vincle emocional, cal aprendre a interpretar i millorar els senyals no verbals.