Pedres al ronyó: causes, símptomes, tractament i prevenció

Les pedres o càlculs al ronyó són la causa del còlic nefrític, un trastorn extremadament dolorós. N’hi ha que l’inclouen a la llista dels vint trastorns que fan més mal (entre els quals trobem el trencament d’ossos, l’apendicitis o les hèrnies de disc, per exemple).

En aquest article aprofundirem en el tema.

Què causa les pedres al ronyó

Les pedres són formades per elements de rebuig del cos, com ara els sobrants de calci, d’amoníac o d’àcid úric a la sang, que s’acumulen als ronyons i, de vegades, s’aglutinen fins a transformar-se en vidres.

Són força freqüents i se solen donar, més habitualment, entre els 30 i els 60 anys d’edat. Sovintegen més entre els homes que entre les dones: en concret, afecten el 15 % dels homes contra el 10 % de les dones.

Hi ha certs factors que influeixen en la seva formació com ara: no beure prou líquid, alguns medicaments o uns quants trastorns que fan augmentar els índexs de determinades substàncies en l’orina.

Varien en la mida i la forma: d’un diminut gra de sorra fins a arribar, en casos extrems, a la mida d’una pilota de golf.

Factors de risc

És més probable de tenir càlculs renals en les circumstàncies que descrivim tot seguit:

• Si segueixes una dieta massa proteica i consumeixes poca fibra
• Estàs inactiu o fas llit
• Tens antecedents familiars de pedres al ronyó
• Has patit infeccions urinàries
• Tens només un ronyó que funciona
• T’han operat de l’aparell digestiu
• Tens cap trastorn intestinal, com la malaltia de Crohn

Quins medicaments les poden causar

Hi ha base mèdica per provar que certs medicaments fan que augmenti el risc de desenvolupar-ne repetidament el trastorn, entre els quals trobem alguns d’ús ben freqüent com l’aspirina, els antiàcids i els diürètics. També hi hauríem d’afegir certs antibiòtics, antirretrovirals i antiepilèptics.

Quins símptomes manifesta

Els càlculs renals no sempre manifesten símptomes. Els més petits poden passar del tot desapercebuts i eliminar-se amb l’orina sense que el pacient se n’adoni. Ara bé, quan són més grossos poden blocar l’urèter, la uretra o el mateix ronyó i aquí comencen els problemes:

• Dolor, que pot ser persistent i intens a la part inferior de l’esquena, de l’abdomen, de l’engonal, dels testicles o de l’escrot
• Problemes per estar-se quiet
• Necessitat freqüent d’anar al vàter
• Pudor estranya de l’orina, que pot ser tèrbola o amb sang
• Dolor quan s’orina
• Nàusees
• Cansament i malestar general

També pot causar una infecció del tracte urinari, cas en el qual és possible que s’acompanyi de febre alta, esgarrifances i feblesa.

Com es diagnostica

Normalment, el metge en sospitarà el diagnòstic pels símptomes i l’historial mèdic, sobretot si ja has tingut abans cap càlcul renal. Potser et demanarà una anàlisi de sang i d’orina, per comprovar si els ronyons funcionen com cal i per esbrinar si els nivells de certes substàncies, en cas d’excés, en poden causar el problema.

Pot ser útil d’orinar a través d’una malla molt prima (com és una mitja), per veure si reté el càlcul; aquesta anàlisi en facilitarà el diagnòstic i la prescripció del tractament adequat.

En casos més greus, el metge et pot derivar a un especialista (uròleg), que potser et demanarà radiografies, ecografies o, fins i tot, una tomografia computada (PET).

Tractament dels càlculs renals

Si la pedra és d’un diàmetre inferior de quatre mil·límetres, en general el metge et prescriurà analgèsics per combatre el dolor i t’enviarà a casa.

Els càlculs grossos es poden eliminar amb una intervenció que els esmicola (litotrípsia), i en els casos de pedres descomunals, amb un tractament quirúrgic.

En qualsevol cas, es recomana de beure força aigua.

Cal fer un ingrés a l’hospital en els casos següents:

• Dolor extremadament fort
• Se es corre perill de tenir insuficiència renal
• Si el mal persisteix, malgrat els analgèsics
• Si es vomita, cosa que fa perdre líquid i hi ha perill de deshidratació
• En cas d’embaràs
• Es tenen més de 60 anys

Es poden prevenir els càlculs renals?

L’estadística diu que la meitat dels pacients amb càlculs renals en tornaran a tenir durant els cinc anys següents. Tanmateix, sempre hi ha estratègies que pots seguir per mirar d’evitar que es reprodueixin:

• Beu força aigua

És la millor manera de prevenir-los: beure cada dia força aigua. Amb això evitaràs l’acumulació d’elements de rebuig i, també, la deshidratació. Com més calor faci, i més suïs, més aigua hauries de beure.

• Vigila què menges

Potser la causa del càlcul és un excés de calci: en aquest cas, recomanem de reduir la ingesta d’oxalats de calci en la dieta. Els aliments que en contenen són: la remolatxa, la xocolata, els espàrrecs, la fruita seca, la soja i derivats i grans com la civada, el blat i les farines que se n’obtenen. Ara bé, cal que tingues ben en compte el punt que destaquem a continuació:

• No suprimeixis el calci de la dieta

Tret que el metge ho indiqui, no has de suprimir el calci de la dieta, perquè és vital per a la salut dels ossos i de les dents, entre d’altres.

• Àcid úric

Si ha l’origen del càlcul és un excés d’àcid úric, tingues en compte que la carn, el pollastre, el peix blau i el marisc en contenen.

• Medicaments

Si prens cap dels medicaments que esmentàvem abans, parla’n amb el metge, perquè mirarà de trobar-hi una alternativa. No deixis de prendre’ls en cap cas sense que ho sàpiga.