Per què es diu que l’intestí és el “segon cervell”: 10 coses que has de saber

La ciència té cada vegada més en compte el conjunt de bacteris de l’intestí. En conjunt anomenats microbioma, cada vegada s’és més conscient del paper importantíssim que juga en la salut, que supera amb molt el d’una bona digestió. Repassem a continuació els últims descobriments.

1. Tenim més bacteris que cèl·lules

A l’intestí viuen més o menys 100.000.000.000.000 (cent bilions) de bacteris. És com dir 10 vegades més que el total de cèl·lules del cos humà. Si es pesessin els bacteris intestinals, la bàscula pujaria fins a un quilo i mig.

2. L’intestí fa moltes funcions

Entre els bacteris de l’intestí n’hi ha uns més bons que d’altres. La clau per tenir una salut òptima és mantenir l’equilibri amb una alta diversitat de “bacteris bons”. Un microbioma equilibrat juga un paper molt important no solament en la digestió, sinó en la regulació de la gana, el metabolisme, el sistema autoimmune, el comportament i la salut mental, el desenvolupament dels ossos i la salut cardíaca.

3. La salut de l’intestí és fonamental

La diversitat del microbioma es veu influïda per diversos factors: el part (si va ser natural o cesària), l’entorn, l’estrès, la dieta i la medicació. S’accepta comunament que cada ésser humà té un microbioma únic pel que fa a diversitat. Cada vegada que mengem alguna cosa, que sortim de casa, que ens fem un petó o seguim un tractament farmacològic (fonamentalment d’antibiòtics), afectem la composició del microbioma.

4. Quan naixem, comença tot

El microbioma es comença a formar durant el part, moment en què, en passar el nounat per la vagina, la mare li transmet milions de bacteris. Els nens que neixen per cesària, en canvi, prenen els bacteris de les mans dels metges, infermeres i del seu entorn immediat. L’experiència diu que aquests nens tenen més asma, més al·lèrgies i més problemes de pell. Cada vegada es relaciona més la cesària amb les diferències de microbiomes que hi ha amb els nascuts per part vaginal, que tenen un microbioma més divers.

5. No hem d’obsessionar-nos amb la higiene

La paraula microbis sempre ha volgut definir una cosa dolenta. No n’hi havia, de “microbis bons” i, per descomptat, els bacteris eren perjudicials, causants de malalties. I sempre els hem combatut amb excés de neteja i desinfectants, per no parlar de l’abús dels antibiòtics. La “hipòtesi de la higiene”, allò de “com més gèrmens eliminem, millor”, ha provocat que haguem eliminat també molts tipus de bacteris necessaris per a l’equilibri del microbioma. Això podria tenir una conseqüència negativa sobre la salut, sobretot sobre el sistema autoimmune.

6. Cal tenir cura dels “bacteris bons”

Hi ha més factors que influeixen en el desequilibri del microbioma. Per exemple, l’estrès, les infeccions, l’alcohol i les dietes riques en hidrats molt refinats, el sucre, el menjar escombraria i els nutrients amb poca fibra. Tots condicionen el creixement de “bacteris intestinals bons”.

7. La diversitat del microbioma demana combustible

Els probiòtics són bacteris que contribueixen a l’equilibri del microbioma, i solucionen possibles manques de bacteris bons. N’hi ha en càpsules o en determinats aliments fermentats, com el iogurt, el xucrut, el kimchi, el miso i el quefir. Sembla que és especialment important reposar aquests bacteris després de tractaments amb antibiòtics.

Els prebiòtics (un tipus de fibra alimentària) tenen cura dels bacteris bons de l’intestí, alimentant-los, i són presents en aliments com la ceba o l’all, certes verdures (bròquil, col, coliflor), llenties i mongetes verdes. Una dieta a base de fruita i verdures és molt beneficiosa per alimentar un microbioma sa.

8. Els nutrients es descomponen i s’absorbeixen a l’intestí

No hi hauria digestió sense l’intestí; sense ell no podríem extreure dels aliments els nutrients necessaris per mantenir-nos amb vida. Moltes vitamines també se sintetitzen a l’intestí, especialment les del grup B i K. Altres bacteris produeixen butirat, que proporciona energia al còlon i que és fonamental per al tracte digestiu.

9. L’intestí és la base fonamental del sistema autoimmune

L’intestí està revestit de mucoses amb un teixit associat que es coneix com a GALT (Gut-Associated Lymphoid Tissue, o teixit limfoide associat a les mucoses), i que és ple de formacions de cèl·lules immunes que són la primera línia de defensa contra microbis perjudicials, l’absorció dels quals s’encarreguen de frenar per mitjà de les parets intestinals. Cada vegada es dona més importància al paper del microbioma en el funcionament correcte del GALT. També se sap que cal tenir prou reserves de bacteris bons que mantinguin a ratlla els dolents.

10. Es considera que l’intestí és el “segon cervell”

I està molt íntimament lligat al primer cervell. Els bacteris de l’intestí produeixen compostos neuroquímics que el cervell utilitza per a la memòria, l’aprenentatge i el comportament. A més, el 80% de l’”hormona feliç”, la serotonina, és sintetitzada a l’intestí pels bacteris corresponents. Cobra cada vegada més forma la idea que modificar els bacteris intestinals podria comportar nivells més alts d’ansietat i depressió.