Salut i medicina
Per què es fan cultius vaginals
Índex de continguts
Què és un cultiu vaginal
És una prova diagnòstica que permet d’identificar els gèrmens causants d’una infecció a l’aparell genital femení. No és pas una tècnica invasiva i només molesta una mica; tampoc comporta cap perill.
Es fa prenent una mostra de l’exsudat de la vagina o del coll uterí. Per obtenir la mostra l’especialista (ginecòleg) fa servir un espècul, que és un dispositiu per eixamplar les cavitats de la vagina i mantenir-les separades, de manera que s’hi pugui introduir un escovilló estèril.
La mostra per al laboratori, on es fa el cultiu, es deixa en un mitjà que fomenta el creixement dels virus, els fongs i els bacteris que causen la infecció. El cultiu pot trigar uns quants dies a donar resultats, per la qual cosa potser caldrà fer exàmens addicionals que identifiquin els gèrmens.
Què requereix un cultiu vaginal
En condicions normals la vagina té un pH àcid que la protegeix de les infeccions. Aquest pH s’obté amb els lactobacils (o bacils de Döderlein), que provenen de l’intestí i colonitzen la vagina cap al quart dia de vida del nadó.
Malgrat tot, hi ha molts factors que poden desencadenar una infecció. Els símptomes més habituals són:
- Urgència persistent per orinar.
- Dolor o sensació de cremor o coïssor durant la micció.
- Expulsar una quantitat d’orina anormalment reduïda.
- Dolor a la part inferior de l’abdomen.
- Orina rosada, vermella o tèrbola.
- Orina molt pudenta.
- Febre o esgarrifances.
- Basques.
- Mal a la part baixa de l’esquena.
Quines infeccions són més freqüents i com es tracten
Poden afectar qualsevol dona, amb independència de l’edat. Les més freqüents són:
Candidosi vaginal
La candidosi vaginal és conseqüència de l’aparició del fong Candida albicans. Fins a un 75 % de les dones pateix aquesta infecció en un moment o altre de la vida. Els símptomes són:
- Flux anormalment blanc.
- Irritació a la zona vulvar; picor o coïssor, que augmenta quan es tenen relacions sexuals.
- Pruïja o granellada vaginal.
Per tractar la candidosi es prescriuen fàrmacs antifúngics, que poden ser en forma de crema, pomada entre d’altres. Cal que el metge o el farmacèutic en recomanin el més adequat en cada cas.
Vaginitis bacteriana
Es dona quan hi ha un desequilibri en la colònia de bacteris de la vagina. En general, la causen les dutxes vaginals i l’administració contínuada d’antibiòtics. També pot ser conseqüència d’alteracions hormonals. Es manifesta amb:
- Flux abundant blanc o grisós i pestilent.
- Cremor durant la micció.
- Picor a la vagina.
Es tracta amb antibiòtics, normalment orals. Els més habituals són el metronidazole i la clindamicina.
Tricomonosi
Infecció causada pel paràsit Trichomonas vaginalis, que, en general, es transmet per via sexual. La tricomonosi afecta només les dones i els símptomes són:
- Flux vaginal abundant, verdós o grogós.
- Pudor i molèsties quan s’orina.
- Coïssor o picor a la vagina.
- Dolor quan es tenen relacions sexuals.
Igualment, es tracta amb antibiòtics com ara el metronidazole, el tinidazole o el secnidazole.
Clamidiosi
Infecció produïda pel bacteri Chlamydia trachomatis que també s’encomana amb les relacions sexuals. Ben sovint no presenta símptomes específics, però és insidiosa perquè pot tenir conseqüències greus, com ara:
- Esterilitat.
- Lesions al coll de l’úter.
- Dolor durant les relacions sexuals.
Els símptomes que la caracteritzen en els homes són secrecions anòmales pel penis i dolor testicular.
La clamidiosi també requereix un tractament antibiòtic, normalment amb doxiciclina.
Tots els tractaments tenen per objectiu eliminar l’agent infecciós. Així doncs, fer el cultiu vaginal és molt important, perquè és justament amb el cultiu (i les possibles proves suplementàries) que se’n determina l’agent causant i, al capdavall, quin tractament cal seguir.
Prevenció de les infeccions vaginals
Hi ha unes normes elementals que hauríem de seguir si volem reduir el risc d’infeccions:
- Cal mantenir sempre neta i eixuta la zona vaginal i triar un sabó suau per rentar-se, com ara el que es fa amb una base de glicerina. Hauríem de deixar de banda els sabons amb un perfum intens.
- Val més que no ens ruixem amb esprais vaginals o ens hi apliquem dutxes, perquè tendeixen a eliminar la flora bacteriana vaginal, que, tal com s’ha explicat, té un pH àcid que protegeix contra les infeccions.
- Hauríem de fer servir roba interior de cotó en comptes de teixits sintètics.
- Cal preferir els preservatius en les relacions sexuals, sobretot si es té més d’una parella.
- Després d’anar al vàter, ens hem d’eixugar de davant a darrere, per minimitzar el perill que els gèrmens de la zona anal arribin a la vagina.
Bibliografia
