Per què no hi ha cap dieta saludable que sigui perfecta

Tenim una gran oferta de dietes: mediterrània, flexitariana, “paleo”, citogènica o keto, etc. I ens hauríem de demanar quina és la millor. I això mateix han fet uns investigadors del King’s College, a Londres, i han contestat de manera evasiva: qui ho pregunta? Perquè, matisen, no hi ha cap dieta “universal”, és a dir una que sigui “la millor” per a tothom.

La resposta individual al menjar que ingerim és extremadament variada i la recerca revela que cada persona necessitaria un pla d’alimentació personalitzat, el qual hauria de prendre en consideració, de manera ideal, la genètica, el microbioma i els efectes de l’estil de vida en el metabolisme. Dit altrament: una dieta ideal per a una persona podria ser que no ho fos per a una altra.

Quina dieta em convé a mi

L’estudi va consistir a fer que 1.102 voluntaris s’alimentessin de manera idèntica durant dues setmanes, i després se’n van avaluar les respostes metabòliques: en concret, factors com ara la glucosa a la sang, la insulina i els nivells de triglicèrids. Un índex de glucosa i de triglicèrids elevat pot provocar inflamació, i això s’associa a un augment dels riscs de tenir diabetis o una malaltia cardíaca, a banda de fer guanyar pes.

L’anàlisi de les respostes va mostrar grans variacions; en segons quins casos els índexs es multiplicàvem per deu. Hi havia individus que van experimentar augments ràpids i prolongats de la glucosa i de la insulina, fet que s’associa amb el risc de patir diabetis i l’augment de pes. D’altres van presentar nivells molt alts de greix a la sang que van durar hores, i això implica més risc de tenir una malaltia cardíaca.

Entre els voluntaris hi havia bessons idèntics (univitel·lins), els quals, curiosament, van respondre de manera molt diferent als mateixos aliments, cosa que suggereix que el factor genètic no és tan crucial com es pensava. Aquest fet és força positiu, perquè si els gens manessin, es podria controlar menys la resposta al menjar i, en conseqüència, els riscos que comporta.

Son, exercici i salut intestinal

La recerca va incloure en l’anàlisi les hores de son, la pràctica d’exercici i la gana dels voluntaris durant les dues setmanes de l’estudi. Es va mesurar el ritme circadiari (hores de vigília i de son) i es van agafar mostres per analitzar-ne el microbioma (tipus i variacions de la flora microbiana a l’intestí).

Aquests factors van determinar què era idoni en la dieta i què no ho era en cada voluntari. També es va descobrir que l’hora d’ingesta de cada aliment hi influïa. Per exemple, n’hi havia que metabolitzaven més bé els aliments a l’esmorzar, tot i que en altres casos l’hora no hi tenia pes.

No cal dir que no hi ha res de tot plegat que suggereixi que es pot prescindir de la fruita i de la verdura, o que es poden menjar aliments poc sans: els efectes nocius d’aquest tipus d’alimentació s’ha demostrat a bastament en múltiples recerques. El fet important d’aquests resultats és que podem controlar factors com ara el son, la diversitat intestinal i les hores dels àpats. Cal, però, disposar d’aquesta informació per a cada individu, i això no és pas fàcil.

Els resultats d’aquest estudi apunten a un canvi en la manera d’abordar una “dieta saludable”? És possible, però aquest concepte d’alimentació personalitzada és relativament nou i cal continuar fent recerca, segons van concloure els investigadors. L’estudi es pot trobar publicat a la revista “Nature Medicine”.