Pot ser alguna cosa més que estrès?

Molt sovint la vida es presenta com una successió de problemes que ens afecten, generant situacions de tensió, incertesa…, d’infelicitat. Totes les persones patim les vicissituds que ens depara la vida, i els hi fem front amb més o menys èxit. A tots ens afecten. El problema és que moltes vegades no és fàcil esbrinar si aquesta inestabilitat emocional és a causa d’aquests esdeveniments o no.

Dit d’una altra manera, de vegades no és fàcil saber si l’estrès és l’única causa, o si hi ha alguna cosa més que ens està afectant.

Les estadístiques sobre problemes mentals són molt clares. Segons el Sistema Nacional de Salut, a Espanya hi ha entre un 2,5 i un 3 per cent de la població amb problemes mentals greus: un milió de persones. En algun moment de la vida, al voltant de nou milions de persones pateixen un trastorn, com ara ansietat o depressió: el 15 per cent de la població. A la resta del món occidental les xifres són molt similars.

Les conseqüències d’aquest tipus de trastorns afecten les relacions personals, el treball i, és clar, la salut, i poden ser difícils de tractar: des d’addiccions fins a depressió, passant per trastorns obsessius o compulsius, depressió, ansietat… La llista és llarga. El que és important en aquests casos és esbrinar allò que comentàvem al començament de l’article. Tot això es deu a la meva situació d’estrès o és que tinc algun altre problema?

En qualsevol cas, com abans se’n trobi la resposta, millor, ja que com més aviat s’instauri el tractament, si hi cal, millor. A continuació, mostrem 10 senyals, enumerats per la National Alliance for Mental Illness, al Regne Unit, que poden avisar-nos de la necessitat de buscar ajuda.

1. Dorms malament

Dormir malament ha de ser, generalment, per alguna raó.

Dormir malament vol dir que et costa agafar el son o que no dorms el temps que ho feies habitualment i d’una tirada. També pot passar el contrari: que dormis significativament més del que ho feies. Tots dos són signes que cal fer una ullada a la teva salut mental. No oblidis que dormir bé –el son– és una necessitat vital del cos. Si no dorms bé, pot ser un indicador del teu estat, ja sigui mental o físic.
A qui més qui menys, li passa en algun moment de la vida. Però si necessites pastilles per dormir, o si et costa Déu i ajut aixecar-te als matins i aquest estat s’allarga més d’una setmana, has d’intentar esbrinar què et vol dir el teu cos.

2. Ja no t’interessa el que abans t’agradava

Perdre l’interès per una activitat que abans et satisfeia, ja sigui col·leccionar segells o passejar per la muntanya, o bé si la gent deixa d’interessar-te i tendeixes a aïllar-te més…, pot significar que passes per un estat depressiu o que vius en una situació d’ansietat.

3. Beus més del compte

Si beus més alcohol del que era habitual per oblidar-te una mica dels problemes també és un signe que alguna cosa no va bé. Millor no amagar-se darrere de l’alcohol (o consumir “altres” substàncies) i abordar el problema que pot estar causant-ho tot, amb valentia.

4. Explotes amb facilitat

Estàs irritable i saltes amb facilitat. Et fa enfadar com la teva parella fa tal cosa o tal altra, coses a les quals abans no donaves cap importància, i t’hi obsessiones. El mateix et passa amb algun company de feina: estàs obsessionat amb veure la part negativa dels qui t’envolten i cada vegada et sembla més que la gent del teu voltant et fa nosa. Bé, doncs cal trobar una explicació, perquè el problema, com bé saps, és teu. Hi ha una raó perquè et passi això.

Els canvis freqüents d’humor, la irritabilitat o l’agressivitat poden ser deguts a la falta de son, al fet que beus més del compte o que tens baixades de sucre en sang. Una persona que menja bé, dorm prou i no abusa de drogues, il·legals o legals, com el cafè, però a qui el seu entorn el treu de polleguera pot patir algun trastorn de personalitat o de conducta.

Les reaccions desmesurades davant de problemes petits, unides a relacions amoroses o amistoses erràtiques i volubles són habituals d’un trastorn de la personalitat; i els canvis significatius en l’excitabilitat i en els nivells d’energia i agressivitat poden ser símptomes d’un trastorn bipolar.

5. Et sents culpable

Penses que ets un fracassat? Creus que ets la causa d’algun problema (o de la tristesa o frustració) d’algú del teu entorn? Encara se la tens guardada a algú per un comentari desafortunat que va fer sobre tu, ja fa quatre mesos? Si t’obsessiones pel que hagis pogut fer malament en la teva vida, si dones massa voltes a les coses, pot haver-hi alguna cosa més seriosa al darrere.

6. Estàs desganat

Una sensació de cansament frustrant, d’esgotament i d’incapacitat de seguir el teu ritme habitual de vida són senyals inequívocs d’un problema de comportament, ja sigui ansietat, un estat depressiu o d’esgotament emocional.

7. No et concentres

Et costa seguir una reunió de treball o una conversa entre amics, i tendeixes a deixar divagar la ment? De cop i volta et sents desplaçat en ambients on abans estaves a gust? T’oblides de les coses? Tots aquests símptomes signifiquen que la teva salut mental està alterada.

8. No tens gana

La manca de gana, o inapetència, és un símptoma clar de depressió. La depressió anul·la la capacitat innata de l’ésser humà de gaudir de les coses bones de la vida. Amb relativa freqüència, les persones deprimides s’aprimen de manera aparentment inexplicable. Veure algú vestit amb una o dues talles superiors a la seva pot revelar una persona deprimida.

És clar que pot passar el contrari: també és freqüent caure en desordres alimentaris de qualsevol tipus i veure les persones depressives fer-se un tip de menjar, amb purgues posteriors, i obsessionar-se amb el consum o l’exercici. Les desviacions extremes, sobretot les relacionades amb el menjar, revelen que alguna cosa no va bé.

9. No pares quiet

Si tens una necessitat urgent per mantenir-te en activitat constant, emprens sempre tasques en cada moment lliure, no pares un minut…, tot això pot estar emmascarant que estàs tractant d’evitar fer alguna cosa necessària.

10. Et preguntes “per a què?”

Si qüestiones la teva pròpia vida, si penses que no val la pena, creus que no tens cap propòsit en aquest món, penses que els teus amics i familiars no són ja res en la teva vida…, alguna cosa va malament. Però abans d’arribar a aquest punt, ja hauries d’haver demanat ajuda professional.

I, què has de fer si et passa tot això?

1. No t’espantis, com a primera mesura

Res de pensar “no hi ha res a fer”. Acudeix al teu metge de família, que sens dubte sabrà com ajudar-te. Si ho considera oportú, perquè creu que el teu problema no el pot resoldre ell, et derivarà a un especialista, a qui consideri més adequat. Aquest és el primer pas que hauries de donar. I si és cert que hi ha un problema de salut mental, tampoc no t’enfonsis. Tots els problemes mentals són tractables, i hi ha mètodes sòlids i ben experimentats per solucionar-los.

2. Ningú no et jutjarà malament

Els teus vincles socials són molt importants. Com més estrets siguin, més podran ajudar-te a superar els problemes. I les experiències positives viscudes amb ells –de les quals tens moltíssimes, sens dubte– et motivaran en la tasca de donar tot el seu significat a la teva vida.

I has de pensar seriosament a passar a formar part d’un grup d’ajuda. Els problemes mentals no se solucionen d’un dia per a l’altre, i com més aviat busquis ajuda, abans els faràs front i abans començaràs a veure-hi la llum. No has de avergonyir-te per buscar tota l’ajuda necessària: ningú no et jutjarà malament.

3. Viu sa, tant com puguis

Recorda aquella dita: Mens sana in corpore sano. Probablement a hores d’ara això no t’ho hem de dir, però si és el teu cas, els problemes mentals empitjoraran si també ho fa la teva salut física, de manera que cobra doble sentit dir-te que no fumis, no beguis, que miris de limitar el sucre, que evitis el menjar porqueria, que mengis molta fruita i verdura, facis exercici i dormis bé en la mesura del possible.