Problemes digestius més comuns

Qui, alguna vegada a la vida, no ha tingut una mala nit després d’un sopar copiós, o malestar ocasional d’estómac, o una cremor intensa o…? En aquest article repassem els problemes d’estómac més freqüents.

La cremor d’estómac

Aquesta potser és la causa més freqüent de consulta al metge de família. També se la coneix com a excés d’acidesa o pirosi.

Hi ha molts problemes que poden causar cremors d’estómac i un dels més habituals és el reflux gastroesofàgic (ERGE). Es produeix quan els aliments que l’estómac encara no ha paït tornen cap a l’esòfag. Aquests aliments són regats pels sucs gàstrics, que són molt àcids. L’estómac té un revestiment que el protegeix d’aquesta acidesa, però no pas l’esòfag. La sensació de cremor a la zona baixa de l’esòfag dona nom al trastorn. Fins a un 10 o un 20 % de la població occidental en pateix. Pot afectar greument la qualitat de vida dels qui en tenen.

Símptomes de la cremor

• Sensació de cremor a la part alta de l’abdomen, darrere de l’estern. Sol aparèixer després de dinar.
• Regurgitació, que és el reflux dels aliments de l’estómac cap amunt; pot arribar a la gola i, fins i tot, a la boca.
• Dificultat per empassar, quan el trastorn és recurrent i hi ha hagut una inflamació a l’esòfag.

Té altres símptomes, com ara el dolor al pit, l’excés de saliva, la sensació de tenir un bony a la gola, el dolor quan ens empassem aliments, nàusees i, fins i tot, vòmits.

Diagnòstic de la cremor

Els símptomes esmentats solen ser la base del diagnòstic.

Cal descartar altres possibles malalties que causen símptomes semblants, com ara infeccions, inflamacions esofàgiques, úlcera d’estómac, dispèpsia (molèsties abdominals amb males digestions i flatulències), problemes del fetge i malaltia de les coronàries (les artèries que irriguen el cor).

Per això, es recomana d’avaluar més a fons els pacients que tenen dificultat per empassar o amb símptomes d’ERGE. Si un/a pacient no respon a un tractament empíric (“a cegues”) basat en un inhibidor de la bomba de protons, com l’omeprazole, l’especialista digestiu demanarà una endoscòpia amb biòpsia, que podrà determinar si hi ha cap lesió o altres possibles problemes.

Úlcera d’estómac o de duodè (les úlceres pèptiques)

Encara que al començament potser no se’n manifesti cap signe, fins que no apareixen les complicacions associades a l’úlcera, els símptomes més freqüents en són el dolor i les molèsties a la part superior de l’abdomen, concretament a l’epigastri, és a dir, a la boca de l’estómac. Ocasionalment, també poden presentar-se als dos costats de l’abdomen, sota les costelles.

El clàssic dolor d’úlcera apareix entre dues o cinc hores després dels àpats i, durant la nit, entre, aproximadament, les 11 h i les 2 h de la matinada, quan hi ha la màxima secreció d’àcid a l’estómac.

Les úlceres poden anar associades al reflux gastroesofàgic i també al restrenyiment.

Ara bé, cal insistir-hi, les úlceres es poden desenvolupar sense símptomes, i són més freqüents en pacients i persones grans que prenen aspirina, ibuprofè i altres antiinflamatoris no esteroidals anàlegs.

Les complicacions derivades d’una úlcera pèptica són:

•  Canvia la classe de dolor, que passa d’una molèstia vaga a la boca de l’estómac a una de més intensa que no es calma ni prenent aliments ni amb antiàcids
• Possible aparició d’un dolor abdominal brusc
• Vòmits
• Hemorràgia, precedida de vegades per nàusees, vòmits de sang i excrements en forma de cabellera (és a dir, amb sang)

Causes de l’úlcera. Diagnòstic

La majoria de les úlceres gastroduodenals es produeixen com a resultat de:

• Infecció per un bacteri, l’Helicobacter pylori, que és la més habitual.
• Ús de medicaments, com antiinflamatoris no esteroidals (aspirina, ibuprofè) o antireumàtics. És menys freqüent.
• Càncer d’estómac. De vegades una úlcera d’estómac pot amagar un càncer en aquest òrgan, però una úlcera duodenal molt rarament és en realitat un càncer.

El diagnòstic es fa amb una endoscòpia, que consisteix a explorar l’esòfag per mitjà d’un dispositiu amb càmera que permet de veure’n l’interior.

Tractament de l’úlcera

Depèn de la causa de l’úlcera.

• Si es tracta de l’helicobàcter, es prescriu un tractament amb antibiòtics i inhibidors de la bomba de protons (per exemple, amb omeprazole). El tractament és generalment eficaç i amb una setmana de medicació n’hi ha prou. De vegades el bacteri és més resistent, i aleshores cal allargar-lo.
• Si la causa de l’úlcera són els medicaments, el primer pas és suprimir-ne les preses. En cas que la infecció no sigui conseqüència de l’helicobàcter, l’úlcera es tracta amb antagonistes H-2 (blocadors H2) més un inhibidor de la bomba de l’àcid, com ara l’omeprazole.

Si l’úlcera sagna, la situació pot ser molt greu i caldria fer un ingrés hospitalari.

SII: Síndrome de l’intestí irritable (còlon irritable)

Es caracteritza per un dolor abdominal crònic sense causa orgànica. És el trastorn intestinal diagnosticat que mes sovinteja i afecta el 10-15% de la població. Curiosament només el 15 % de les persones afectades cerca atenció mèdica, però, així i tot, el trastorn representa un percentatge que voreja el 50 % de les consultes sobre gastroenterologia.

Símptomes del SII. Diagnòstic

Hi ha pacients amb molts símptomes diferents, però els més habituals són el dolor crònic i els canvis d’hàbits intestinals.

El dolor crònic es descriu habitualment com una sensació de rampa, amb aguditzacions periòdiques. No sempre fa mal a la mateixa zona, i la intensitat varia d’una simple molèstia fins a un dolor incapacitant.

Els canvis en els hàbits intestinals són molt diversos i van del restrenyiment a la diarrea; fins i tot es poden alternar tots dos en el mateix pacient.

El diagnòstic es fa comprovant una sèrie de trastorns clínics, de manera que, si el pacient en manifesta més de tres, se li pot diagnosticar la SII.

Tractament del SII

El tractament és llarg i es basa en una comunicació contínua i fluida entre pacient i metge. Si els símptomes són lleus, es comença per canviar certs hàbits de l’estil de vida i per modificar-ne la dieta. Per exemple, se n’eliminen les begudes que produeixin gasos, o s’evita la lactosa i el gluten.

En pacients amb símptomes entre lleus i moderats i que no responen en aquests canvis, i també en pacients amb símptomes entre moderats i intensos, es recomana un tractament en funció del símptoma predominant (antidiarreics, laxants, espasmolítics, etc.).

Altres trastorns menys freqüents

Altres malalties no tan freqüents i que demanen la intervenció especialitzada són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, que són inflamacions cròniques de l’intestí.