Salut i medicina
Què en saps, de les teves artèries i les teves venes?
Índex de continguts
Per començar, hem de dir, sense dubtar-ne, que mantenir sanes les venes i les artèries ‒en conjunt, els vasos o el sistema vascular‒ és la manera més immediata i elemental de prevenir malalties com les del cor, les demències i fins i tot el càncer. Això ens parla de la importància que tenen en el funcionament correcte de les funcions corporals.
Què és el sistema vascular?
El sistema vascular inclou també el cor, que és el responsable de bombar la sang pels vasos, i, per això, se l’anomena indistintament vascular o cardiovascular. Sabies que si es posessin en línia les venes i les artèries sumarien una longitud de 160.000 quilòmetres, és a dir, que podrien fer quatre voltes a la terra?
Per explicar-ho d’una manera molt simple i breu podem dir que el cor envia la sang als pulmons, on es carrega d’oxigen. A partir dels pulmons, la sang circula a través de les artèries per arribar a les cèl·lules de tots els racons del cos i alimentar-les amb l’oxigen, mentre es carrega amb el diòxid de carboni que els sobra a les cèl·lules. Llavors, la sang retorna al cor, que torna a enviar-la als pulmons, on deixa anar el diòxid de carboni i es carrega d’oxigen un altre cop, i comença el cicle de nou.
El mal funcionament del sistema vascular, en conjunt, és la principal causa de mort a tot el món: sobretot la malaltia de les artèries coronàries (les artèries que alimenten el cor ‒que és un múscul‒), que causa una de cada tres morts, i els accidents cerebrovasculars. Es fa palesa la importància de mantenir sa l’aparell cardiovascular.
Què pots fer per la teva salut vascular?
Per descomptat, hi ha factors que, desgraciadament, no es poden modificar: l’edat, per exemple, que a poc a poc va endurint les artèries, n’és un; els antecedents familiars ‒la genètica‒ de malaltia cardíaca, n’és un altre.
Però també hi ha factors de risc que sí que es poden modificar, s’hi poden fer coses, i són de la màxima importància. Les principals: no fumar i fer exercici. És senzill, oi? Doncs, potser no ho és tant, perquè la major part dels accidents primerencs, tant cerebrovasculars com cardiovasculars, es produeixen en persones fumadores i en persones sedentàries.
En aquest web insistim constantment (i continuarem insistint-hi) que fumar és el pitjor que es pot fer amb relació a la salut. O, expressat en positiu: pel que fa a la salut, deixar de fumar és la decisió més intel·ligent que es pot prendre. I el més bo és que, des del moment mateix que apagues el darrer cigarret, els factors de risc comencen a disminuir, i poden arribar a ser gairebé els mateixos que té una persona que mai no hagi fumat.
Pel que fa a l’exercici…, tampoc no és un tema nou en aquest lloc web. No parlem de córrer maratons ni res que s’hi assembli, sinó de fer una caminada de mitja hora, cinc dies a la setmana. Ha de ser una caminada a pas una mica lleuger, que et faci suar i sentir el batec del cor. Això és el que recomana l’Organització Mundial de la Salut. També hi ha accions més rutinàries que hi ajuden: pujar per les escales en comptes de fer servir l’ascensor, o baixar de l’autobús un parell de parades abans de la destinació i completar el recorregut caminant.
A part d’aquests dos factors clau, n’hi ha d’altres que cal tenir en compte, com ara evitar l’estrès, dormir bé, i controlar el colesterol, el nivell de sucre en la sang, la tensió arterial i el pes. El metge de família és qui ha de valorar el conjunt dels factors i actuar de la manera que consideri adequada en cada cas.
Hi pot ajudar la dieta?
És clar que sí. Això també es pot resumir d’una manera molt senzilla: menjar molta fruita i verdura, evitar l’excés de sucres ‒hidrats de carboni‒, limitar la sal, evitar els aliments processats i cuidar la ingesta de greixos.
Com a norma, d’una banda, cal evitar els greixos saturats (de procedència animal, com ara els de la mantega o de la carn) i, de l’altra, cal consumir els greixos no saturats (com l’oli d’oliva verge i els procedents de la fruita seca o del peix blau ‒salmó, truita, arengades, sardines, anxoves…‒).
Els factors no modificables…
“No ho furta, que ho hereta”, diu la dita. Lamentablement, els problemes vasculars tendeixen a donar-se per famílies. Però, vist en positiu, són precisament els casos d’antecedents familiars aquells en què és més important controlar el que acabem de veure: el perfil de risc es pot rebaixar dràsticament.
Es pot heretar un nivell alt de colesterol: és el que anomenem hipercolesterolèmia familiar. Però, actualment, el colesterol es pot tenir a ratlla. I passa això mateix amb els altres factors. El resum és que es pot mantenir una salut vascular excel·lent fins a la vellesa.
És convenient fer-se una revisió?
Per descomptat que sí: continuant amb les dites, “val més prevenir que curar”. Hi ha coses tan simples com controlar la pressió arterial (la tensió) i el pes: convé controlar la pressió diverses vegades a l’any (en qualsevol farmàcia…); i cal evitar l’excés de pes, perquè és dolent per a la salut. En la major part dels casos no cal anar-hi gaire més enllà. És clar que, com hem dit, hi ha gent que té el colesterol alt, cosa que el metge de família ha de controlar mitjançant les anàlisis de sang que consideri oportunes.
També pots tenir símptomes de malaltia cardiovascular, com ara dolor al pit després de fer un esforç o mentre el fas, perdre l’alè o sentir una fatiga anormal o tenir palpitacions després de fer un exercici mínim. Un altre cop és el metge de família qui ha de tractar aquests casos i derivar el pacient al cardiòleg perquè faci les proves pertinents.