Què és el microbioma

Imagina’t una gran estació de metro en hora punta, plena de gent que ve i que va, amb presses per arribar a la seva destinació; ara imagina’t això mateix però a mida microscòpica. Bé, doncs això et dona una idea de l’interior del teu intestí, que conté milions de milions (és a dir, bilions) d’organismes: bacteris, fongs, paràsits, virus… de milers de tipus diferents i que en les persones sanes coexisteixen pacíficament en equilibri, no només a l’intestí sinó també a la resta del cos. Aquest conjunt s’anomena microbiota.

El paper del microbioma, que és únic per a cada individu, és importantíssim per a les milers d’operacions que tenen lloc constantment dins el cos humà, i fins i tot hi ha experts que el consideren un òrgan. La seva composició, doncs, és variada i ve determinada per l’ADN.

La primera relació del cos amb el microbioma té lloc durant el naixement, quan travessem el canal del part; posteriorment, la lactància el completarà, i per tant, depèn del microbioma de la mare. Després, la dieta i l’entorn el modificaran.

Els components del microbioma, a escala global, són generalment simbiòtics, és a dir, beneficien l’organisme que els allotja (el cos) i al seu torn també se’n beneficien. Però no tota la població “microbiòmica” és beneficiosa. Hi ha components (afortunadament els menys nombrosos) que són patògens, és a dir, capaços de provocar malalties. En situació normal, no donen guerra i es mantenen tranquils gràcies a l’equilibri entre els organismes beneficiosos i els perjudicials, però quan s’altera l’equilibri es produeix l’anomenada disbiosi, que torna el cos procliu a la malaltia.

Com es trenca l’equilibri? Doncs per una malaltia infecciosa, per una dieta inadequada o per la presa perllongada d’antibiòtics i altres medicaments antibacterians.

Per què és beneficiós

L’estudi a fons del microbioma és relativament recent, de manera que encara no se’n coneixen totes les funcions; però sí sabem que:

• Estimula el sistema immune.
• Destrueix els components potencialment tòxics d’alguns aliments.
• Sintetitza algunes vitamines i aminoàcids (vitamines del grup B, vitamina K). Per exemple, els enzims clau per a la síntesi de la vitamina B12 només es troben als bacteris, no els podem obtenir ni de plantes ni d’animals.
• Descompon els hidrats complexos (midó, fibra) a la part final de l’intestí. La fermentació de les fibres no digeribles comporta la producció d’àcids grassos de cadena curta (SCFA) que el cos fa servir com a nutrients, i juguen un paper importantíssim en la funció muscular i en la prevenció de malalties cròniques (inclosos alguns càncers) i de trastorns intestinals. Diversos estudis afirmen que els SCFA són beneficiosos per combatre la malaltia de Crohn i la diarrea provocada pels tractaments antibiòtics.
• Ajuda a regular els nivells de colesterol i de glucosa.
• Serveix de protecció davant organismes patògens que poden penetrar al cos (amb el menjar, l’aigua, etc.).
• Evita la proliferació descontrolada de bacteris patògens a l’intestí gros. Les famílies de bacteris beneficiosos competirien pels nutrients amb les de patògens del còlon.

Com tenir cura del microbioma

Tenim al nostre abast els probiòtics, dels quals segur que ja has sentit a parlar. N’hi ha de naturals (aliments que contenen bacteris beneficiosos) i de sintètics, que són pastilles amb bacteris vius actius. Aquests suplements de probiòtics són un negoci multimilionari, estimat en 35.000 milions de dòlars el 2015 i de 64.000 el 2024.

Els suplements de probiòtics poden ser d’ajuda en certes situacions anòmales, com diarrees o després de la presa d’antibiòtics, però no sembla que aportin gaire al dia a dia d’una persona sana.

Els probiòtics s’engloben dins la categoria de suplements, no d’aliments, i pel que fa a la investigació sobre el microbioma, encara no estan completament regulats. A Espanya, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), en la seva lluita contra la presa indiscriminada d’antibiòtics i les seves conseqüències, ha comptat amb l’ajuda de la Societat Espanyola de Probiòtics i Prebiòtics per definir noves prioritats, així com una estratègia global per a la recerca en alternatives als antibiòtics en el canvi de la immunitat.

La dieta afecta el microbioma?

La resposta és sí. L’herència genètica i l’ús de medicaments són la base del microbioma, però la dieta influeix molt. És fonamental que contingui molta fibra, per a la formació dels SCFA de què parlàvem abans.

Els aliments que afavoreixen l’increment dels SCFA, que són els hidrats indigeribles i fibres com la inulina, els midons resistents, fruit-oligosacàrids, gomes i pectines, se solen anomenar prebiòtics, perquè alimenten els organismes beneficiosos. Hi ha prebiòtics sintètics, però en estat natural es troben en certs aliments crus: espàrrecs, ceba, all, plàtans, dent de lleó i algues marines, entre d’altres.

Convé saber que consumir molts prebiòtics de sobte t’omplirà de gasos i se t’inflarà l’abdomen, de manera que millor si els prens gradualment. Els qui pateixen de síndrome d’intestí irritable o altres trastorns intestinals també hauran d’actuar amb cautela.

Els aliments rics en organismes beneficiosos són, entre d’altres, el iogurt, el quefir, el xucrut, el tempeh, el miso i els adobats.