Què és la concurrència d’assegurances?

La concurrència d’assegurances implica que diverses companyies asseguradores cobreixen el mateix objecte. Una situació més habitual del que sembla i que pot representar una sobre compensació per a la persona beneficiària. En aquest article coneixerem alguns exemples que poden tenir lloc i com s’actua davant ells.

¿Què és la concurrència d’assegurances?

Abans d’entrar en els casos que poden plantejar-se, és convenient comprendre què és la concurrència d’assegurances. Es tracta d’aquella situació que es produeix quan, després de succeir un sinistre, existeixen diverses pòlisses d’assegurança que cobreixen l’objecte en qüestió en el mateix període de temps.

La problemàtica a la qual dona lloc ve a ser que la compensació total que rebria la persona beneficiària de l’assegurança seria superior al valor real que tingués l’objecte cobert, ja que no cobraria una única indemnització, sinó vàries. Dit d’una altra manera, s’estaria lucrant a costa de les companyies asseguradores.

Encara que pugui semblar que es tracta d’una situació anòmala, la veritat és que és més freqüent del que es creu. Per aquest motiu, existeix una forma de conducta en aquests casos i que veurem més endavant a través dels exemples. Malgrat això, i per a evitar possibles confusions, la concurrència d’assegurances en la Llei del Contracte d’Assegurances es diferencia de l’anomenada coassegurança.

En aquesta, sí que existeixen diversos contractes que versen sobre el mateix objecte en un període de temps determinat. Però hi ha un repartiment de quotes, i del risc, entre les diferents asseguradores en un acord previ de responsabilitat solidària entre aquestes i la persona prenedora. Així, cada asseguradora tindria únicament l’obligació de pagar una indemnització per la part proporcional de la seva quota. La suma de totes elles no supera mai el valor de l’objecte.

Exemples de concurrència d’assegurances

La concurrència d’assegurances pot donar-se en diferents situacions. Perquè s’entengui millor en què consisteix, veurem alguns exemples. En primer lloc, imaginem que una família té tres assegurances diferents per a la seva llar. El valor d’aquest és de 200.000 €; simes no, els límits contractats per cada pòlissa són de 100.000 €, 75.000 € i 50.000 €. El percentatge que correspondria a cada asseguradora seria de 50%, 37,5% i 25%.

En cas de produir-se el sinistre, la quantitat total a percebre pels límits establerts en cadascuna ascendiria a 225.000 €, la qual cosa és un import més elevat que el valor real que té l’habitatge. La persona beneficiària estaria obtenint un benefici de 25.000 € a través de l’assegurança.

Com evitar la concurrència d’assegurances

Per a evitar que es produeixin aquestes situacions que suposen un frau en la concurrència d’assegurances, quan existeixen diverses asseguradores, s’estableix que cadascuna pagarà únicament la part proporcional que li correspon de l’objecte sense que se superi el valor d’aquest. Perquè pugui ser així, la persona assegurada ha d’informar les diferents companyies de l’existència de la concurrència d’assegurances. En cas contrari, no hi ha una obligació a pagar les indemnitzacions.

Si tornem a l’exemple anterior, el repartiment entre els límits contractats hauria de ser, per donar unes xifres aleatòries, de la següent manera: la primera pòlissa de 100.000 € i la segona i la tercera de 50.000 €. Així, el percentatge a cobrir per cadascuna seria 50%, 25% i 25%, respectivament. Si es produís un sinistre amb danys per valor de 100.000 €, les indemnitzacions serien de 50.000 €, 25.000 € i 25.000 €.

Això significa que la persona assegurada ha de procedir amb les comunicacions respectives a cadascuna de les seves asseguradores perquè paguin la seva part proporcional. En realitzar-se les indemnitzacions, mai se superarà el capital assegurat o el valor de l’objecte en si mateix, que seria l’habitatge.

¿I si no es tracta d’un bé material?

Però, què passa quan no es tracta d’un bé material? Per exemple, les assegurances de vida. Quin valor se li donaria en aquest cas a la vida d’una persona? Com que no és possible donar-li un valor a aquesta pèrdua en produir-se un accident o la defunció quan hi ha diferents pòlisses, la beneficiària sí que cobraria l’import íntegre de totes les indemnitzacions que hi hagi pendents, sense que hi hagi una quantitat límit.

Una altra situació similar que pot donar-se és amb l’assegurança de decessos. Aquesta consisteix en la prestació dels serveis funeraris. Si la persona que ha mort tingués contractat més d’una assegurança d’aquest tipus, només una de les companyies podrà fer-se càrrec d’aquests serveis. Pel que fa a l’altra asseguradora, com que no hagués complert amb la seva obligació, estaria obligada a pagar a les persones hereves la suma que qui va morir havia assegurat.

D’aquesta manera, cada companyia es fa responsable de la seva part, però sempre de manera proporcional i respectant bé els límits del valor de l’objecte o el que s’estableix en el contracte.

Si estàs pensant a contractar una assegurança, et proposem que li donis un cop d’ull a les assegurances de MGC Mútua on podràs trobar múltiples opcions i conèixer al detall totes les nostres pòlisses i condicions exactes de les nostres assegurances.