Què és la fòbia social. Causes i tractament

T’espanta d’anar a actes socials perquè et penses que la gent et mira i et jutja? Et negues a conèixer gent nova? Et fa por de pensar que has de parlar en públic?

Si és el cas, potser tens un trastorn psicològic anomenat trastorn d’ansietat social, o simplement fòbia social. Te’n parlem tot seguit.

La fòbia social

Es defineix com un temor persistent i injustificat a situacions que poden comportar l’examen i el judici dels altres, com ara les reunions, les festes o altres esdeveniments socials. Afecta de la mateixa manera els homes i les dones, i sol començar a l’adolescència. Hi ha autors que l’associen a uns pares massa protectors amb els fills.

En certs casos, aquesta por pot arribar a extrems patològics i interferir en la vida social o en la quotidianitat, cosa que dificulta per al pacient de conservar els amics i té un efecte sobre la seva vida laboral. Els temors més habituals són:

• Assistir a actes socials
• Conèixer gent nova
• Fer activitats quotidianes en públic, com ara menjar o beure
• Parlar en públic

No se’n saben les causes. Podria tenir un component genètic, però es manifesta de manera aleatòria en membres d’una mateixa família (uns en tenen i els altres no). Actualment s’investiga si hi influeix l’estrès o hi tenen incidència els factors ambientals.

Els pacients amb trastorn d’ansietat social tenen més probabilitats de caure en el consum d’alcohol o altres drogues, com a mitjans per calmar-se en les situacions de tensió. De la mateixa manera, s’exposen al perill d’un aïllament progressiu, que els distancia cada vegada més fins i tot del cercle immediat.

Tot sovint la fòbia social s’associa a altres problemes psiquiàtrics. Fins al 80 % dels pacients té un altre trastorn, que normalment es manifesta després de l’ansietat social. El risc dels pacients amb fòbia social de patir una depressió al llarg de la vida és entre tres i quatre vegades superior a la mitjana.

Símptomes de fòbia social

Els pacients poden experimentar els símptomes següents quan són amb altres persones:

• Suors o tremolors
• Enrojolament
• Taquicàrdia
• Malestar d’estómac
• Incapacitat de pensar: tenir la ment buida
• Encarcarament: posició rígida i forçada
• Parlar massa fluix
• Dificultat o impossibilitat de parlar o tenir contacte visual amb desconeguts
• Inseguretat

Cal diferenciar la fòbia social de la simple timidesa. És molt freqüent passar un petit moment d’angoixa quan no controlem una situació. Trobar-se més o menys de gust en circumstàncies noves depèn del tarannà de cadascú, però és ben normal tenir certa aprensió en aquests casos.

Parlem de trastorn quan algú té autèntic pànic i vol evitar de totes passades la situació que l’aclapara.

Tractaments de la fòbia social

Hi ha dues classes de tractaments que es poden seguir: el psicoterapèutic i el farmacològic. Cadascun té avantatges diferents i, de vegades, els pacients requereixen un tractament combinat.

El tractament psicoterapèutic més usual és la teràpia cognitivoconductual, aplicada individualment o per grups. Hi ajuden tècniques com ara la relaxació o l’atenció plena (mindfulness). Consisteix a entendre quins pensaments desencadenen el trastorn i substituir-los. Així mateix, es treballa l’aprenentatge de tècniques socials, normalment en grup.

El tractament farmacològic, que sovint conflueix amb el psicològic, com hem dit més amunt, es basa a administrar al pacient:

• Antidepressius, com ara el citalopram i la sertralina, entre d’altres. Aquests fàrmacs són del grup d’inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS). També es fan servir els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina i la norepinefrina (IRSN)
• Els blocadors d’adrenoreceptors ß, com ara l’atenolol o el propranolol
• Ansiolítics, com ara las benzodiazepines (el Valium o Tranxilium).

Per regla general, tots dos tractaments donen bon resultat, amb la qual cosa el pronòstic sol ser bo.

Si la fòbia o l’ansietat social afecta les teves relacions personals i interfereix en la teva feina, hauries de consultar-ho amb el metge per tractar el trastorn de seguida i evitar altres problemes psiquiàtrics que derivin en fòbia social.