Salut Mental
Què és l’acrofòbia i com es guareix
Índex de continguts
Anomenem acrofòbia l’aversió als llocs elevats. Els qui tenen aquest trastorn no poden resistir ser en punts alts respecte de l’entorn. Això els pot arribar a paralitzar o incapacitar i produir-los atacs aguts de pànic i ansietat.
No és estrany tenir una mica de por de les altures. Per exemple, hi ha persones que no poden mirar avall quan són al capdamunt d’una torre, perquè els causa ansietat, però no pas pànic i, simplement, eviten de trobar-se en aquestes circumstàncies.
Per a un pacient d’acrofòbia, en canvi, el sol pensament de travessar un pont elevat o, fins i tot, la vista d’una muntanya i els encontorns, en una fotografia, pot desencadenar por i ansietat. Aquest trastorn és prou intens per afectar la vida diària. I, segons uns quants estudis, podria ser una de les fòbies més comunes.
Tot seguit t’expliquem què n’has de saber i com es pot superar.
Símptomes de l’acrofòbia
Ja n’hem descrit el símptoma principal: una basarda extraordinària a les altures, acompanyada d’atacs d’ansietat i pànic. Ocasionalment, un lloc realment elevat pot desencadenar les crisis, però en casos extrems, amb un esglaó una mica alt o un tamboret n’hi ha prou.
Els símptomes físics més habituals són:
- Més sudoració que no és habitual, dolor a la part posterior del cap i acceleració del ritme cardíac.
- Malestar general i atordiment quan som en llocs elevats o hi pensem.
- Tremolors.
- Mareigs i pèrdua de l’equilibri quan mirem avall des d’una certa altura.
- La necessitat d’eludir a tot preu els indrets encimbellats, encara que això ens compliqui la vida.
Els símptomes psicològics són:
- Sentiment de pànic tan bon punt pensem en un espai elevat.
- Paràlisi quan som en llocs enlairats.
- Ansietat intensa quan pugem escales altes, mirem per la finestra o conduïm per un pont.
- Neguit extrem sempre que ens imaginem de fer front a altures en un futur.
Què causa l’acrofòbia
De vegades és una resposta a una experiència traumàtica relacionada amb un lloc elevat. Ens referim a casos com ara:
- Una caiguda d’un lloc elevat.
- Ser testimoni de com cau algú altre.
- Haver tingut un atac de pànic o una altra experiència negativa en un lloc alt.
No obstant això, sovint l’acrofòbia, com les altres fòbies, es poden manifestar de manera espontània, sense saber-ne la causa. En aquestes acrofòbies cal prendre en consideració factors genètics o ambientals.
Per exemple, si hi ha cap familiar amb acrofòbia, es té més propensió a patir el trastorn. També podria passar que, de petits, ens hagin inculcat aquesta por, per evitar que ens enfiléssim als llocs més alts.
Com es diagnostica
Com passa amb totes les fòbies, n’ha de fer el diagnòstic un professional de la salut mental. Si no sabem on hem d’anar, el metge de família ens pot recomanar l’especialista més adequat.
Bàsicament, ens pot demanar què experimentem quan som en llocs elevats o hem d’afrontar una situació incòmoda per culpa de l’altura. Hem de reportar al metge qualsevol sensació o símptoma mental que tinguem en casos anàlegs. Es diagnostica acrofòbia quan:
- S’eviten de manera sistemàtica les altures.
- Es pateix intensament, durant força temps, haver de passar per indrets elevats.
- Ens adonem que tot el temps dedicat i els neguits ens afecten la vida del dia a dia.
- Experimentem de manera immediata ansietat i por quan preveiem que hem de ser en un lloc alt.
- Aquests símptomes duren més de sis mesos.
Com es tracten
Les fòbies no sempre tenen tractament. Sovint és relativament fàcil d’evitar l’objecte temut i no representa cap trasbals per a la vida quotidiana.
Ara bé, si aquesta por ens impedeix de fer les coses que voldríem o hauríem de fer, ens incapacita per a certes feines, aleshores es fa necessari trobar-hi el tractament adient. A continuació n’assenyalem els més habituals.
Teràpia d’exposició
Se la considera com una de les teràpies més efectives contra les fòbies conretes. Durant la teràpia d’exposició el pacient treballa amb el terapeuta, que l’exposa gradualment a l’objecte temut.
En el cas de l’acrofòbia es podria començar ensenyant al pacient imatges preses de dalt d’un edifici; o fer-li mirar vídeos de gent travessant un pont estret o, també, equilibristes sobre la corda fluixa.
Eventualment, i segons el criteri del terapeuta, potser haurem de treure el cap per un balcó alt o bé pujar per una escala de mà. Per a aquesta part del tractament, és probable que ja tinguem experiència en tècniques de relaxació que ens han d’ajudar a superar la por.
Teràpia cognitivoconductual
Si realment no ens sentim capaços de seguir la teràpia d’exposició, una alternativa viable és la TCC. El terapeuta, en aquest cas, prova de modificar els nostres pensaments negatius sobre les altures.
Tot i això, aquesta teràpia també ha d’incloure una mica d’exposició a l’altura, si bé amb la seguretat que aporta el terapeuta.
Medicació
No hi ha medicaments específics per tractar les fòbies. Malgrat tot, hi ha certs medicaments que poden ajudar a combatre l’ansietat i el pànic, com ara:
- Els blocadors beta. Controlen la pressió arterial i el ritme cardíac, perquè eviten que s’acceleri. Redueixen, també, els símptomes físics de l’ansietat.
- Les benzodiazepines. Són fàrmacs sedants. Poden reduir els símptomes de l’ansietat, però de manera puntual i no pas recurrent, perquè, segons com, les benzodiazepines causen addicció.
- La D-cicloserina. Aquest medicament pot augmentar els beneficis de la teràpia d’exposició. Hi ha estudis fets en pacients amb diversos trastorns relacionats amb l’ansietat que n’avalen l’efectivitat.
Realitat virtual
Els darrers anys tot d’experts s’han fixat en els avantatges potencials que ofereix la realitat virtual per tractar les fòbies.
En teoria es tracta d’una experiència que ens endinsa virtualment en les nostres pors, en un ambient cent per cent segur. El programari ens dona l’opció d’aturar immediatament l’experiment si la situació ens arriba a sobrepassar.
Hi ha un estudi del 2018 sobre els efectes de la realitat virtual en cent pacients d’acrofòbia. Una bona part va mostrar satisfacció amb els resultats i tots va tenir nivells baixos d’ansietat durant el procés.
Si bé els autors van matisar que calia continuar fent recerca, conclogueren que la RV pot ser un recurs fàcil i accessible, fins i tot per fer-lo servir a casa mateix.
Conclusió
L’acrofòbia és una de les fòbies més freqüents. Si ens fan por els llocs elevats i aquesta por ens afecta la quotidianitat —ens impedeix, per exemple, de fer les coses que voldríem o hauríem de fer— valdria la pena de consultar-ho a un psicoterapeuta. Tal com hem dit abans, el metge de família ens en sabrà recomanar un d’adequat.
Bibliografia
