Salut i medicina

Què és la nefrologia?

Per Revista Interès Mutu - 10/01/24

Índex de continguts

La nefrologia és una branca de la medicina que es centra en l’estudi i tractament de les malalties relacionades amb els ronyons. Les patologies associades a aquests estan augmentant tant a nivell nacional com mundial, i sovint estan relacionades amb altres com la diabetis i l’hipertensió arterial. En aquest article, veurem en què consisteix aquesta especialitat mèdica i quines són les malalties renals més freqüents.

Nefrologia: Què és?

La nefrologia és una especialitat mèdica, el camp d’actuació de la qual és la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les patologies associades als ronyons i les funcions que aquests exerceixen. Aquests òrgans tenen com a funció principal filtrar la sang per eliminar totes les toxines i els residus que conté. A més, s’encarreguen de mantenir un equilibri entre els líquids i la quantitat d’electròlits que hi ha en l’organisme.

Al nostre país, la malaltia renal crònica, o ERC, és una de les principals causes de mortalitat. Segons les dades de la Societat Espanyola de Nefrologia, el 15% de la ciutadania ja està afectat per aquesta malaltia, amb un creixement del 30% en els últims deu anys. Aquest augment també s’ha produït en altres països del món. Si aquesta tendència continua, es preveu que per a l’any 2040 passi d’estar entre les deu primeres causes de mortalitat a situar-se entre les cinc primeres.

Funcions del nefròleg

El metge especialista en aquesta matèria és el nefròleg, però sovint es confon el seu paper amb el de l’uròleg. Aquest últim professional està especialitzat en l’aparell urinari i retroperitoneu en ambdós sexes, així com en les malalties relatives a l’aparell genital masculí. En canvi, la nefrologia abasta una regió anatòmica més gran.

Dins de les patologies que tracta aquest especialista destaquen:

Infeccions d’orina. Hematúria, que és sang en l’orina, o proteinúria, o presència de proteïnes.
Nefritis o inflamació del ronyó o càlculs.
HTA i dany vascular.
Malalties de diversa índole que afecten els ronyons.
Alteracions de la funció renal alterada.
Insuficiència renal crònica.
Tractaments de diàlisi i altres de depuració de sang.

Quan consultar un nefròleg?

La visita al nefròleg vindrà indicada pel metge d’atenció primària. Aquesta persona serà l’encarregada d’identificar els problemes que es pateixen en la funció renal o aquelles patologies que estan afectant els ronyons i el seu funcionament. Un cop es detectin, es derivarà el pacient a l’especialitat de nefrologia, on es revisarà la simptomatologia, es realitzarà el diagnòstic concret i es marcaran les pautes per al tractament pertinent.

Diagnòstic i tractament en nefrologia

Per poder procedir amb un diagnòstic, l’especialista realitzarà diferents proves. Per exemple, una exploració física inicial; anàlisis de sang per valorar els nivells de creatinina, urea, sucre, colesterol i electròlits, així com la filtració dels ronyons; anàlisis d’orina, per mesurar l’albumina, que és la proteïna; tomografies o ressonàncies magnètiques dels ronyons, o biòpsies, per estudiar possibles anomalies.

La combinació de proves permet identificar una possible fallada renal i el grau d’aquesta i els nivells de filtració, que són imprescindibles per a l’eliminació correcta de residus i líquid. Amb aquests resultats, es marcarà el tractament adequat per a cada persona en particular.

Malalties renals comunes

Les malalties renals o nefropaties són aquelles condicions que afecten l’estructura i el funcionament dels ronyons, concretament les nefrones. La seva funció és filtrar la sang, de manera que quan es veuen alterades, apareixen diferents patologies. Aquelles persones que pateixen diabetis, hipertensió arterial o antecedents familiars de problemes renals tenen major predisposició a patir malalties dels ronyons. Les més habituals són les següents:

Malaltia o insuficiència renal crònica, que és la pèrdua de filtració glomerular. És degenerativa i irreversible i afecta ja més del 20% de les persones majors de 60 anys. Les causes solen ser l’hipertensió i la diabetis, però també trastorns autoimmunitaris.
Càncer de ronyó. En la seva etapa inicial no dóna símptomes, però a mesura que avança la neoplàsia maligna, pot haver-hi sang a l’orina, dolor constant en un costat, febre, fatiga i pèrdua d’apetit.
Càlculs renals o pedres al ronyó. Es tracta de masses formades per sals i minerals, que en grans concentracions, es cristal·litzen i s’acumulen al tracte urinari. Poden arribar a mesurar 2 cm. Si són petits, s’expulsen per l’orina, però si són més grans es necessiten fàrmacs o una intervenció quirúrgica.
Glomerulonefritis. Afecta els glomèruls, que són vasos sanguinis dins dels ronyons. Produeix sang i escuma a l’orina, així com inflor en el cos. Sol requerir diàlisi i trasplantament.

Símptomes de problemes renals

La simptomatologia dels problemes renals variarà en funció de la patologia que es pateixi. En general, sol haver-hi sang a l’orina, canvis en la seva freqüència i aparença, inflor en les extremitats, dolor lumbar, fatiga i pressió arterial elevada, entre d’altres.

Davant de qualsevol anomalia, cal dirigir-se al metge de capçalera perquè faci una avaluació i derivi als especialistes en nefrologia.