Salut i medicina

Què és la neurologia?

Per Revista Interès Mutu - 31/01/24

Índex de continguts

La neurologia és una branca de la medicina que especialitza en l’estudi del sistema nerviós, ja sigui en el seu desenvolupament normal o en la presència de patologies. Aquest sistema està format pel cervell, la medul·la espinal i els nervis, i té un paper constant en el funcionament del cos humà. En aquest article, t’expliquem detalladament què estudia aquesta especialitat mèdica, les trastornes més freqüents i com ha avançat aquest camp en els últims anys.

Neurologia: què és?

A diferència d’altres especialitats mèdiques, la neurologia és un dels camps d’estudi que més ha avançat en els últims anys. Es tracta d’una branca clínica amb un enfocament integral, que inclou no només l’assistència mèdica als pacients amb patologies neurològiques, sinó també la docència i la investigació clínica i bàsica del sistema nerviós.

Com hem assenyalat, aquesta branca inclou el cervell, la medul·la espinal i els nervis perifèrics, ja sigui que hi hagi una patologia o es trobin en el seu estat normal. Per la seva complexitat, aquesta especialitat està en constant expansió, ja que la funció cerebral, així com les malalties del sistema nerviós, encara són grans desconeguts per al coneixement humà.

Així doncs, la neurologia no només busca desenvolupar tractaments o prevenir trastorns neurològics, sinó que també investiga per alleujar els seus efectes i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Funcions del neuròleg

Els neuròlegs són aquells metges que s’han especialitzat en totes les patologies que afecten el sistema nerviós central i el sistema neuromuscular. Això implica obtenir el grau inicial en Medicina i Cirurgia, i després realitzar l’especialització concreta en neurologia.

Les funcions que exerceixen giren entorn de la identificació, diagnòstic, tractament i seguiment de trastorns del sistema nerviós. Algunes de les principals són les següents:

Avaluació clínica. Es recopila informació sobre els símptomes, els antecedents i els factors de risc, amb proves neurològiques que avaluen la funció cerebral, nerviosa i muscular.
Interpretació de proves i diagnòstic. Realització de resonàncies magnètiques (RM), tomografies computaritzades (TC), electroencefalografies (EEG) i anàlisis de líquid cefalorraquidi.
Disseny de tractament personalitzat. Medicaments i teràpies per controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida. En les malalties cròniques com l’esclerosi múltiple o l’epilèpsia, farà seguiments per ajustar els tractaments segons sigui necessari.
Orientació al pacient. Informació detallada sobre les condicions neurològiques, els tractaments disponibles i les estratègies de control.
Investigació. Mantenir-se actualitzat sobre els avanços científics i mèdics en el camp de la neurologia i participar en investigacions clíniques per al desenvolupament de nous tractaments i teràpies.

Trastorns neurològics comuns

Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmunitària que sovint es diagnostica abans dels 40 anys i sobretot en dones. El sistema immune ataca el sistema nerviós i interfereix en l’enviament de missatges de les neurones. Els símptomes solen ser fatiga, debilitat muscular, problemes cognitius o alteracions de la sensibilitat. Quan les afectades són les neurones motores que controlen el moviment voluntari, es tracta d’esclerosi lateral amiotròfica. A més de la debilitat, es acompanya de dificultat per caminar, parlar, deglutir i respirar.

Parkinson

Trastorn degeneratiu que afecta el moviment i que sol aparèixer a partir dels 60 anys. Els símptomes són rigidesa muscular, tremolors i problemes per parlar que empitjoren amb els anys.

Epilèpsia

Trastorn del sistema nerviós central caracteritzat per convulsions, que poden consistir en espasmes o tremolors violents i fins i tot causar pèrdua de consciència.

Alzheimer i demència

L’Alzheimer és el tipus més comú de demència. És degenerativa i afecta el comportament, la memòria, la percepció, les emocions i el pensament.

Ictus, embòlia o infart cerebral

Accident vascular cerebral que es produeix quan la circulació de sang al cervell es interromp per una vena sanguínia que s’ha trencat o està bloquejada. Al no rebre oxigen, les cèl·lules moren i poden quedar seqüeles greus.

Quan consultar un neuròleg?

Aquelles persones amb antecedents familiars d’afeccions neurològiques o que hagin patit una lesió greu al cap, haurien de considerar la possibilitat de consultar un neuròleg per avaluar la salut del sistema nerviós.

Pel que fa a la sintomatologia, també es recomana la visita a aquest especialista quan es presenta una cefalea intensa i sobtada o quan apareixen problemes de memòria. No obstant això, si es detecten símptomes com una pèrdua de força, visió i equilibri, alteracions del llenguatge o tremolors, és possible que es tracti d’un quadre d’ictus, per la qual cosa es deuria acudir directament a urgències per evitar una discapacitat potencial o fins i tot la mort.

Avenços en neurologia

L’estudi del cervell humà és una constant en la medicina. Gràcies als avenços, s’han desenvolupat tècniques com l’optogenètica, que permet manipular grups particulars de neurones per conèixer la seva funció exacta. També hi ha hagut progressos en la imatge funcional i la microscòpia, combinats amb la revolució genòmica.

Altres avenços destacats en neurologia han estat els assaigs clínics aleatoritzats, que han permès avaluar nous tractaments en totes les especialitats dins d’aquest camp. La subespecialització també ha millorat, per incrementar els coneixements i l’experiència en malalties cròniques com l’epilèpsia o l’esclerosi.

Una altra novetat han estat les imatges vasculars avançades, com la resonància magnètica nuclear (RMN) i les proves d’imatge neurovascular amb catèters endovasculars al cervell. Aquestes darreres no només són diagnòstiques, sinó també de tractament.